Un projecte avalua la recuperació de camps abandonats a Venta del Moro per a previndre incendis

Post també disponible en:

Dos joves enginyers forestals analitzen alternatives legals i tecnologies per a facilitar el cultiu al costat de boscos en la Reserva de la Biosfera de la Vall del Cabriol.

Un projecte, acollit a les ajudes finançades per la Conselleria d’Agricultura per a la preservació de la Reserva de la Biosfera de la Vall del Cabriol, avalua la recuperació de terres de labor abandonades en el terme de Venta del Moro a fi de previndre incendis forestals. Dos joves enginyers forestals de Requena, Andrés Martínez i Mario García, analitzen les alternatives legals i les eines tecnològiques que permeten facilitar al màxim la viabilitat econòmica, social i mediambiental de cultius en àrees confrontants a boscos d’aquest paratge. El projecte compta amb la col·laboració de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) amb vista a promoure la participació dels productors.

Els primers passos, iniciats en 2023, ja han donat els seus fruits. Els enginyers han estudiat la legislació estatal, autonòmica i municipal (atés que la Reserva de la Biosfera engloba a la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Aragó) a fi d’explorar possibles vies per a treballar les parcel·les abandonades privades de propietaris que no desitgen realitzar eixa labor o de propietaris ilocalizables, així com establir com podrien incorporar-se pagaments per serveis ambientals als agricultors que recuperaren eixos terrenys erms.

Una altra fase complida ha sigut la detecció d’una metodologia que permet identificar, amb un 90% d’encert, aquells camps que manquen d’activitat agrària i que compten amb un interés a l’hora de minimitzar el risc d’incendis forestals. El treball de camp ha verificat l’abandó de les parcel·les on hi havia dubte sobre el seu grau de conreu. Així mateix, una fulla interactiva generada al llarg del projecte ha permés calcular, en funció de condicions objectives de clima i sòl, al costat de dades que pot afegir l’agricultor o el tècnic assignat (costos de producció, preu actual de venda del producte, subvencions, dificultat de conreu, etc.), les possibilitats més interessants per a cada parcel·la. Amb aquestes informacions que faciliten la presa de decisions, el programa pretén a continuació dissenyar un banc de terres per a donar continuïtat al projecte després del període d’execució inclòs dins de la subvenció.
L’enginyer forestal Andrés Martínez indica que “els grans incendis van a més pel despoblament rural, l’augment de la superfície agrària abandonada i l’acumulació de combustible. En l’incendi de Venta del Moro vam poder comprovar com els cultius erms van propagar el mateix i en quin grau, si hagueren estat cultivats, ho podrien haver previngut. Amb aquest projecte transversal volem donar resposta a què podem fer amb les parcel·les abandonades. Estem satisfets amb el treball fet sobre anàlisi de solucions legals, possibles actuacions, valoracions econòmiques i presa de decisions basades en teledetecció pública, indicadors d’activitat vegetal i algorismes. Ara hem de posar a la disposició del sector aquesta informació per al seu propi benefici i el del conjunt de la societat”.

El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, afig que “l’agricultura té la missió irrenunciable d’alimentar a la població, però no podem oblidar que també realitza una contribució essencial des del punt de vista ambiental. Mentre els camps cultivats detenen el foc i són un refugi idoni per als equips d’extinció, els camps abandonats són un polvorí i acceleren l’avanç de les flames. Aquest projecte busca recuperar barreres efectives als incendis, barreres formades per cultius resilients davant el canvi climàtic, que protegeixen la biodiversitat i que donen vida al territori”.