Xest acull la presentació de Cuentets anticlericals

Post també disponible en:

La publicació recull els textos del mestre republicà Eduard Guillar Clarí.

Divendres passat, 3 de maig, el saló de plens de l’Ajuntament de Xest va rebre l’acte de presentació del llibre Cuentets Anticlericals, un recopilatori de textos del mestre valencià republicà Eduard Guillar Clarí, coordinat per Wilson Ferrús, professor i catedràtic del llengua i literatura de la Universitat de València.

“Eduard Guillar Clarí va nàixer a València però va ser mestre a Xest, per això hem cregut interessant presentar aquest llibre ací”, explicava la regidora de Cultura, Mª Ángeles Llorente, a l’inici de l’acte. “És molt important, i més en aquests temps, rescatar la història dels mestres que van ser represaliats pel franquisme, que van lluitar per una escola laica i democràtica, que defensara valors de llibertat, igualtat i fraternitat”.

Federico Verdet, historiador i president de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Foia de Bunyol-Xiva, va ser l’encàrrec d’introduir l’acte, abans de donar pas al coordinador de la publicació, fent un resum de la biografia del mestre republicà que ha redactat per al recopilatori. “La trajectòria de Guillar Clarí va estar marcada per la seua dues vocacions, la de periodista i la de mestre; ambdues les va exercir amb el propòsit de crear un home nou, capaç d’assumir, defensar, implantar i sostindre els valors republicans”, explicava Verdet. “Cuentets Anticlericals és una obra molt representativa de la producció literària de Guillar, però també de la poesia satírica, un gènere característic, al costat dels sainets, de la literatura popular valenciana. La publicació consta de dotze relats, en els quals amb enginy, sarcasme i humor, Guillar Clarí duu a terme una crítica de caràcter moral, social i polític”, apuntava Verdet.

Per part seua, Ferrús va aprofundir en la història de Guillar Clarí, oferint nombroses anècdotes al públic assistent. “Poca gent ha de saber a Xest que va ser ací aquest mestre laic, no ha arribat a la població aquesta història; va vindre ací en 1902 i va estar cinc anys, en un ambient no gaire propici en general per als mestres nacionals, però menys per a aquells que eren l’alternativa a l’escola pública de la restauració i a les escoles professionals privades. Com a mestre, Clarí elimina les festes catòliques i impulsa la celebració de festes laiques en les quals el xiquet puga aprendre ciutadania i adquirir coneixements, com per exemple, amb la Festa de l’arbre. Com a periodista, va escriure en periòdics de tota Espanya, amb una gran repercussió”.