Post també disponible en:
Castellano
La reducció mitjana amaga descensos molt més elevats en determinades zones productores, on els minvaments poden ser fins i tot molt més importants després de les últimes adversitats meteorològiques.
La menor producció, l’augment dels costos i els problemes de plagues comprometen la rendibilitat, mentre l’organització reclama més eines fitosanitàries eficaces enfront del cotonet i la mosca blanca.
La Unió Llauradora estima que la producció de caqui de la Comunitat Valenciana se situarà aquesta campanya en una xifra al voltant de les 240.000, la qual cosa representa una reducció aproximada del 34% respecte a la passada campanya i la més baixa de l’última dècada. La situació, no obstant això, no és homogènia i en determinades zones productores les pèrdues poden ser encara molt superiors.
Des del punt de vista agronòmic, les condicions meteorològiques adverses han incidit sobre el comportament fisiològic dels arbres. La caiguda fisiològica natural del fruit ha sigut enguany anormalment intensa en nombroses explotacions, provocant aclarits naturals excessius i una considerable reducció de la càrrega dels arbres. A això cal sumar les elevades temperatures i les onades de calor, que han provocat danys per insolació o “planxat” en els fruits. També les recents tempestes han afectat greument la collita en la major part de zones productores, davant el que La Unió ja ha demanat avançar l’inici de garanties de l’assegurança de la resta d’adversitats climàtiques, que és on està inclòs el reg de vent, a l’1 d’agost i, mentrestant, a la Conselleria d’Agricultura que establisca una línia compensatòria als agricultors amb pòlissa en vigor que hagen patit pèrdues per vent. El problema aquesta campanya no es limitarà només a una menor quantitat de fruita, sinó que també pot traduir-se en una pèrdua de qualitat comercial i un increment dels rebutjos.
A aquesta situació productiva s’afig la preocupació per l’evolució de determinades plagues. El sector continua tenint importants dificultats per a controlar el cotonet, principalment Pseudococcus longispinus, i diferents espècies de mosca blanca, entre elles Dialeurodes citri, Paraleyrodes minei i Aleurothrixus floccosus.
La Unió considera que no és raonable exigir al productor un control eficaç de les plagues mentre cada vegada disposa de menys eines per a combatre-les. Encara que aquests problemes no tenen per què reduir directament l’aforament inicial, sí que poden provocar danys en el fruit i augmentar els rebutjos, fent que la producció finalment comercialitzable siga encara menor.
L’organització agrària adverteix a més de que menys quilos per hectàrea, majors costos de producció, més tractaments, un major consum d’aigua i l’increment de les despeses d’energia, gasoil i fertilitzants estan pressionant els marges de les explotacions. Les altes temperatures també estan obligant a incrementar la freqüència del reg en moltes parcel·les.
La Unió espera que les cotitzacions es mantinguen en nivells que permeten compensar, almenys parcialment, la menor oferta, encara que adverteix que una eventual millora del preu no garanteix per si sola la rendibilitat de les explotacions. “No serveix de res mirar només el preu per quilo; la rendibilitat es calcula amb els quilos que finalment pot vendre el productor i amb el que li ha costat produir-los”, assenyala.
Per això, La Unió reclama a les administracions competents que faciliten autoritzacions excepcionals de productes fitosanitaris quan no existisquen alternatives prou eficaces, especialment per a fer front als problemes de cotonet i mosca blanca. Entre les necessitats plantejades pel sector figuren solucions com el acetamiprid enfront d’aquestes plagues i el cyantraniliprole enfront de la mosca blanca.
L’organització considera igualment necessari reforçar la investigació aplicada i la transferència de resultats al productor, accelerar la disponibilitat de solucions eficaces i continuar avançant en el control biològic, encara que sense presentar-lo com una alternativa capaç de resoldre per si sola tots els problemes fitosanitaris actuals.
Per a La Unió, el problema del caqui transcendeix la campanya actual. El cultiu ha exercit un paper important en la diversificació agrària i la generació d’activitat econòmica en nombroses comarques valencianes, complementant als cítrics i altres produccions, i fins i tot en alguna d’elles sense una altra alternativa de cultiu.
“El caqui ha sigut una alternativa que ha diversificat l’agricultura i l’economia de moltes zones productores valencianes. No podem permetre que un cultiu que ha generat oportunitats i activitat agrària perda progressivament rendibilitat perquè els productors no disposen de les eines necessàries per a afrontar els problemes que tenen en el camp”, assenyala La Unió.
L’organització també indica que és important que, durant la comercialització, el consumidor s’acostume a trobar caquis amb marques en la pell, ja que es tracta d’una fruita especialment sensible. Aquestes alteracions externes no afecten la seua qualitat organolèptica ni a les característiques internes del fruit, per la qual cosa la seua acceptació permetria millorar l’aprofitament de la producció i reduir el desaprofitament.
