L’Orquestra Filharmònica de Requena commemora el 120 aniversari de Dvořák amb la ‘Simfonia del Nou Món’

Post també disponible en:

La formació, dirigida per Francisco Melero, abordarà Els Préludes de Liszt i el poema simfònic de l’autor txec amb el qual homenatjarà a un dels més reconeguts compositors de la història en el Teatre Principal el dissabte 12 a les 19,30 hores.

La Simfonia del Nou Món es va estrenar en 1893 en el Carnegie Hall de Nova York a càrrec de la Societat Filharmònica de Nova York, dirigida per Anton Seidl, en un concert que va obtindre el reconeixement del públic i la premsa especialitzada.

Les crítiques en The New York Times i Nova York Herald van destacar que el dia de l’estrena va ser “important en la història musical dels Estats Units” amb un públic “entusiasmat fins al frenesí” amb una obra “de proporcions heroiques”.

Els experts la van considerar ja llavors “com la millor de les obres de Dvořák, la qual cosa equival a dir que és una gran simfonia i ha d’ocupar el seu lloc entre les millors en aquest format produïdes des de la mort de Beethoven”.

Dvořák estava en la cúspide de la seua energia creativa i la composició havia de demostrar la teoria de l’autor sobre la possibilitat d’utilitzar elements característics de la música afroamericana i nadiua americana.

L’Orquestra Filharmònica Fundació Ciutat de Requena, dirigida per Francisco Melero, actuarà en el Concert de Setmana Santa, patrocinat per la Fundació Ciutat de Requena i el Celler Sierra Nord, en el Teatre Principal de Requena, el dissabte 12 d’abril a les 19.30h. En el marc del cicle Les quatre estacions, la formació oferirà un programa amb el poema simfònic Els Préludes S.97 de Franz Liszt (1811-1886) i la Simfonia número 9 en el meu menor, opus 95, B178 ‘Del Nou Món’ de Antonín Dvořák (1841-1904) amb la qual retrà homenatge a un dels més reconeguts compositors de la història de la música clàssica en el 120 aniversari del falle- fonament del compositor txec.
Melero obrirà el concert amb l’obra de Liszt, inspirada en una oda homònima pertanyent a les Nouvelles méditations poétiques del poeta Alphonse de Lamartine, un dels més coneguts poemes simfònics del músic austrohongarés, que la va dirigir en la seua estrena el 23 de febrer de 1854 en un concert en el Hoftheater de Weimar a Alemanya. En la notes al programa l’autor exposava “Què és la nostra vida sinó una sèrie de preludis a una cançó desconeguda, de la qual la primera nota solemne és la que fa sonar la mort?”
La Simfonia del Nou Món, una de les obres més populars i conegudes del compositor, va ser composta per Dvořák en 1893 i es va estrenar el 16 de desembre d’eixe mateix any en el Carnegie Hall de Nova York a càrrec de la Societat Filharmònica de Nova York, dirigida per Anton Seidl, en un concert triomfal que va obtindre el reconeixement del públic i la premsa especialitzada i que l’autor va presenciar com a testimoni excepcional.
Les ressenyes i crítiques en mitjans com The New York Times i Nova York Herald van destacar que el dia de l’estrena va ser “important en la història musical dels Estats Units” amb un públic “entusias- mado fins al frenesí” amb una obra “de proporcions heroiques”; i exposaven “el seu domini absolut de l’escriptura simfònica” i l’assenyalaven com “un mestre absolut de les peculiaritats melòdiques, rítmiques i harmòniques fonamentals de les melodies negres”. Els experts la van considerar ja enton- ces “com la millor de les obres de Dvořák, la qual cosa equival a dir que és una gran simfonia i ha d’ocupar el seu lloc entre les millors en aquest format produïdes des de la mort de Beethoven”.

Excepcional i captivadora

Dvořák estava en la cúspide de la seua energia creativa i això va contribuir a la gènesi d’una obra de gran qualitat. La composició havia de demostrar la teoria de l’autor sobre la possibilitat d’utilitzar elements característics de la música afroamericana i nadiua americana. La unitat de forma i contingut i l’estructura de quatre moviments està construïda amb gran mestratge, segons els experts.
La naturalesa excepcional i captivadora de l’obra resideix en el seu notable lirisme i el seu concís tractament temàtic, els seus ritmes impactants, la seua puresa expressiva, el seu temperament elemental i l’equilibri de totes aquestes qualitats. Un tret característic de la composició és la freqüent reminiscència de temes de moviments anteriors en moments crucials de cada moviment subsegüent, principi que confereix a la simfonia la seua expressió homogènia. Dvořák havia emprat aquest enfocament en nombroses ocasions, però mai amb tanta consistència i deliberació.
Les entrades per a aquest Concert de Setmana Santa es poden aconseguir de manera anticipada en la web www.orquestarequena.com, i en Norberto Piñango 17, per 10 euros (8 euros per als socis); el preu en taquilla el dia del concert són 12 i 10 euros respectivament. Aquesta iniciativa també compta amb la col·laboració de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Requena, Generalitat Valenciana, Institut Valencià de Cultura (IVC), Diputació de València, el enoresort Finca Calderón del Celler Sierra Nord, Nexe Wines, Telfy TV, Font Primavera, Onda Requena, Ràdio Requena, Ràdio Utiel i Monogràfic comunicació.
En el Concert de Setmana Santa en el Teatre Principal de Requena se sortejarà entre els assistents un menú degustació per a dues persones que els guanyadors podran gaudir, envoltats de vinyes, en el restaurant de la Finca Calderón Enoresort.

Orquestra Filharmònica de Requena

L’Orquestra Filharmònica Fundació Ciutat de Requena, fundada en 2006, va debutar en el Temple de Santa María de Requena interpretant la Simfonia número 5 de Ludwig van Beethoven el 5 d’abril de 2007, ha oferit més de 100 concerts interpretant obres del gran repertori clàssic i contemporani de compositors espanyols i estrangers. Francisco Melero està des dels seus inicis al capdavant d’una formació que actua amb 96 músics i desenvolupa la seua activitat com a associació sense ànim de lucre amb quasi 300 socis.
En aquests 19 anys ha col·laborat amb importants artistes com els tenors José Manuel Zapata i Javier Palacios, les sopranos Ainhoa Arteta, Montserrat Martí Caballé, Silvia Vázquez i Emília Onrubia, la mezzosoprano Beatriz Gimeno, els barítons Luis Santana, Omar Lara i Armant del Clot, les cantants de flamenc Rocío Márquez i María Toledo, la cantant Sole Giménez, els músics Llaura Malikian, José Franch Ballester, Claudio Constantini, Fernando Egozcue, Aitzol Iturriagagoitia i David Apellániz, així com amb els pianistes Josu De Solaun, Carles Marín, Leonel Morales, Francisco Fierro, José Ramón García i Raquel del Val, entre altres.
L’orquestra i el seu director, que han sigut proposats per Federico Mayor Saragossa, director general de la Unesco entre 1987 i 1999, per al nomenament de Músics per la Pau, també han col·laborat amb diversos grups corals. Entre els concerts realitzats, cal destacar els realitzats en el Palau de la Música de València, els Festivals de la verema i el vi, els realitzats durant la Setmana de Música Sacra de Requena o aquells amb un interés social com els Concerts extraordinaris per la pau o els concerts solidaris a benefici de persones majors, de la Creu Roja, de familiars de malalts d’alzheimer i de la dana. Des de la seua fundació té l’objectiu d’ampliar la formació de joves músics i estudiants de conservatoris en un entorn que ha atret a desenes d’intèrprets pel seu ambient acadèmic.