AVA-Asaja preveu un minvament del 30% en la producció d’olives a València i Castelló

Post també disponible en:

Demana la publicació de les ajudes per sequera, el manteniment en la PAC de l’ajuda a l’olivar per superfície i infraestructures hidràuliques per a ampliar regs de suport

Ara que la Comunitat Valenciana es troba en l’equador de la campanya de recollida de les olives, l’Associació Valenciana d’Agricultura (AVA-Asaja) preveu un minvament mitjà del 30% de la collita respecte al potencial productiu a València i Castelló, però una sensible recuperació en comparació amb la campanya passada que es va veure molt afectada per la sequera.
El responsable de la sectorial de l’olivera de AVA-Asaja, Luis Julián Pérez, constata que “a Utiel-Requena es temia una greu disminució de collita a causa de les pedres esdevingudes a la primavera però, sobretot, per la falta de pluges i les elevades temperatures durant tot l’estiu, que van reduir el pes de les olives. No obstant això, les últimes pluges van arribar just a temps per a engreixar els fruits que quedaven en els arbres i el minvament es quedarà finalment entorn del 30%. Ara falta que els preus acompanyen, donada la curta oferta nacional”.
En altres zones productores de la província de València com la Canal de Navarrés, les previsions són similars. El delegat de Navarrés, Salvador Beltrán, afirma que “la situació és bona si la comparem amb l’any passat, quan molts no vam arreplegar res i fins i tot va haver-hi almàsseres que ni van obrir les seues portes. Els primers preus que ens ofereixen són molt baixos, i només demanem rebre unes cotitzacions dignes que ens permeten cobrir costos i continuar produint la matèria primera de l’oli d’oliva, que és un aliment essencial de la dieta mediterrània que ha de costar el que val”.
AVA-Asaja preveu a la província de Castelló una collita del 60-80% del potencial productiu excepte en zones localitzades que registren minvaments importants com l’any passat. El responsable comarcal de l’Alt Palància de AVA-Asaja i delegat de Sogorb, José Selma, assegura que “estem recol·lectant olives a bon ritme. En 2024 a penes va haver-hi collita i moltes almàsseres no van obrir. Enguany les pluges de primavera i tardor han permés aconseguir una producció mitjana”. El delegat de Soneja, José Ignacio Martínez, fins i tot parla de “una quantitat que supera el 80% del potencial productiu, mentre que només fallen oliveres envellides que tindran la meitat de producció però que, gràcies a la poda, l’any que ve treballaran bé”.
Per contra, el delegat de Xert, Iván Mular, explica que en termes del Maestrat “no arreplegarem pràcticament res. Les olives van quallar a la primavera, encara que de manera irregular, però a l’estiu van començar a caure a causa de les adversitats climàtiques. De cada deu oliveres, només en tres trobes alguna cosa. Tinc parcel·les que no vaig ni a passar a arreplegar”. Així mateix, a Albocàsser es preveu una reducció del 70% a causa de la combinació de gelades, sequera i plagues, mentre que a la la Vall d’Alba i Cabanes hi ha minvaments de fins al 100% per gelades tardanes.
Segons les estimacions del Ministeri d’Agricultura, l’aforament autonòmic se situa en 18.557 tones, la qual cosa implica una recuperació respecte a l’any passat damnificat per la sequera, si bé encara lleugerament per davall de la mitjana de les últimes cinc temporades. La producció espanyola preveu un descens interanual del 3%, rondant les 1.372.000 tones. Andalusia, que representa el 80% de la producció nacional, disminueix el seu aforament un 5%. En aquest context, els preus de l’oli d’oliva poden començar a repuntar i, encara que la pujada actual no aconsegueix els màxims històrics del passat any, el sector espera que les cotitzacions continuen a l’alça durant els pròxims mesos.
AVA-Asaja sol·licita al Govern la publicació de les ajudes excepcionals per la sequera que va anunciar per a el mes de juny passat, el manteniment en la futura PAC de l’ajuda a l’olivar per superfície, i infraestructures hídriques per a ampliar regs de suport que garantisquen una estabilitat de la producció.