AVA-Asaja denuncia el malbaratament que en algunes parcel·les de caqui arriba al 80% per les restriccions europees de lluita contra plagues

AVA-ASAJA denuncia el desperdicio alimentario que en algunas parcelas de caqui llega al 80% a causa de las restricciones europeas en la lucha contra plagas.
AVA-ASAJA denuncia el desperdicio alimentario que en algunas parcelas de caqui llega al 80% a causa de las restricciones europeas en la lucha contra plagas.

Post també disponible en: Castellano

Un dels cavalls de batalla de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) rau en minimitzar el malbaratament alimentari i, en conseqüència, la Comissió Europea està posant el focus en iniciatives encaminades a reduir el malbaratament de menjar tant en la distribució com en restaurants i llars. No obstant això, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) adverteix que el malbaratament d’aliments es produeix d’una manera alarmant ja a peu de camp, a causa de la manca de solucions fitosanitàries de què disposen els agricultors per controlar les plagues i malalties que delmen les produccions mediterrànies.

El caqui és l’últim cultiu que exemplifica la pèrdua de fruits a punt de ser recollits. Segons un estudi tècnic d’AVA-ASAJA, la incapacitat per combatre eficaçment cotonets, mosques blanques i trips està provocant minves que en algunes parcel·les de la Ribera arriben fins al 80% de la collita. Tant les pràctiques culturals com els tractaments fitosanitaris realitzats no han permès evitar que al voltant de 60.000 tones de caquis es quedin podrint-se a terra i, per tant, no arribin als consumidors.

En total, el malbaratament de productes agraris valencians supera les 162.000 tones de caquis, però també de taronges, mandarines i ametlles que ara mateix es troben en campanya. En el cas de les taronges Navels i Blanques, el Trips de l’Orquídea, el cotonet Delottococcus aberiae (ambdues plagues de recent introducció) i la mosca de la fruita (Ceratitis capitata) estan fent malbé en els horts més de 55.000 tones. Les mandarines són atacades igualment pel cotonet D. aberiae, així com per àcars i la mosca de la fruita, amb una afecció d’unes 45.000 tones, principalment de clementines. Per la seva banda, la avispilla l’ametller també s’està expandint sense mètodes de control a l’abast dels productors, de manera que causa un malbaratament de 1.140 tones només a les comarques valencianes.

L’estudi d’AVA-ASAJA quantifica les pèrdues econòmiques suportades per la incidència de les plagues i malalties en 51.851.000 euros, repartits en 27,5 milions en cítrics, 15 milions en caqui i 9,2 milions en ametller. Així mateix, l’organització agrària recorda que també hi ha problemes sanitaris en altres cultius mediterranis com l’olivera, la vinya, l’arròs o les hortalisses.
El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, assevera que “els informes de la FAO es queden molt curts a l’hora de valorar el malbaratament alimentari en el seu conjunt, ja que no tenen en compte les pèrdues que es produeixen en la fase de producció . Resulta absolutament urgent que Brussel·les canviï el rumb de la seva política fitosanitària per evitar que les plagues i malalties segueixin campant al seu aire. Veure camps encatifats de fruita podrida per culpa de les restriccions de la UE és un insult per a l’agricultor però també per al consumidor, perquè després d’utilitzar recursos com aigua, fertilitzants, energia, etc. moltes collites queden inservibles per a la seva comercialització “.

Aguado subratlla la doble vara de mesurar d’Europa: “Aquest malbaratament d’aliments només passa aquí, ja que mentre Brussel·les deixa als seus agricultors sense solucions, ja siguin químiques o biològiques, sí que permet que països tercers introdueixin aliments que han estat produïts mitjançant substàncies químiques incloses en el Còdex Alimentari Mundial però prohibides per la legislació europea. Els agricultors som els primers interessats a treballar amb productes segurs i estem orgullosos de protagonitzar l’agricultura més respectuosa del món amb el medi ambient, però no pot ser que en deu anys ens hagin suprimit dues terceres parts de les matèries actives fitosanitàries sense facilitar-nos després 1 alternativa veritablement eficaç “.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*