Post també disponible en:
Castellano
Dimarts passat, 9 de juliol, va començar el primer taller del projecte “Pobles amb-ciència”, una iniciativa promoguda per la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) al costat de la Regidoria de Sanitat de l’Ajuntament de Xest que té com a objectiu involucrar a la ciutadania en el repte científic de buscar nous antibiòtics. D’aquesta manera es podran determinar àrees del municipi en les quals el sòl és ric en bacteris que, potencialment, podrien donar lloc a un nou antibiòtic en el futur.
Sota la direcció de professorat i alumnat de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat CEU UCH, integrants de l’equip SWICEU; el projecte també pretén divulgar l’ús prudent d’antibiòtics i la protecció del medi ambient. A més, el procés quedarà registrat en una sèrie audiovisual titulada “Pobles amb-ciència”, realitzada pel propi equip SWICEU.
Concretament, un grup de 20 veïns i veïnes de Xest, no vinculats amb la investigació científica, estan participant durant el mes de juliol en diferents sessions en les quals, amb la guia del professorat expert, contribuiran a la cerca de nous antibiòtics en el medi natural de la localitat, seguint el procediment de troballa de la penicil·lina, per Alexander Fleming. “Aquest projecte també pretén donar resposta al repte de salut global que deriva de l’augment de les infeccions bacterianes resistents als antibiòtics existents, que podria convertir-se en la primera causa de mort en les pròximes dècades”, explicava la catedràtica de Microbiologia de la CEU UCH, Teresa Pérez Gracia, en la primera sessió, en la qual també es va fer una introducció sobre el projecte i sobre la situació sanitària respecte als antibiòtics.
“Només a Espanya, l’estudi de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), realitzat en 130 hospitals, revela que més de 23.000 persones han mort en 2023 per infeccions que no responen als antibiòtics, una xifra que multiplica per 20 a les morts per accidents de trànsit. A nivell mundial, 1,27 milions de les morts es van associar ja en 2019 de manera directa amb infeccions per bacteris resistents i 4,95 milions amb els seus efectes indirectes. És necessària la col·laboració ciutadana en experiments científics i la conscienciació sobre el bon ús dels antibiòtics: els bacteris patògens afecten les persones, però també a plantes i animals pel que els antibiòtics són essencials en clínica, veterinària i agricultura”, apuntava Pérez.
Per part seua, la regidora de Sanitat, Mª Ángeles Llorente, va posar en valor aquest projecte iniciat en 2017, que fins al moment ha comptat amb la col·laboració de centres educatius i alumnat d’ESO i Batxillerat i que ara obri les seues fronteres a tota la ciutadania. “És necessari conscienciar a la població de l’ús responsable dels antibiòtics i, per això, des de la Regidoria de Sanitat, decidim donar suport a la proposta d’aquest grup de científics per a posar en marxa aquest projecte de ciència ciutadana al nostre poble. Espere que siga molt profitós per a les persones participants, per a l’equip d’investigació i per a tota la ciutadania”, manifestava Llorente.
En les primeres sessions el grup de participants va rebre el material i les instruccions per a fer la recollida de mostres de terra en el terme municipal de Xest, amb la finalitat d’analitzar-les posteriorment, sempre de forma guiada i amb material específic, a la recerca de microorganismes amb capacitat de antibiosis. Les anàlisis i experiments continuaran realitzant-se durant les pròximes sessions i finalitzaran el 23 de juliol, amb el balanç de les troballes.
D’altra banda, mitjançant el projecte audiovisual que es desenvolupa simultàniament als experiments i anàlisis, es posarà en valor el procés, l’entorn natural, els costums, la història i les tradicions de Xest, i es recolliran les històries personals de les persones seleccionades entre el grup participants per a protagonitzar cada episodi.
Be the first to comment