Els arquebisbes emèrits Carlos Osoro i el utielano Antonio Cañizares participaran en el conclave per a triar al nou Papa

Post també disponible en: Castellano

El Papa Francesc amb l’arquebisbe Antoni Cañizares. Foto: Iglesia Actualidad.

Després de la defunció del Papa Francesc aquest dilluns, 21 de de abril, als 88 anys a causa d’un ictus, l’Església Catòlica entra en una nova etapa marcada pel simbolisme, l’expectació i la història. Amb el funeral del pontífex previst per a dissabte que ve, 26 d’abril, i amb el conclave fixat per al dilluns, 5 de maig, totes les mirades estan posades en el Col·legi Cardenalici, responsable de triar al nou Sant Pare.

Entre els cardenals amb dret a vot es troba l’arquebisbe emèrit de València, Antonio Cañizares Llovera, de 79 anys d’edat, qui entra per poc dins del límit d’edat establit pel Vaticà per a participar en l’elecció.

Antonio Cañizares, nascut a Utiel (València), ha sigut una figura clau a l’Església espanyola en les últimes dècades. Va ser bisbe d’Àvila, arquebisbe de Granada i Toledo, i prefecte de la Congregació per al Culte Diví en el Vaticà abans de ser designat pel mateix Francisco com a arquebisbe de València, càrrec que va ocupar fins a 2022. Pròxim al pensament de Benet XVI, va ser nomenat cardenal en 2006.

Al costat d’ell participaran altres cardenals espanyols com Juan José Omella (Barcelona), José Cobo (Madrid), Ángel Fernández Artime (rector major dels Salesians) i Carlos Osoro, arquebisbe emèrit de Madrid.

Carlos Osoro, arquebisbe emèrit de Madrid, i Antonio Cañizares.

Aquest últim es perfila com un dels noms amb major projecció internacional dins del grup de parla hispana. Nascut a Cantàbria en 1945, Osoro ha sigut arquebisbe d’Oviedo, Madrid i València. Va ser ordenat sacerdot en 1973, després d’estudiar Magisteri, Pedagogia, Matemàtiques, Filosofia i Teologia. El seu estil pastoral, pròxim, dialogant i evangèlic, li ha valgut el sobrenom mediàtic de “el Papa Francesc espanyol”. Va ser creat cardenal per Francisco en 2016 i se’l considera un dels purpurados ideològicament més afins al pontífex mort.

Mentrestant, l’Arxidiòcesi de València ha decretat dol oficial fins al 29 d’abril en senyal de dol. L’arquebisbe Enric Benavent ha recordat els gestos de proximitat que Francisco va tindre amb la diòcesi, especialment després de la DANA  que va afectar la regió. Entre els homenatges previstos, se celebrarà una missa solemne per l’ànima del Papa el 5 de maig a les 19,00 hores en la Catedral de València, a més de misses de difunts en parròquies, temples i comunitats religioses. També es tocaran les campanes en senyal de dol els dies més significatius.

El món catòlic espera amb emoció el desenllaç del conclave, en el qual es necessitarà una majoria de dos terços entre els cardenals electors per a aconseguir l’esperada fumata blanca.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*