Post també disponible en:
El cantant va viure a Bunyol i sempre va mostrar el seu afecte pel municipi.
La petició compta amb la col·laboració de l’historiador local, Pepe Abargues.
El Govern de l’Ajuntament de Bunyol, format pel Partit Popular i XBuñol, ha presentat la proposta, que compta amb la col·laboració de l’historiador local, Pepe Abargues, de nomenar fill adoptiu del municipi, a títol pòstum, al cantant Miguel de Molina, en reconeixement a la seua estreta relació amb la localitat i com a gest de reparació i justícia històrica.
La proposta, que serà elevada al Ple Municipal, es fonamenta en els llaços que Miguel de Molina (Màlaga, 1908 – Buenos Aires, 1993) va mantindre amb Bunyol durant un dels períodes més difícils de la seua vida. Després de la Guerra Civil i a conseqüència de la persecució política i personal patida, l’artista va ser confinat a Bunyol des d’abril de 1940 fins a gener de 1941. Durant eixos mesos va trobar al poble un espai d’assossec i humanitat que va marcar profundament la seua memòria i el seu afecte per la localitat.
En paraules de Virginia Sanz, alcaldessa de Bunyol, “aquest reconeixement com a Fill Adoptiu de Bunyol suposa saldar un deute històric amb una figura que mai va oblidar al municipi, i que va trobar en ell un refugi de dignitat i afecte enmig de l’adversitat.”
Segons testimoniatges arreplegats en les seues cartes i memòries, Bunyol va ser per a Miguel de Molina “un dels millors moments” de la seua vida. L’artista va mantindre durant dècades correspondència amb amics del poble i va recordar amb afecte el paisatge, la gent i la pau que va trobar als seus carrers.
En paraules del propi cantant, extretes del seu llibre de memòries ‘Botí de guerra’, Bunyol va ser un lloc que “va quedar fix en mi”, on va viure “una existència afable i serena, envoltat de gent noble”. La connexió emocional va ser tal que en 1958, ja consagrat a l’Argentina, va tornar per a acomiadar-se amb una actuació en el Teatre Montecarlo, just abans del seu 50 aniversari.
Miguel de Molina va ser un dels artistes més representatius de la cobla espanyola, i també una víctima de la intolerància i la repressió de la dictadura franquista. Al desembre de 2024, va ser homenatjat en l’acte “Memòria és Democràcia” pel Govern d’Espanya com una de les figures culturals perseguides durant el règim.

Be the first to comment