Post també disponible en:
Castellano
Assenyala que el departament d’Emergències de la Generalitat “sí aquesta preparat per a les danas” i denúncia les previsions errònies de l’AEMET, ja que van ser “quatre vegades menys del que va ocórrer”, a més del silenci informatiu de la CHJ sobre el cabal del barranc del Poyo.
Explica que el missatge És-Alert enviat a la població pel CECOPI a les 20:11 horas va ser motivat per el “imminent” trencament de la presa de Forata i no es va enviar abans cap alerta “perquè la CHJ no ens va avisar que s’estava produint la riuada del barranc del Pedrís a pesar que era la seua obligació”.
Es pregunta si haguera sigut adequat cedir el comandament de l’emergència “a aquells que escatimen en recursos amb l’objectiu de perjudicar a la Generalitat a pesar que amb això perjudiquen els valencians”.
Denúncia que el Govern d’Espanya està instal·lat en el rèdit polític i recorda que el Ministeri de Transició Ecològica va contractar un mes després de la riuada un sistema d’alerta per a la conca del Xúquer que “salva vides” i es pregunta: “per què no estava instal·lat en la rambla del Pedrís si l’Executiu sabia que aquest sistema salva vides?”.
Subratlla que la Generalitat ja ha pagat “més del 41% de les ajudes sol·licitades als afectats per les riuades mentre el Govern segueix ancorat en un 7%” i retrau que l’Executiu no aporte cap ajuda directa a la Generalitat per a la reconstrucció.
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assegurat que “tirarem avant la reconstrucció econòmica i social de la Comunitat Valenciana entre tots” durant la seua participació en Nova Economia Fòrum on ha detallat les actuacions escomeses per l’Executiu valencià durant la jornada del 29 d’octubre i els dies posteriors a les riuades que van afectar les províncies de València i Castelló.
El cap del Consell ha realitzat una crida “a no oblidar a la Comunitat Valenciana i a continuar ajudant al nostre territori” al mateix temps que s’ha mostrat convençut “d’estar preparats per a rebre l’ajuda i tirar avant la reconstrucció entre tots perquè el poble valencià no es rendeix”.
En aquest sentit, s’ha referit al fet que la Generalitat ha posat en marxa “el major desplegament de recursos de tota la seua història” i ha subratllat la mobilització de quasi 1.800 milions d’euros en 118 dies.
El cap del Consell ha afirmat que mentre “la Generalitat ha pagat més del 41% de les ajudes sol·licitades als afectats per les riuades, el Govern segueix ancorat en un 7%”, al mateix temps que ha retret a l’Executiu central que no haja atorgat cap ajuda a fons perdut a la Generalitat per a fer front a la reconstrucció, malgrat l’infrafinançament que pateix el nostre territori, i “mentre se satisfà amb els mateixos diners que ens neguen les exigències del separatisme català”.
Mazón ha recordat que en 118 dies la Generalitat ha restablit la circulació en les 18 carreteres autonòmiques afectades, s’han escolaritzat a 48.000 estudiants, s’ha reposat el metre al 90% i el tramvia al 100%, s’han posat en marxa 57 centres de salut, i s’han retirat més de 100.000 vehicles sinistrats, entre altres actuacions.
Riuada de solidaritat
El president ha iniciat la seua intervenció en Nova Economia Fòrum posant en valor “la solidaritat de tota Espanya i de tot el món per a ajudar als valencians en els moments més durs” i ha tornat a agrair “als milers de voluntaris, empreses, entitats, institucions i govern autonòmics de tots els colors” la seua col·laboració.
De la mateixa manera, ha reconegut al poble madrileny “l’ajuda, la mà tendida a la col·laboració, els recursos, així com tot el suport material, personal i tècnic” que va posar l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid “sense exhibicions ni condicions”.
Respostes als interrogants
Durant el seu discurs, el cap del Consell ha respost a tres preguntes clau sobre les riuades del 29 d’octubre: si el departament d’Emergències de la Generalitat estava preparat per a la dana que va pronosticar AEMET, per què el missatge de Es-alert es va enviar a les 20.11 hores i per què no es va instar la declaració d’emergència nacional
A la primera pregunta, Mazón ha asseverat que Emergències de la Generalitat sí que estava preparada i ha explicat que les alertes roges de l’AEMET són un fenomen comú en la Comunitat Valenciana. De fet, en els últims 10 anys hi ha hagut 30 alertes roges en el nostre territori, amb pronòstics iguals o pitjors que el del dia 29.
El cap del Consell ha assenyalat que la diferència amb el 29 d’octubre és que la previsió d’AEMET “va ser quatre vegades menor del que va ocórrer en realitat”. Així ha detallat que les previsions emeses per l’AEMET a les 7.36 hores indicaven pluges de fins a 180 litres acumulades en 12 hores, amb una probabilitat de precipitacions d’entre el 40 i el 70%, al mateix temps que ha assenyalat que “eixa fallida previsió acabava, segons l’AEMET, a les 12 del migdia”.
Sobre aquest tema ha fet referència a les declaracions del cap de Climatologia d’AEMET en la Comunitat Valenciana i la delegada del Govern en la Comunitat que van afirmar eixe dia que l’alerta roja era fins a les sis de la vesprada, que la situació es desplaçaria cap al nord de la província, traslladant un missatge de tranquil·litat a la ciutadania.
En aquest context, Mazón ha apuntat que “Emergències de la Generalitat va anar prenent les decisions a partir de tota aquesta informació”. Així, des del diumenge 27 d’octubre, el dilluns 28 i el dimarts 29, es van anar llançant avisos a la població cada dues hores, aproximadament, amb consells, advertiments i crides a la precaució i prudència per la gran quantitat de les precipitacions que s’esperaven.
El cap del Consell ha relatat que el que va ocórrer eixe dia és que no va ploure 180 litres com va pronosticar l’Agència Estatal de Meteorologia sinó que van arribar a caure 800 litres, “més de quatre vegades el pronòstic d’AEMET”. Sobre aquest tema, Mazón ha indicat que la diferència entre aquest pronòstic de l’organisme estatal i la realitat “és la diferència entre la gota freda de cada any i la major catàstrofe natural de la nostra història”.
Per tot això, Mazón ha assegurat que l’operatiu de pluges d’Emergències de la Generalitat “va funcionar, la qual cosa no va funcionar és la riuada que no vam saber”. Sobre aquest tema, ha explicat que la Generalitat “sí que estava preparada per a la pluja torrencial que va caure el matí del 29 d’octubre” i ha explicat que la diferència es va produir a la vesprada quan a partir de les 17.30 hores es “va desbordar el Barranc del Pedrís que va generar una riuada sense que l’entitat que havia de controlar el seu cabal que era la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) dependent del Ministeri de Transició Ecològica, tinguera ni la més mínima idea de què estava ocorrent”.
Així, ha fet referència al fet que la CHJ no envie cap avís de pujada del cabal en el barranc del Pedrís entre les 16.13 i les 18.43 hores del 29 d’octubre.
En aquesta línia, ha assenyalat que “ningú de la CHJ, ni del Ministeri de Transició Ecològica, ni de la Delegació del Govern va advertir al Centre de Coordinació d’Emergències, ni als ajuntaments dels municipis afectats, del que estava passant en el barranc quan s’estava desbordant durant més de dues hores i mitja de silenci etern”, i ha lamentat que “quan ho va fer va ser a través d’un email que el president de la Confederació ni tan sols va traslladar al plenari del Cecopi del qual ell formava part”.
Missatge És-Alert
Respecte per què no es va alertar a temps a la població de la zona sud de València, el màxim representant de l’Executiu ha explicat que el Cecopi no sabia que el barranc del Pedrís s’estava desbordant perquè “ni la CHJ, ni el Ministeri de Transició Ecològica van dir que el barranc que havien d’estar vigilant s’estava desbordant”.
En aquesta línia, ha apuntat que l’avís massiu a la població de les 20.11 hores mitjançant el sistema És-Alert llançat pel Cecopi es va enviar “perquè s’avisava del possible trencament de la presa de Forata i no del desbordament del Barranc del Pedrís”.
Mazón ha subratllat que a partir de les 18.00 hores tota l’atenció del Cecopi i de tots els seus components estava en el possible trencament de la presa de Forata. Així, la CHJ reflexa per escrit a eixa hora que la presa de Forata pot desbordar-se en 13 hores aproximadament, és a dir, a les 7 del matí de l’endemà. De fet, “de manera immediata Emergències va avisar a tots els municipis que podien veure’s afectats perquè es prepararen davant possibles avingudes”, ha asseverat.
El president ha explicat que amb aquesta informació, el Cecopi, monitora i planifica la situació amb una previsió de 13 hores, amb el que es comença a debatre alternatives com la possible evacuació de la població o l’enviament, si la situació empitjorava, del missatge de la plataforma ÉS-Alert, un sistema innovador que només s’havia utilitzat una vegada en la història d’Espanya.
Durant la seua intervenció, el president ha detallat que “el problema va vindre quan a les 20.00 hores de la vesprada el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, flama des de Colòmbia per a admetre davant el Cecopi que la presa ja no anava a aguantar les 13horas que havien pronosticat al principi, sinó que ara resultava que es podia trencar “en qualsevol moment”.
“Exactament eixa va ser la raó per la qual 11 minuts després, a les 20.11 hores, es va manar de manera immediata el sistema És-Alert a la població, previ consens i acord dels membres del Cecopi pel risc de trencament de la presa de Forata”, ha manifestat el president.
Sobre aquest tema, ha insistit que el Cecopi no va avisar del desbordament del barranc del Pedrís “perquè no ho sabia”. Així, ha detallat que l’última informació que es va rebre del Barranc del Pedrís abans de les 18.00 hores és un e-mail de les 16.13 hores que deia que aquest barranc estava pràcticament sec en descendent. Així, ha lamentat el “silenci de dues hores i mitja fins prop de les set de la vesprada quan es va informar per email de la crescuda del barranc”.
Mazón ha recordat que el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) és l’òrgan de coordinació d’emergències compost per totes les administracions i entitats com la CHJ, l’AEMET, l’UME o la Guàrdia Civil, entre altres. L’òrgan, segons la Llei Valenciana d’Emergències, té un comité de direcció compost per la delegació del Govern en representació de l’Administració General de l’Estat, i per la Consellera d’Emergències en representació de la Generalitat Valenciana. A més, segons estableix la normativa d’aquests organismes en les diferents comunitats autònomes, ni el president del Govern d’Espanya ni el president autonòmic són membres del Cecopi.
Sol·licitud d’emergència nacional
Carlos Mazón ha detallat que la Generalitat no va sol·licitar el nivell 3 de l’emergència “perquè cap dels tècnics que estaven al capdavant de l’emergència ho va considerar necessari i confiàvem que el Govern d’Espanya col·laborara al màxim i manara tota l’ajuda necessària de la forma més ràpida per a fer front a la catàstrofe”.
En aquest sentit, ha recordat que el Govern va poder activar la situació d’emergència nacional i ha assegurat que mentre la Generalitat li sol·licitava col·laboració i recursos “uns altres pagaven la primera campanya de publicitat en línia” contra la seua persona el mateix 30 d’octubre.
Per això, el president s’ha preguntat si haguera sigut adequat cedir el comandament de l’emergència “a aquells que escatimen en recursos amb l’objectiu de perjudicar a la Generalitat a pesar que amb això perjudiquen els valencians”, a més de remarcar el seu compromís com president de la Generalitat amb el nostre territori i el seu futur, sense importar-li “el desgast polític”.
Mazón ha recordat que els nivells 2 i 3 són dos nivells amb els mateixos recursos i el mateix comité de direcció compartit entre el Govern d’Espanya i el Govern de la Comunitat Autònoma afectada. “L’única diferència és que en el nivell 2 presideix el comité de direcció compartit la comunitat autònoma i en el 3 el presideix el govern d’Espanya”- ha ressaltat el cap del Consell.
Al seu judici, la falta de compromís i ajuda del Govern d’Espanya amb València no es deu al fet que el nivell 2 limitara la seua capacitat de comandament i actuació, sinó perquè “el 30 d’octubre el Govern va decidir que el que va succeir a la província de València no era la major catàstrofe natural que ha viscut Espanya sinó un tauler de joc polític en el qual poder afeblir al seu rival”.
Construcció del relat
Carlos Mazón ha subratllat que mentre la Generalitat estava gestionant l’emergència, el Govern d’Espanya estava instal·lat en el rèdit polític per al que “es va aprestar a construir un relat amb el qual tapar la falta de previsions de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i el silenci informatiu de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) respecte a la crescuda del cabal del barranc del Pedrís.
En aquest sentit, s’ha referit a la inacció de la Delegació del Govern, ADIF i Direcció General de Trànsit per “no tallar la circulació en carreteres clau i vies fèrries afectades per les pluges, la qual cosa va deixar atrapats a milers de ciutadans”, i ha denunciat que l’informe de Seguretat Nacional alertant del greu risc “no fora compartit amb la Generalitat”.
A més, ha retret una “campanya de mentides, faules i manipulacions” contra la seua persona i ha aclarit que en el menjar de treball que va mantindre el 29 d’octubre no va estar incomunicat com demostren “les 16 crides en 3 hores que vaig realitzar o vaig rebre”, entre les quals troben anomenades a diferents representants del CECOPI i la factura detallada del qual “s’entregarà a les comissions d’investigació parlamentàries”.
En referència a la Unitat Valenciana d’Emergència (VE) ha assenyalat que “no és cert que se suprimira, perquè no es pot suprimir el que no existia” i ha recordat que aquest organisme “va ser rebutjat pels propis sindicats de Bombers i personal d’Emergències perquè no contemplava ni més recursos, ni personal, només la previsió de sous per a càrrecs polítics”.
Carlos Mazón també ha desmentit “la tardança a activar la Unitat Militar d’Emergències (UME)” i ha recordat que la Generalitat la va sol·licitar “abans de les 15 hores com ha reconegut del propi comandament de la Unitat i fins i tot la Delegada del Govern”, a més de referir-se a l’explicació que va oferir el tinent general Juan Montenegro, que va afirmar que són els propis comandaments de la UME els encarregats de dimensionar i demanar al Ministeri de Defensa el desplegament d’efectius que consideren necessari en avaluar l’emergència sobre el terreny, en lloc de la Generalitat.
Carlos Mazón també ha negat que l’Executiu valencià rebutjara l’ajuda d’altres Comunitats Autònomes o s’esborraren les actes i gravacions del CECOPI “perquè senzillament no existeixen”.
Durant la seua intervenció, el cap del Consell ha assegurat que la Generalitat ha realitzat “un exercici d’autocrítica que no ha fet el Govern” i ha retret que l’Executiu central contractara un mes després de la riuada un sistema d’alerta primerenca “que salvava vides”, segons va reconéixer l’anterior ministra de Transició Ecològica. Per això, s’ha preguntat “per què no estava instal·lat aquest sistema en la rambla del Pedrís si el Govern sabia que salva vides?”.
Be the first to comment