“El poble salva al poble”: la solidaritat s’imposa al caos

Post també disponible en:

Una setmana després, la sensació d’abandó, d’impotència i de desemparament encara segueix present entre la ciutadania dels pobles afectats per la major catàstrofe natural de la nostra història recent.

Milers de voluntàries i voluntaris, la majoria d’ells joves, s’han bolcat en l’ajuda als damnificats i en les tasques urgents de neteja i retirada del fang i de les tones d’enderrocs.

La solidaritat i l’ajuda entre els ciutadans ha substituït, des del primer dia, a l’auxili institucional de les Administracions superiors.

Aquest dimarts es compleixen set dies de la major tragèdia de la història recent del nostre país i, es pregunte a l’afectat o damnificat que es pregunte, tots coincideixen en una resposta: “el poble ha salvat al poble”.

La sensació d’abandó, que l’Estat del nostre país s’ha oblidat d’ells, és una cosa palesa i compartit per la immensa majoria dels afectats en moltes de les localitats que han patit major nombre de víctimes mortals així com incalculables danys materials que han convertit els seus pobles, polígons industrials i termes municipals en un escenari de guerra; un paisatge dantesc i totalment dramàtic per als qui l’han patit en primera persona.

Un sentiment d’impotència i d’abandó que amb el pas dels dies s’ha tornat en desesperació, indignació i fins i tot ràbia cap a unes institucions “que no han estat a l’altura”, com s’han queixat amargament molts dels veïns amb els quals ha pogut parlar tucomarca.com.

Com Mari Carmen Morell, que trobava a faltar “una coordinació, perquè a Xest, per exemple, no tenen de res; i ací a Xiva ens estan portant de tot. I hi ha massa gent que vol però no sap on pot ajudar”.

No obstant això, Mari Carmen no deixava de reconéixer que hi havia “molt de desastre, en molts pobles i és molt complicat coordinar-lo tot. Ajuda hem tingut, no ens ha faltat aigua ni menjar, però dels pobles del costat, que han vingut a ajudar-nos”.

“I també des del nostre Ajuntament ens han posat cubes i per això l’aigua no ens ha faltat, a més de preocupar-se per si ens faltava menjar”, explicava Mari Carmen.

Amb tot, César, una de les persones que cinc dies després del desastre no havia parat de netejar, reconeixia que des del dimarts “hem estat nosaltres, el poble, solos fins al diumenge en el qual han aparegut els militars. Hem estat el poble, al costat de veïns d’altres pobles que com a voluntaris han vingut a ajudar-nos i als qui li ho agraïm moltíssim”.

Utiel, la primera població a ser colpejada per la DANA a l’interior

A diferència de Xiva, la situació de desemparament potser no ha sigut tan accentuada a Utiel, el terme del qual va ser un dels primers a veure’s assotat per l’enormitat de la tragèdia ja fins i tot durant el matí i especialment al migdia del fatídic dimarts passat.

Com va explicar el seu alcalde, Ricardo Gabaldón, “Utiel ha sigut el primer Ajuntament a sol·licitar la immediata ajuda de la Unitat Militar d’Emergències, l’UME, per a auxiliar a la població a causa de les intenses pluges que estàvem registrant per la DANA, sent la barriada de La Font una de les zones més afectades. Els carrers d’aquesta barriada es van transformar en autèntics rius, deixant a desenes de veïns atrapats en les seues llars”.

Els serveis d’emergència, malgrat les dificultats per a travessar l’A3 que ja al matí començava a patir corts per inundacions, van poder realitzar diversos rescats i brindar suport als residents, mentre les autoritats locals monitoreban de prop la situació per a gestionar l’evacuació i garantir la seguretat dels afectats.

Els militars de la Unitat Militar d’Emergències (UME) van poder actuar en La Font a Utiel, salvant així a nombrosos veïns.

Així, set dies després, “Utiel està recuperant a poc a poc la normalitat encara que en eixos barris l’aigua no és apta per al consum humà, a més del fang, molts habitatges tenien depòsits de gasoil i s’han mesclat, hi ha llum però no hi ha connexió a internet”, com ha explicat el seu alcalde.

Perquè ací “els utielanos i utielanas van traure la seua maquinària pesant al carrer, han arriscat la seua vida i el seu patrimoni i gràcies en un primer moment a aquesta gent vam poder refer a poc a poc el nostre poble. Des del primer moment es va demanar l’ajuda a la UME i gràcies a la consellera de Justícia i Interior i a la delegada del Govern, ens la van autoritzar, igual que l’helicòpter, però l’UME no va poder entrar a Utiel fins a les set o les huit de la vesprada i l’helicòpter per les inclemències del temps, tampoc el deixaven eixir. Al final el helicópetro va poder entrar i va salvar 8 vides”, com ha relatat Ricardo Gabaldón. Encara que, per desgràcia, set conveïns no van poder ser auxiliats i han perdut la vida.

Utiel i Xiva, les ‘zones zero’ de l’interior valencià

A diferència d’Utiel, Xiva va patir el tall pràcticament total dels seus accessos per carreteres durant les primeres hores; limitant-se l’accés al nucli urbà tan sols a peu. Una situació que no va millorar fins més de 24 hores després del desastre.

Aquesta situació ha sotmés a un aïllament a la població, que sumat a la tardança en l’arribada de mitjans d’auxili d’Administracions superiors, ha accentuat la sensació d’abandó cap als veïns afectats.

Passades les cinc de la vesprada del passat dimarts i amb la riuada negant no sols el barranc sinó també els carrers limítrofs, l’alcaldessa de Xiva, Amparo Fort, avançava que s’estava “a l’espera de poder rebre l’ajuda de la Unitat Militar d’Emergències, que ni tan sols pot accedir al poble de com estan les carreteres”.

“A més de la UME, també estem a l’espera de comptar amb ajuda del Consorci Provincial de Bombers”, tal com relatava la munícipe minuts abans que les comunicacions telefòniques amb l’exterior desaparegueren i no tornaren a reprendre’s amb normalitat fins a diversos dies després.  

La pròpia alcaldessa relatava amb pesar que el “carrer i el barranc eren tot un, està plovent una barbaritat; i no descartem que hi haja persones que puguen haver desaparegut”. Una circumstància que posteriorment s’ha confirmat, al costat dels set veïns morts que oficialment comptabilitza la localitat fins a la data.

L’ajuda ciutadana desborda Xiva

“Per favor, que no ens porten més aliments ni més mantes, que estem proveïts”, pregava l’alcaldessa de Xiva mentre agraïa a tots les donacions ja el mateix dijous, quan eren tones de comestibles i d’aigua les que es rebien des de pobles veïns de particulars i Ajuntaments, com el de Bunyol que va noliejar diversos camions.

I és que les solidaritat de la ciutadania ha sigut exemplar perquè en tots els pobles s’han realitzat donacions que han sigut coordinades en alguns casos pels propis Ajuntaments, com en el de Bunyol, que ja el mateix dijous al matí va enviar tres camions d’aliments i aigua a Xiva que van ser arreplegats per voluntaris en l’antic institut.

No obstant això, Cristina Sánchez lamentava “el desordre, que ha sigut enorme; ens hem organitzat entre els voluntaris el millor que hem pogut”.

Cristina, davant un lloc improvisat de repartiment d’aliments i aigua explicava que van iniciar la seua tasca “el primer dia, el dimecres, amb donacions com la de la Falla de Patraix i de gent de Vilamarxant, de Sa Pobla, de Bunyol, de Xest que ens van portar aliments, productes de primera necessitat i triem aquest punt perquè és un dels barris més afectats i està incomunicat per la foradada del carrer Ramón y Cajal amb persones majors i amb un enorme bloc de cases totes desallotjades per amenaça de solsida”.

“Ens anem fent càrrec de tot el que va donant la gent i, amb furgonetes i transports privats, estem portant menjar a cases que estan en disseminats i ho estem fent de manera espontània i sobre la marxa. I és que des de l’endemà de la catàstrofe hem començat a rebre donacions. La gent és solidària. I els joves han sigut els primers que s’han tirat al carrer a ajudar”, resumia Cristina amb orgull.

Roba arribada fins des de Castelló

“Ens han portat roba fins des de Castelló, de gent que ha arreplegada prengues per a qui li faça falta”, explicava Amparo, una veïna de Xiva que al costat dels seus familiars i amics ha arreplegat roba per als damnificats, mentre ajudava a transportar les caixes fins a una furgoneta per a repartir-la entre els seus veïns, alguns dels quals han perdut els seus habitatges, els seus vehicles o els seus mobles i electrodomèstics, arrasats per la riuada.

Veïns que es quedaven sense llum ni aigua ni comunicacions el dimarts a la vesprada i alguns no la recuperaven fins a tres dies després.

Una circumstància que no ha tirat cap arrere a cap d’ells, ja que s’han bolcat “a recórrer el terme municipal, ple de cases en disseminats, per a intentar localitzar a les persones de les quals des de fa dies no es tenia notícies per ser pràcticament impossible accedir fins als seus domicilis pel fet que molts camins o estan tallats o estan impracticables”, com explicava Raúl García mentre ajudava a carregar roba, aliments i aigua per a portar-li’ls als seus conveïns.

Voluntaris: joves, agricultors, metges…

El voluntariat ha aconseguit fins al sector mèdic: “ens hem organitzat els sanitaris, infermers i metges, perquè ací no hi ha organització, i hem decidit vindre a recórrer els carrers”, alguna cosa que estan fent des del dissabte, quan van començar a atendre els veïns.

“Afortunadament, la gent que ens diu que estan bé, que tenen subministraments de sobres”, tal com un grup de metges i infermers de diversos hospitals explicaven mentre anaven casa per casa preguntant als veïns pel seu estat de salut o les seues necessitats mèdiques.

Perquè aquesta situació “està traient el millor i el pitjor de la gent. Tenim gent que s’ha quedat sense res i plora quan li donem un paquet d’aliment; i estan els que s’estan aprofitant de les desgràcies de la gent per a entrar a les cases, realitzar pillatge i portar-li-ho tot”. Com a compte Guadalupe Martínez, una de les veïnes que reparteix aliments i aigua entre els seus conveïns.

“El millor és la quantitat de gent que ha vingut a ajudar, la quantitat de voluntaris i molta gent jove. Perquè diguen que després la joventut no està compromesa, no és cert, estem emocionats de veure a tanta gent jove ajudant”, assegura esperançada Guadalupe Martínez, qui reclama “més vigilància” per a combatre el pillatge, “encara que és complicat perquè som moltes poblacions que atendre i aquest poble té molts disseminats, tenim moltes urbanitzacions i la Policia ha d’acudir a tot. Necessitem ajuda governamental”.

“A nivell municipal estan tots els partits acostant el muscle i deixant les seues diferències polítiques al marge encara que sí que es troba a faltar un punt més organitzatiu, més coordinació. Hi ha treballadors de l’Ajuntament que l’estan donant tot, estan desbordats, igual que tothom”, reconeixia Guadalupe.

Desenes de veïns desallotjats

Els desallotjaments en habitatges de molts municipis s’han produït fins i tot durant el mateix moment de la crescuda, com a Utiel, i a Xiva també s’han dut a terme motivats pel risc de solsida d’habitatges i fins i tot blocs sencers d’habitatges, com el cas del Barri de Bechinos o el carrer Ramón y Cajal, on ha sigut desallotjat tot un bloc de cases.

I és que en pobles tan danyats en les seues infraestructures municipals i personals com Xiva la xifra de desallotjats s’eleva, una setmana després, fins a les 130 famílies.

María Ángeles Bellido és una de les persones desallotjades amb la seua família, i relata amb tristesa “que únicament ens han ajudat els municipals i els guàrdia civils del poble; ningú de fora. Els únics que ens han ajudat de fora han sigut els veïns de pobles veïns, quan han pogut arribar per camins secundaris, que ens han portat de tot: menjar i roba. Si no haguera sigut per ells, hem estats desemparats de la mà de Déu. Ajudant-nos els uns als altres, compartint el poc que ens ha quedat. El poble ha ajudat al poble”.

“I el pitjor és que ens estan robant a les nostres cases, que estan desallotjades. Hem hagut de fer patrulles ciutadanes per a evitar que ens roben”, relata amb amargor María Ángeles.

“I és que l’ajuda de l’Administració, realment, la comencem a rebre el dissabte, quan comencem a veure uniformes”, relatava Manolo Cabero, recordant amb orgull “que el millor ha sigut l’ajuda de voluntaris, munt de gent jove que ha vingut a ajudar a netejar aquests dies”.

“Hem passat por, ha sigut una experiència horrible. Si físicament estem malament, psicològicament estem destrossats”, com recordava Manolo.

“A les dues del matí ens van desallotjar. Jo veia que el barranc s’estava desbordant, perquè la meua casa dona arrere també. Els cotxes els veia baixar per a baix i era una bogeria, un infern”, relatava Pilar Sánchez recordant l’experiència viscuda fa ara exactament set dies.

“No ha quedat res, els meus nebot tenia a baix tots els equips del gimnàs, un munt d’aparells, la llitera de fisio… i no ha quedat res. Ha perdut tots els seus aparells valorats en un munt de diners. La meua neboda també, està estudiant disseny de moda i tenia els seus vestits perquè anava a fer una desfilada de models i els estava confeccionant. I també ho ha perdut tot. Els baixos de comerços de la zona ja no existeixen”, relatava Pilar amb tristesa, qui també es queixava del pillatge: “estem patint pillatge del poc que ens ha quedat, estem apuntant-nos de tant en tant per a veure, perquè hi ha gent que està controlant els baixos destrossats”.

En el punt oposat al del pillatge, Laura i Natalia es retiraven esgotades dels barris més afectats després de diversos dies retirant fang i enderrocs. “Ens hem bolcat des del primer moment; portem cinc dies sense descansar i ajudant en tot el que hem pogut”, explicava Laura Sánchez, una de les centenars de joves que s’han bolcat en les tasques de neteja i de socors als afectats.

“Perquè això ha sigut terrorífic, tinc familiars a les quals els va arribar un metre huitanta d’aigua a casa i després hi ha hagut que netejar tot això; anem de zona en zona ajudant en el que podem”.

“Tot el poble s’ha bolcat i moltíssimes gràcies perquè han sigut milers de persones les que han vingut a ajudar-nos”, encara que també reconeix que han “trobat a faltar que tot l’hem hagut de fer nosaltres, sense l’ajuda de fora”.

“Som un poble agrícola, hem tret els tractors i amb ells s’ha contribuït a una neteja ràpida del poble”, recalca amb orgull Natalia Martí.

“Per no parlar del drama dels desapareguts i morts”, encara que recorda emocionada que, malgrat totes les dificultats i impediments, “no hem necessitat a cap autoritat; el poble ha salvat al poble”.