Post també disponible en:
Castellano
Si bé la competència sobre els llits és de l’Estat, la Generalitat fa un pas avant i portarà a cap aquesta renaturalització.
El comissionat per a la Recuperació visita Villamarxant per a inspeccionar el terreny on es faran els treballs per un import de 56,4 milions.
la Generalitat eliminarà la canya invasora en 400 hectàrees de conques dels barrancs de Poio, Túria, Magre i Picassent, l’equivalent a uns 570 camps de futbol, i plantarà uns 400.000 arbres i plantes amb l’objectiu de renaturalitzar l’entorn i augmentar la resiliència d’aquestes conques enfront d’incendis i riuades.
El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mèrida, i l’alcalde de Villamarxant, Héctor Troyano, han inspeccionat la zona del Túria al seu pas pel municipi en la qual es desenvoluparan part dels treballs. En la visita tècnica han estat també presents la directora general de Recuperació i Reconstrucció, Sandra Castillo, i els tècnics de Tragsa i Vaersa encarregats de dur a terme la intervenció.
L’actuació que s’impulsa persegueix un doble objectiu: d’una banda, augmentar la resistència enfront d’incendis que es veu agreujada per la presència de canyes, ja que és una planta molt inflamable per les seues fulles seques i canyes buides; i d’altra banda, augmentar la capacitat hidrològica d’aquests llits en substituir aquesta espècie invasora per vegetació autòctona de bosc de ribera que millora la capacitat d’infiltració davant futures avingudes d’aigua.
Raúl Mèrida ha destacat que la Generalitat durà a terme “el projecte de neteja de canyes i renaturalització de llits més gran a nivell nacional en els barrancs de Poio, Túria, Magre i Picassent per a incrementar la capacitat hidràulica d’aquestes conques i habilitar zones verdes de passeig, oci i contacte amb la naturalesa obertes a la ciutadania”.
Els treballs suposaran una inversió, en aquesta primera fase, de 56,4 milions a càrrec de la Generalitat, i es realitzaran al llarg de llits de rius i barrancs que travessen un total de 53 termes municipals.
Així, l’actuació beneficiarà a 11 municipis en la conca del Pedrís (Xiva, Xest, Riba-roja de Túria, Quart, Aldaia, Alaquàs, Torrent, Picanya, Paiporta, Catarroja i Massanassa); 14 en la conca del Túria (Calles, Domenyo, Loriguilla, Sot de Xera, Xulilla, Xestalgar, Bugarra, Pedralba, Vilamarxant-Benagucail, Riba-roja de Túria, Paterna-Manises, Quart de Poblet); 23 en la conca del Magre (Alboraig, Alfarb, Algemesí, Bunyol, Camporrobles, Carlet, Catadau, Caudete, Dosaigües, Fuenterrobles, Guadassuar, l’Alcudia, Llombai, Macastre, Montroi, Montserrat, Real, Requena, Setaigües, Sinarques, Torís, Utiel i Yàtova) i 3 en el barranc de Picassent (Picassent, Alcàsser, Beniparrell).
Durant la dana es van arribar a generar més d’un milió de tones de residus, incloses més de 20.000 tones de canyes arrossegades per les inundacions. Aquestes restes es van retirar i van gestionar des de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació en el que va representar la partida pressupostària més gran de la reconstrucció amb 225 milions.
“L’experiència ens ha ensenyat que cal mantindre la regulació hidrològica dels llits i per a això és necessari retirar els arbres danyats i obstacles per a millorar la seua coberta vegetal i dur a terme un pla integral d’erradicació de canya invasora”, ha assenyalat Mèrida.
Per això des de la Generalitat, es bé la competència sobre els llits és de l’Administració General de l’Estat, s’ha decidit fer un pas avant i es procedirà a la neteja i renaturalització de 160 quilòmetres de llits, especialment en aquelles zones on no han actuat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
“A més de netejar els llits per a augmentar la seua capacitat hidràulica i la seua resistència al foc, també volem reconciliar a la ciutadania amb els seus barrancs i riberes, que tornen a percebre’ls com a espais verds segurs que a més ofereixen alternatives d’oci i esplai”, ha explicat Raúl Mèrida.
Aquesta actuació està emmarcada en el Pla Endavant que preveu 343 mesures per a impulsar la recuperació econòmica i social de la Comunitat Valenciana i la creació d’unes millors condicions per a afrontar futurs esdeveniments climatològics extrems.
Barrancs T500 en una segona fase
la Generalitat preveu actuar en aquesta primera fase en les conques del Túria, Magre, Poyo i Picassent que van resultar afectades per la dana per a posteriorment ampliar l’actuació.
La perillositat que ocórrega una inundació a causa del desbordament d’un determinat barranc o llit es mesura en tres nivells de probabilitat estadística de freqüència: període de retorn de 10 anys (T10 Alta probabilitat), 100 anys (T100 Probabilitat mitjana) i 500 anys (T500 Baixa probabilitat), segons el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables del MITECO.
Els barrancs de Poio o del Pozalet, per exemple, se situen en un escenari entre T50 i T75, mentre que altres barrancs, com el Carraixet, se situen en T500. El terme T500 indica un escenari d’avinguda extraordinària amb un període de retorn de 500 anys, és a dir, una probabilitat de 1/500.
