El Consell equipara les telefonades rebudes en el 112 el 29 d’octubre a les de la DANA de 2019 patida a Oriola

Post també disponible en:

Des de l’executiu valencià asseguren que és “gràcies a eixes anomenades ciutadanes pel que s’activen els serveis d’emergències, ja que ni la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ni cap agència estatal estaven informant en temps real del que estava ocorrent el 29 d’octubre”. 

Els serveis d’Emergències de la Generalitat, juntament amb la resta de cossos d’acció, van realitzar més de 36.000 rescats durant la jornada del 29 d’octubre i els dies posteriors”, recorden des del Consell.

Des de la Generalitat Valenciana s’ha valorat la xifra que des del 112 s’ha facilitat hui a la jutgessa sobre el número de les telefonees rebudes i ateses en el 112 d’Emergències la fatídica jornada del passat 29 d’octubre; xifres que qualifiquen de “similars al d’altres episodis de gota freda i d’alerta roja viscuts anteriorment en la Comunitat Valenciana”.

Concretament, les fonts del Consell han detallat que durant la DANA d’Oriola, el 13 de setembre de 2019, “el 112 va rebre entre les 00,00 hores i les 19,00 hores unes 14.374 anomenades al 112, mentre que el passat 29 d’octubre es van rebre en eixa mateixa franja horària 15.188 trucades al telèfon d’Emergències.

“Amb tot, Emergències de la Generalitat Valenciana va atendre les trucades que es van rebre durant la jornada del 29 d’octubre amb la derivació de les incidències a tots els serveis d’intervenció corresponents i malgrat la falta d’informació de la CHJ sobre els desbordaments de rius i barrancs”, han afegit les fonts de l’executiu valencià.

La Generalitat Valenciana manté que des que comencen a rebre’s anomenades en el telèfon d’Emergències 112 durant tota la jornada del 29 d’octubre, “els incidents es deriven als serveis d’intervenció que són els qui van mobilitzant els recursos i mitjans necessaris per a atendre cada situació en funció de la tipologia de l’emergència”.

“Els serveis tècnics d’Emergències actuen en temps real —afigen— amb protocols clars, i garantint la resposta des del primer minut, actuant amb criteris tècnics, mesuraments hidrològics i avisos formals que han de ser proporcionats per les agències estatals”.

Des del Consell es destaca que és “gràcies a eixes anomenades ciutadanes pel que s’activen els serveis d’emergències, ja que ni la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ni cap agència estatal estaven informant en temps real del que estava ocorrent el 29 d’octubre en les diferents zones afectades per la riuada. Precisament gràcies als avisos ciutadans al 112 es va poder activar i desplegar l’operatiu de resposta. Eixa col·laboració ciutadana és clau en qualsevol emergència”, tal com subratllen.

Sistema d’Alerta primerenca

“Que el 112 rebera un increment d’avisos de particulars a partir de les 16,00 hores evidencia que les emergències s’activen sobre la base de situacions reals, no a suposicions, i els primers avisos ciutadans són habituals en episodis de pluges torrencials. Recordar que part d’aquestes crides procedeixen de Xiva, i en aquesta població les pluges van superar els 400 litres per metre quadrat, enfront de la previsió màxima de 180 litres emesa per Aemet, que havia establit una probabilitat màxima de pluja del 70%. Les crides van ser derivades dins del termini i en la forma corresponent als consorcis de bombers i serveis d’intervenció corresponents”.

La Generalitat recorda a més que si s’haguera “comptat amb els sistemes d’alerta primerenca que permeten detectar la crescuda dels barrancs i anticipar i minimitzar els riscos d’inundacions, els serveis d’Emergència haurien pogut disposar de més i millor informació per a actuar”.

“No obstant això, l’entitat responsable de tindre aquest dispositiu actiu i operativa en les conques fluvials de la província de València, que és la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, dependent del Ministeri de Transició Ecològica, no té instal·lat encara est aquest sistema d’ajuda per a la presa de decisions clau per a la seguretat de la població; i això, malgrat que el propi Govern central reconeix que aquest sistema d’alerta primerenca “salva vides”, tal com va admetre la ministra Teresa Ribera en la seua compareixença del novembre passat en el Congrés dels Diputats. El Govern va iniciar els tràmits administratius per a la contractació d’aquest sistema que “salva vides” tres setmanes després de la riuada del 29 d’octubre”.

36.000 rescats el 29 d’octubre

Des del Consell detalles que els serveis d’Emergències de la Generalitat juntament amb la resta de cossos d’acció van realitzar “més de 36.000 rescats durant la jornada del 29 d’octubre i els dies posteriors, i tot això, pese a l’apagada informativa reconeguda ja per la pròpia Confederació, i la inacció del Govern central, que no va tallar ni l’alta velocitat amb Madrid, ni carreteres clau com l’A-3 a l’altura de Xiva, el by-pass i la pista de Silla”.

“Així mateix —afigen des del Consell— l’organisme de conca ha admés també que «es va produir un increment sobtat de cabal (en el barranc del Pedrís) a partir de les 17.40», i que «les dades d’aquesta pujada tan abrupta van estar disponibles en el CPC (Centre de Processament de dades de la Conca) entre les 18.00 i les 18.10». Malgrat això, el correu electrònic de comunicació d’augment de cabal en la rambla no es va enviar a Emergències de la Generalitat fins a les 18.43 hores, quan el cabal ja era de 1.686 metres cúbics per segon”.

“Després d’arribar eixe mail entre més de 200 correus a Emergències, la situació del barranc del Pedrís, que ja s’havia desbordat en poblacions com Paiporta, no es va tractar en la reunió del CECOPI, malgrat la presència en la mateixa del president de la CHJ, Miguel Polo, i d’altres tècnics de la Confederació. Cap d’ells, ni tampoc la Delegació del Govern, responsable de les agències estatals, van alertar en cap moment ni del risc de desbordament ni del desbordament de la rambla, malgrat que tenien informació de la brutal pujada del cabal des de les 17.40 hores”, tal com han criticat des de la Generalitat Valenciana.

Avís per la presa de Forata

“A més —tal com subratllen des del Consell— torna a quedar claríssimament clar que l’avís ÉS-Alert que s’envia a les 20,11 hores no va ser pel desbordament del barranc del Pedrís, sinó pel risc de trencament de la presa de Forata. El missatge es va manar després de la crida del secretari d’Estat de Mede Ambient, Hugo Morán, que des de Colòmbia va telefonar a la consellera d’Emergències, Salomé Pradas, per a comunicar-li que la presa podia trencar-se definitivament”.

“I després d’això, el CECOPI, previ acord de tots els seus membres i del comité de direcció, format per la consellera i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, va decidir llançar el missatge pel risc de trencament de la presa. El CECOPI només pot prendre decisions sobre la informació que rep. I si no hi ha comunicació oficial ni dades dels organismes competents, no es pot actuar sobre alguna cosa que no s’informa”.

“La CHJ té la responsabilitat de la vigilància i gestió dels llits. És qui ha d’emetre avisos formals a les Administracions quan detecta riscos hidrològics rellevants. Si va haver-hi desbordaments perceptibles a partir de les 17,30 hores, per què la CHJ no va activar els mecanismes d’alerta abans que es produïren aquests desbordaments?”, s’acaben preguntant des de l’executiu valencià.