Post també disponible en:
Castellano
Hui és el Dia Mundial de l’Agricultura. No és solament el dia dels agricultors i ramaders; és el dia de tota la societat, perquè no conec a ningú que viva sense menjar. Així doncs, a tots ens interessa una Agricultura sostenible, tant des del punt de vista mediambiental (que sembla que és l’única cosa que els importa als ecologistes radicals) com també des del punt de vista social i econòmic, perquè sense beneficis el que queda és abandó, despoblament, incendis i desert.
Hui dia parlar d’Agricultura és parlar del profund cabreig que tenim els agricultors i ramaders amb el Govern i la Comissió Europea. És parlar de les protestes per a no sotmetre’s als dictats de l’ecologisme radical. És parlar de la necessitat d’adoptar solucions consensuades i objectives, no filosòfiques, per a salvar la viabilitat dels productors i, en definitiva, la seguretat alimentària dels consumidors.
L’ecologisme radical vol una població excessiva i incontrolada de fauna salvatge en el medi rural, encara que siga evident que provoca greus danys a les collites, transmet malalties o fins i tot mata als animals, irromp en nuclis urbans i multiplica els accidents de trànsit, causant molts ferits i morts.
Els ecologistes de saló també volen prohibir fertilitzants, fitosanitaris i antibiòtics, sense pensar que potser són imprescindibles per a garantir la sanitat vegetal i animal. Què ocorreria si buidàrem les farmàcies i els hospitals de medicines? Abans de suprimir una matèria, cal investigar i dotar al sector d’alternatives eficaces perquè si no continuarà caient la productivitat i creixent el desaprofitament alimentari.
I un altre exemple que clama al cel és l’aigua. En lloc d’aprendre dels països que aprofiten fins a l’última gota per a guanyar terreny al desert, #ací prefereixen retallar regadius i derruir preses. Si els fem cas, amb sequeres com l’actual no tindríem per a beure ni les plantes, ni els animals, ni les persones. L’aigua no es pot improvisar; cal arribar a un Pacte d’Estat de l’Aigua que contemple més emmagatzematge quan plou, més distribució quan escasseja, més reutilització d’aigües depurades i més solidaritat, tant en l’àmbit espanyol com europeu
Les polítiques que afecten l’Agricultura han d’estar supeditades a la ciència, l’objectivitat i la previsió. Les aberracions ‘verdes’ de Brussel·les no ixen gratis, ni a l’agricultor ni al consumidor. La inflació d’aquest últim any serà una broma comparada amb el que pot vindre. Així que estem tots en el mateix vaixell contra l’ecologisme absurd i a favor de l’Agricultura.
Be the first to comment