Mazón exigeix al Govern d’Espanya acabar amb l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana i “un compromís urgent” amb la reconstrucció

Post també disponible en:

Reclama una reforma del sistema de finançament “just, solidari i equitatiu” per a prestar “els millors serveis públics que mereix la ciutadania” i l’aprovació d’un Fons d’Anivellament Transitori.

Demanda l’actualització “immediata i automàtica” dels lliuraments a compte a través d’un Decret llei i l’aprovació del Fons de Liquiditat Autonòmic extraordinari que “se’ns ha negat per primera vegada en 12 anys”.

Sol·licita una reunió per a avançar en la reconstrucció de les zones damnificades per les riuades, apel·la a la coordinació, demana ajudes a fons perdut en lloc de préstecs a retornar amb interessos, i l’exempció total d’impostos als afectats.

Requereix al Govern l’habilitació de la contractació d’emergència per als ajuntaments damnificats perquè realitzen contractacions de manera immediata de serveis bàsics com el clavegueram, encara que no s’estiga en fase d’emergència.

Reivindica un acord per a “prolongar la vida de les set centrals nuclears per a completar la transició energètica i la descarbonització” i planteja que l’Estat cofinance al 50% l’escolarització gratuïta i universal de 0 a 3 anys.

Proposa un pacte d’Estat en migració “lleial” amb les comunitats autònomes i una política d’habitatge que incloga mesures com a desgravacions a la propietat d’immoble ocupat i l’eliminació de tributar per rendes impagades, entre altres.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha urgit al Govern d’Espanya a abordar la reforma del sistema autonòmic de finançament perquè regions infrafinançades com la Comunitat Valenciana “puguen atendre els seus ciutadans en igualtat de condicions que la resta”, al mateix temps que ha exigit “un compromís urgent amb la reconstrucció.

Així ho ha assenyalat durant la celebració de la XXVIII Conferència de Presidents que ha tingut lloc al Palau de Pedralbes de Barcelona, on ha apostat per un model “just, solidari i equitatiu” enfront de “privilegis, contingents i independències fiscals”.

El cap del Consell ha recordat a l’Executiu central la necessitat d’un fons d’anivellament transitori per a la Comunitat Valenciana de 1.782 milions d’euros “fins que tinguem aquest nou sistema” que permeta prestar els millors serveis públics.

Igualment, ha demandat l’actualització “immediata i automàtica” dels lliuraments a compte que segueixen ancorades en les quanties de 2023 en prorrogar-se dues vegades els Pressupostos Generals de l’Estat i que “suposaran un minvament de més de 1.994 milions d’euros a l’any per al nostre territori”.

En aquesta línia, ha tornat a reivindicar el desbloqueig del Fons de Liquiditat Autonòmic extraordinari dotat amb 2.500 milions d’euros que “se’ns ha negat per primera vegada en 12 anys”. 

El cap del Consell ha insistit en la importància de comptar amb el finançament just perquè “és més necessària que mai” ja que la Generalitat està assumint “un esforç econòmic colossal per a la reconstrucció dels danys provocats per les riuades”. 

Així, ha reclamat finançament a fons perdut per a “reconstruir centres de salut, col·legis o infraestructures”, a més d’exigir al Govern l’exempció “de tots els impostos de les ajudes o els interessos dels préstecs per a les persones afectades”. 

En aquest sentit, ha reiterat al president del Govern la seua petició d’una reunió “urgent” per a avançar en la recuperació de les zones damnificades. 

El màxim representant de l’Executiu valencià ha apel·lat a la “coordinació institucional” per a donar resposta a les necessitats dels afectats i ha lamentat “les discrepàncies” que no serveixen per a avançar en la reconstrucció. 

Contractes d’emergència per a serveis bàsics

El cap del Consell ha sol·licitat al Govern d’Espanya l’habilitació de la contractació d’emergència per a garantir els serveis bàsics com el clavegueram o el proveïment d’aigua, perquè els ajuntaments de les poblacions afectades per les inundacions del passat mes d’octubre a la província de València, encara que no estiguen en fase d’emergència, puguen realitzar contractacions de manera immediata i abordar els treballs de reconstrucció “amb major agilitat i eficàcia, a més d’amb seguretat jurídica”.

Mazón ha explicat que aquesta iniciativa no crea una via excepcional nova, sinó que activa i delimita l’ús legítim de la contractació d’emergència ja prevista en la normativa vigent per a situacions de catàstrofes naturals o casos d’emergència, al mateix temps que ha recordat que ja es va posar en marxa amb la COVID-19.

Per al president, “aquesta disposició busca que la burocràcia no bloquege el deure institucional d’actuar sobre serveis essencials per als ciutadans” i suposa una eina “sense renunciar al control, a la transparència, ni al rigor jurídic”, al servei dels consistoris “que han estat desbordats però compromesos amb la recuperació de les zones afectades”.

Energia i habitatge

En matèria energètica, el cap del Consell ha proposat un acord per a prolongar la vida de les set centrals nuclears d’Espanya per a “completar amb pragmatisme i sensatesa” la transició energètica i la descarbonització.

Sobre aquest tema, ha assenyalat l’aposta de la Comunitat Valenciana per una combinació de les energies renovables com la fotovoltaica, eòlica, hidrogen verd i biogàs reforçat per fonts convencionals per a “aconseguir en 2035 la sobirania energètica”, al mateix temps que ha alertat del retard de la independència energètica en 25 anys si tanca la planta de Cofrents.

En l’àrea d’habitatge, Mazón ha posat en valor iniciatives posades en marxa a la nostra regió com el Pla Viu amb mesures que “incrementen l’oferta d’immobles, mobilitzen sòl disponible, redueixen la fiscalitat per a donar més opcions a joves i col·lectius vulnerables, entre altres”.

Així mateix, el president ha proposat una reforma legislativa per a donar resposta al fenomen de l’ocupació i la vulnerabilitat dels propietaris amb accions com a desgravacions a la proposta d’immobles ocupats, l’eliminació de tributar per rendes impagades o l’agilitació dels procediments judicials, entre altres.

Immigració i serveis socials

El cap del Consell ha advocat per un gran pacte d’Estat en matèria migratòria que servisca per a lluitar contra les màfies i fomentar les polítiques als països d’origen, i siga “lleial” amb les comunitats autònomes.

Així, ha recordat que les regions “assumim l’esforç d’acollir i atendre els immigrants que no reconeix el Govern d’Espanya” i ha destacat l’esforç de la Comunitat Valenciana per augmentar en un 66% les places d’acolliment del nostre sistema que està al 160% de la seua capacitat”. 

Per això, ha criticat que l’Executiu central impose un repartiment entre les autonomies que “ni són realistes, ni són possibles amb els recursos i els mitjans materials i humans que comptem”.

En matèria educativa, el president ha fet referència a la implantació en la Comunitat Valenciana de l’escolarització gratuïta i universal de 0 a 3 anys que ha beneficiat a 44.000 alumnes amb una inversió de 163 milions d’euros que “assumim des de la Generalitat”. En aquest sentit, ha proposat un compromís d’Estat de “cofinançar aquesta mesura al 50% per a garantir la seua sostenibilitat en el futur”. 

Durant la seua intervenció, Mazón ha tornat a demandar al Govern d’Espanya que salde el deute de 3.400 milions d’euros amb la Generalitat i incrementar el nombre de places MIR en medicina familiar. 

Finalment, ha incidit en les infraestructures que necessita la Comunitat Valenciana com el Pla de Rodalia ferroviària, el Corredor Mediterrani, la segona pista de l’aeroport d’Alacant-Elx o l’ampliació de Manises, a més de retraure “l’atac directe que el Govern ha fet a la província d’Alacant amb les noves regles del transvasament Tajo-Segura”.