Martínez Mus reclama les infraestructures hidràuliques pendents del Govern i critica que és “intolerable que s’haja perdut un any”

Post també disponible en:

Martínez Mus reclama les infraestructures hidràuliques pendents del Govern i critica “que és intolerable que s’haja perdut un any”.

El vicepresident segon participa en una jornada del Col·legi d’Enginyers de Camins, on ha retret que l’Executiu central no haja avançat “en el que de veritat importa”.

El titular d’Infraestructures destaca el treball realitzat per la Generalitat, amb una inversió de 2.561 milions d’euros des de la riuada, enfront de la demora dels projectes del Govern d’Espanya
El vicepresident segon per a la Recuperació, Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha reclamat al Govern d’Espanya que accelere la posada marxa de les infraestructures hidràuliques declarades d’interés general imprescindibles per a garantir la protecció del territori davant futurs fenòmens extrems i ha criticat “que és intolerable que s’haja perdut un any”.

Així s’ha pronunciat Martínez Mus durant la seua intervenció en la jornada organitzada pel Col·legi d’Enginyers de Camins ‘Se sabia i es va ignorar. Ara què?’, en la qual ha insistit que “l’adaptació climàtica i la resiliència no és un concepte teòric, és una política pública”, i ha recordat que les obres estatals previstes “han d’executar-se si volem reduir de veritat el risc”. “Que ara s’anuncie la licitació dels projectes de les obres més importants per a evitar que això haguera passat és una vergonya”, ha sentenciat.

Martínez Mus ha assenyalat que els plans de gestió del risc d’inundació aprovats pel propi Govern central ja identifiquen 30 actuacions prioritàries, amb un cost pròxim als 3.100 milions d’euros, “destinades a protegir a centenars de milers de persones, especialment en zones amb alta exposició”. Malgrat això, ha lamentat que cap d’aquestes obres s’haja posat en marxa, malgrat estar declarades d’interés general i comptar amb projectes i anàlisis cost-benefici favorables. “No podem continuar esperant mentre les zones vulnerables romanen sense les proteccions necessàries”, ha afirmat.

El vicepresident segon ha comparat aquesta situació amb el treball realitzat per la Generalitat després de la catàstrofe del 29 d’octubre de 2024. En aquest sentit, ha recordat que l’administració autonòmica ha mobilitzat 2.561 milions d’euros, el major esforç pressupostari realitzat per una autonomia després d’una catàstrofe natural, i que aquest desplegament s’ha dut a terme “sense rebre un sol euro a fons perdut del Govern d’Espanya”. “Exigim que es complisca amb el que queda per fer amb la legitimitat que ens dona haver complit amb el nostre treball”, ha remarcat Martínez Mus.

“Un any després i amb l’execució de la meitat de les mesures del Pla Endavant en curs, podem parlar de realitats incontestables” ha indicat. Gràcies a això, la Generalitat ja ha impulsat la reconstrucció, ha recuperat al 100% el transport, ha reparat les 123 depuradores afectades, ha finalitzat la retirada d’un milió de tones de residus i ha executat les obres locals que els municipis no podien assumir. “Actuem sense esperar a ningú, sense discutir competències i sense excuses”, ha subratllat Martínez Mus.

Així mateix, ha destacat la posada en marxa de “una estratègia territorial de parcs inundables que permetrà regenerar més de 1.500 hectàrees en àrees colpejades per la riuada i millorar la capacitat d’absorció del territori”. Es tracta d’una planificació a mitjà i llarg termini que, segons ha explicat, “complementa, però no substitueix, les infraestructures estatals necessàries”. En aquesta línia, ha recordat que la Generalitat ja ha mantingut reunions amb els municipis i el teixit empresarial per a coordinar aquest projecte.

En aquest sentit, el titular de Recuperació ha advertit que la protecció enfront d’inundacions “només serà possible si el Govern central compleix amb les seues obligacions”. Entre elles, ha esmentat la construcció d’infraestructures necessàries de canalitzacions, la implantació de sistemes avançats d’alerta i ajuda a la decisió, la reordenació urbanística posterior a les obres estructurals i la reducció efectiva del risc abans de cinc anys. “Els municipis afectats segueixen sense recuperar la sensació de seguretat perquè les obres que han d’executar altres administracions no estan en marxa”, ha incidit.

Per a finalitzar, Martínez Mus ha recordat que els fenòmens extrems seran cada vegada més freqüents i severs i que, per això, “l’enginyeria ha de ser sinònim de prevenció, planificació intel·ligent i de compromís amb la protecció de les persones”. En aquest sentit, ha apostat per una acció coordinada entre administracions i per abandonar qualsevol estratègia dilatòria.