Post també disponible en:
Castellano
L’Associació Naturalista d’Aiora i la Vall (ANAV), integrada en la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, està organitzant una caravana de vehicles particulars que recorrerà el pròxim 20 de maig la comarca de nord a sud, amb el propòsit de conscienciar a la població que la instal·lació de grans plantes fotovoltaiques portarà molts més perjudicis que beneficis per als seus habitants. El grup ecologista està desenvolupant des de 2020 una sèrie d’accions encaminades a impedir que diversos grups empresarials acaben construint en cinc dels set municipis de la comarca (tots, excepte Cortes de Pallars i Teresa de Cofrents) fins a 25 plantes fotovoltaiques, que cobririen un total de 6.400 hectàrees de superfície efectiva i els permisos de la qual han sol·licitat a l’administració. ANAV és conscient que si obtenen el suport decidit de la població, tant la Generalitat Valenciana com el Govern central es temptaran molt bé la roba abans de concedir les autoritzacions. La pressió popular tindria un efecte similar sobre els promotors dels projectes, molt pendents de la seua imatge corporativa pel que puga afectar els comptes de resultats.
S’ha comunicat a la delegació de govern una afluència prevista d’una trentena de vehicles i un centenar de persones a bord. A grans trets, la caravana, que discorrerà per la N-330, la carretera que vertebra la comarca, iniciarà el seu recorregut a Cofrents. Els vehicles aniran identificats amb adhesius i, si es vol, personalitzats. En la travessia del poble es retransmetrà per megafonia un discurs reivindicatiu i voluntaris de ANAV repartiran fulls volants i atendran les possibles preguntes dels transeünts. Després la caravana es dirigirà a les localitats de Xalans, Xarafull, Teresa de Cofrents i Zarra, on es repetiran les mateixes accions, fins a desembocar a Aiora; ací l’itinerari recorrerà diversos carrers per a finalitzar amb un discurs al parc dels Morerales.
L’embornal valencià
El col·lectiu ecologista lamenta que la Vall d’Aiora-Cofrents no tinga a ulls de l’administració una altra consideració que la de ser una “zona de sacrifici” per a la prosperitat general, “l’embornal al qual pararan les grans infraestructures que nodreixen d’energia a les ciutats del litoral, però que ningú vol a la seua casa perquè l’enlletgeixen”. La central nuclear, set parcs eòlics -215 molins- i el complex hidroelèctric de Corts-El Queixal, que comprén una presa, un embassament i tres centrals de generació, produeixen conjuntament més de 10.500 GWh al cap de l’any, el 60% de l’energia que consumeix la comunitat autònoma.
Tot això se situa a la comarca, però encara no és suficient: ara volen agregar les plantes fotovoltaiques, que generarien altres 1.152 MW de potència i comportarien la construcció de 165 quilòmetres de noves línies elèctriques. El que no es té en compte és l’impacte produït sobre la terra –pretenen instal·lar-se en les planes, el terreny més fèrtil i més apte per a l’activitat agropecuària-, sobre la fauna –fent inviable la seua permanència- i sobre el paisatge, que queda irreversiblement alterat, la qual cosa espanta l’activitat turística. Es tracta així d’una riquesa els costos de la qual es queden en l’àmbit rural, mentre que el benefici s’esfuma cap a l’urbà.
Una mentida després d’una altra
“No és cert que la instal·lació dels parcs fotovoltaics servisca per a canviar el model energètic. No és cert que estiguen utilitzant les energies renovables per a lluitar contra el canvi climàtic”, insisteix Carmela Cerdà, membre de ANAV i coordinadora comarcal de la campanya. “Si de veritat fora així les zones de producció energètica no serien ací sinó on es consumeix, reduint els danys a la naturalesa i estalviant-se el transport. A més, les renovables servirien per a substituir a les fonts d’energia convencional, però no per a sumar-se a elles, que és el que està ocorrent”.
Una altra fal·làcia que els ecologistes pretenen desemmascarar és la de la creació de llocs de treball que compensaria la despoblació. És evident que els molins no ho han fet més que a una escala ínfima, però “fins i tot pensant en la central nuclear, a la qual es té com la sustentació laboral de la comarca, com és que malgrat els 300.000 milions de KWH que diuen haver produït des de la seua posada en marxa, la qual cosa representa una ingent quantitat de treball i de diners, tots els pobles de la comarca han perdut població en aquests anys? Se suposa que una activitat és beneficiosa quan la gent no s’ha d’anar de la seua casa per a buscar-se la vida, no?”
Per a l’activista, la creació d’ocupació generada per la nuclear en els seus 38 anys d’activitat ha provocat l’abandó de les activitats tradicionals de la zona, que amb polítiques adequades i sostingudes haurien pogut consolidar en tot aquest temps un teixit econòmic i social local, pegat al terreny, més net i a la llarga més beneficiós que la central. “Què passarà quan la nuclear es tanque? Ja hem perdut el coneixement, les destreses que teníem abans de la seua arribada. Ocorrerà el que està passant a Astúries o a Lleó després del tancament de la mineria: que són territoris arruïnats, la gent ja no sap com viure en ells”.
Assoliments i esperances
La Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, en la qual s’integra ANAV, reuneix altres 56 col·lectius. Des de 2020, quan el famós decret 14/20 de la Generalitat donava via lliure a la instal·lació de parcs eòlics i solars en sòl no urbanitzable, la lluita ecologista ha collit alguns èxits que han anat laminant l’allau d’agressions mediambientals que es venia damunt. El primer, el canvi d’actitud provocat en Compromís, un dels partits que integren el tripartit de govern en la comunitat i que va virar la seua estratègia inicial de suport al decret, dissenyat pel PSOE i la consellera Mireia Moyà. La pressió ecologista (i el temor al fet que el tercer membre del tripartit, Unides Podem, alineat des de sempre amb les tesis verdes, poguera llevar-li vots) va forçar a Compromís a substituir a Moyà per Isaura Navarro, molt més exigent amb els requisits ambientals que han de complir els projectes energètics presentats per les empreses.
Amb la nova consellera la Generalitat ha reconsiderat centenars d’al·legacions presentades per particulars, col·lectius i ajuntaments i fins al moment ha desestimat definitivament 19 projectes fotovoltaics que afectaven 11 municipis. També en l’àmbit local fructifica la campanya ecologista: el DOGV ha publicat fins al dia de hui acords plenaris adoptats per 21 ajuntaments que demanen la suspensió de llicències per a aquesta mena d’activitat. Òbviament, el nombre total de projectes que prossegueixen la seua tramitació és molt superior, però les dades demostren que alguna cosa es mou quan la ciutadania decideix prendre cartes en els assumptes que el concerneixen.
Pla especial
ANAV s’enfronta a la comarca a dificultats afegides, ja que a més dels projectes acollits al Decret llei 14/20 –ha presentat al·legacions contra 22 d’ells-, els ajuntaments d’Aiora (PP), Xarafull (PP) i Zarra (PSOE) s’havien unit en 2019 per a adoptar un “Pla especial d’ordenació d’infraestructures de generació d’energia fotovoltaica”, pel qual declaraven aptes per a la instal·lació de macroplantes unes certes zones dels seus termes municipals. Un total de 5.769 hectàrees de la Canyada de Xarafull i la Vega, fèrtils planes destinades al cultiu de cereals i ametlers, quedarien sospitosament a l’abast d’un promotor italià, GeniaDaVinci SL, que en el primer esborrany de la proposta apareix com a entitat que desenvolupa el projecte i que una vegada aprovat el pla optaria a promoure en la zona diverses plantes energètiques.
ANAV es va llançar ràpidament a al·legar contra aquest, tant per les presumptes irregularitats detectades (no són els ajuntaments els que redacten el pla, sinó una empresa privada -que optarà a aconseguir aquests terrenys- la que li ho ofereix a ells ja fet), com per deficiències advertides en el tràmit de participació pública, a més de per l’agressiu impacte ambiental que provocaria en el territori. No cal dir que totes les seues al·legacions van ser desestimades i el pla, que va seguir la seua tramitació, es troba actualment a punt de ser aprovat. ANAV estudia la possibilitat de recórrer-ho legalment una vegada ho siga.
També està preparant-se el grup ecologista per a presentar-se en via contenciós-administrativa contra el projecte denominat Vall Solar, el titular de la qual és l’esmentada signatura italiana i afecta a més de 537 hectàrees a Xarafull.
Finalment, també s’han involucrat en la constitució d’una comunitat energètica a Aiora el propòsit de la qual és doble: aconseguir l’autosuficiència energètica dels seus membres mitjançant l’ús racional (així sí) d’energies netes, i de pas demostrar que, en efecte, és fals que la producció d’electricitat mitjançant macroplantes eòliques i solars instigada per les grans empreses pretenga pal·liar el canvi climàtic, ni corregir el model energètic, ni per descomptat afavorir a la població local, sinó obtindre un benefici econòmic fabulós (un vertader pelotazo) a costa d’arrasar el territori i els pobles de l’interior. I així, no.
Be the first to comment