Veïns de Caudete de las Fuentes alerten sobre la «tramitació exprés» d’un macroprojecte de producció de biometà i reclamen «un major control i garanties legals»

Post també disponible en:

La fi de 2025 i l’entrada del nou any han situat el municipi de Caudete de las Fuentes davant del que una associació veïnal qualifica com “un repte que pot modificar el seu entorn, la seua habitabilitat i condicionar el seu desenvolupament de manera irreversible”. L’entitat es referix a la tramitació d’un projecte per a la construcció d’una planta destinada a la producció de gas metà a partir de residus orgànics, amb una superfície construïda d’11.106 metres quadrats sobre un total de 24 hectàrees.

Des de l’associació asseguren que es tracta d’“una tramitació exprés”, ja que, al seu parer, “no s’ha tingut en consideració la magnitud de l’obra, el flux de matèria ni els processos que suposa la seua operació”. En este sentit, denuncien que “s’ha malinterpretat l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana”, pensada —segons recorden— per a la protecció i el desenvolupament de territoris rurals amb baixa densitat de població, facilitant la implantació d’activitats coherents amb l’entorn.

“Estem parlant de granges, cellers, almàsseres, aules d’interpretació de la natura o centres de turisme rural, integrats en el paisatge”, expliquen, i consideren que “equiparar este macroprojecte, per la seua extensió i processos, a una activitat pròpia del medi rural és una interpretació errònia de l’estratègia”.

L’associació sosté que esta interpretació ha deixat l’aprovació del projecte en mans de l’Autorització Ambiental Integrada, “delegant la supervisió de paràmetres urbanístics i d’operació en l’Ajuntament de Caudete de las Fuentes, que compta amb escassos recursos i no hauria d’assumir esta responsabilitat”.

Així mateix, afirmen que el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del municipi “empara la necessitat d’exigir una Declaració d’Interés Comunitari (DIC)”, recordant que el mateix document recull literalment que “per a evitar arbitrarietats, serà necessària la prèvia Declaració d’Interés Comunitari”. Segons indiquen, esta figura “garantix que l’activitat en sòl rústic s’ajuste a la legalitat i que la seua aprovació depenga d’un organisme autonòmic”.

L’entitat veïnal també assegura que “el projecte presentat no s’ajusta a diversos paràmetres urbanístics del PGOU”, malgrat que, segons assenyalen, el promotor sosté el contrari. “Per a una gran part dels veïns això suposa un abús”, afirmen, i recorden que ja s’han presentat més de 250 al·legacions, que preveuen ampliar conforme avancen en l’anàlisi de l’expedient.

Pel que fa al funcionament de la planta, l’associació alerta que es preveu tractar 145 milions de quilos de residus anuals, que “no procedixen ni dels ramaders del municipi ni dels seus 725 habitants”, cosa que implicaria l’entrada diària d’uns 400.000 quilos de residus procedents de l’exterior. Afigen que es generaran 145.000 litres diaris d’un fluid sense interés nutritiu, per al qual “no es contempla ni depòsit d’acumulació ni sistema de depuració”, així com 23.600 quilos diaris de solució de sulfat amònic, que s’emmagatzemarien en depòsits de gran capacitat. “Què ocorreria en cas d’un vessament?”, es pregunten.

L’associació també mostra la seua preocupació per l’ús d’àcid sulfúric i sosa càustica en el procés, així com per l’emissió d’àcid sulfhídric, responsable —segons indiquen— d’“una olor sufocant”. En este punt, critiquen que “la depuració de l’aire i de les olors es deixa en mans d’unes bactèries de l’eficàcia de les quals no s’aporta informació”, i advertixen que la renovació d’aire prevista, de 85.000 m³/hora, s’abocaria directament a l’atmosfera “sense detallar l’impacte de les partícules en suspensió”.

Des del punt de vista urbanístic, denuncien “l’absència d’un quadre clar de superfícies, volums i altures de les edificacions”, i asseguren que “sense aprofundir massa en el projecte tècnic ja es detecta que algunes construccions superen l’altura màxima permesa”, citant digestors de 22,7 metres, cosa que consideren contrària al PGOU.

Una altra de les qüestions que destaquen és “l’absència d’un pla de reversió”. Segons expliquen, “si les instal·lacions quedaren obsoletes, els nostres descendents haurien d’assumir la recuperació del terreny o conviure amb un impacte paisatgístic permanent en una superfície de 24 hectàrees”.

Amb tot això, l’associació afirma que vol “expressar el descontentament d’una part important de la població per este procediment llampec” i reclama “informació veraç, comprensible i amb temps suficient per a poder analitzar-la”. Conclouen assenyalant que “no creiem que les dreceres vagen a afavorir el promotor, perquè som del nostre poble, sabem el que tenim i el que ens juguem”.