Post també disponible en:
Castellano
Josep Gil debuta este dissabte al capdavant de la banda simfònica de “La Artística” en l’aniversari del teatre Montecarlo, “on es sent la passió i devoció per esta banda”, segons ell mateix ha confessat.
Encara que diu no ser profeta en la seua terra, Josep Gil Gil és Director Artístic del Cicle de música clàssica Crea Escena Vila-real, acostant a la seua ciutat natal la música clàssica, en una cita que celebrarà la seua setena edició en 2026. Enguany estarà marcat per l’inici d’un nou repte musical, assumint la direcció de la Banda Simfònica de “La Artística”.
— Com arriba la música a la teua vida?
— Comence molt jove en Villarreal, per descomptat en el món de la banda i, encara que era un enamorat del saxòfon, tenia ànima clàssica; el repertori orquestral em semblava increïble.
— Quan descobrixes que la teua passió és la direcció?
— Cap als 15 anys m’adone que vull ser director i amb 18 anys assumisc la direcció de la Banda Juvenil de la meua societat. En eixa època tinc la sort de participar en masterclass d’estiu amb Henrie Adams, Salva Sebastià o Jose Rafael Pascual-Vilaplana, entre altres, i encara que vaig acabar la carrera de saxòfon amb Matrícula d’Honor, vaig tancar l’instrument i me’n vaig anar a Estònia a estudiar direcció d’orquestra i cor. Allí és on descobrisc el món de la direcció i la meua passió per ell. Després d’acabar els meus estudis, descobrisc el món de l’òpera en entrar com a director assistent de l’Òpera Reial de Valònia, a Bèlgica.
— En quin director et mires?
— Hi ha molts directors que admire, però l’últim que volia quan vaig decidir dedicar-me a això és ser “una còpia de”. El meu primer mentor, Jesús López Cobos, m’emocionava en els assajos i, des d’aleshores, he tingut la sort de poder viatjar i gaudir de grans directors com Andrés Orozco-Estrada, Andris Nelsons, Simon Rattle, Edward Gardner o Paavo Järvi. A més, he tingut la sort de treballar amb grans directors com Daniel Oren, Gustavo Gimeno o Gustavo Dudamel. És fascinant la seua tècnica i m’agradaria arribar a ser tan gran com ells, però a la meua manera. Has de ser un mateix per a convéncer el músic, no pots impostar, has de sentir-ho i transmetre-ho. Esta professió és una carrera de fons: cal treballar molt dur i no deixar de formar-se. La direcció ha de ser motivació, creació i té una faceta divulgativa molt important, i per això li tinc molt de respecte a la figura del director. Ha de ser capaç de fascinar tant el músic com el públic, amb sons que potser siguen desconeguts per a ells i dels quals s’han d’enamorar.
— Què opines del repertori original per a Banda Simfònica?
— He treballat menys este repertori, així que l’estic descobrint a este nivell semiprofessional i és fascinant. Escolte molt Salvador Sebastià, el nostre Director Artístic, a qui tinc molt de respecte. És un repertori amb una paleta de colors increïble, que s’aproxima a la del repertori orquestral del segle XX, encara que molt més ric en el pla de la percussió, per exemple, i si aconseguixes portar-lo al màxim interpretatiu, pot ser increïble. El món simfònic de la banda del segle XXI és un pas més enllà.
— Coneixies “La Artística”?
— Com a músic format en una banda havia sentit parlar d’esta banda. Vaig tindre la sort d’estar l’any passat en el ‘Mano a mano’ i descobrir el seu potencial en primera persona. Tinc el so de banda molt present, he crescut amb ell, i quan va començar a sonar “Elytra” de Paul Dooley, va ser un xoc. No escoltava una banda, era alguna cosa més. Les articulacions de la fusta, la nitidesa dels metalls i els plans sonors, va ser increïble. No havia escoltat res a eixe nivell en un auditori a l’aire lliure. Després d’escoltar aquell concert i sorgir l’oportunitat, m’atreia molt el projecte, encara que sincerament, quan em vaig presentar a la selecció, pensava que no seria triat perquè no havia dirigit cap banda abans. Vinc del món de l’orquestra i vaig pensar que potser es valoraria més en eixe punt del meu currículum.
— Com a part del procés de selecció vas tindre l’oportunitat de dirigir el Concert de Santa Cecília, com et vas sentir sobre la tarima de Montecarlo?
— Vaig sentir molt de respecte per la institució, la seua història i la seua tradició. No coneixia el Teatre Montecarlo, el vaig descobrir en l’entrevista personal i en ell es sent la passió i devoció per esta banda. Per a eixe concert vaig triar un repertori molt complicat que es va muntar en només dos assajos i mig. Ja en el segon assaig vaig sentir que els músics estaven donant el màxim, i va ser una sorpresa molt grata, emocionant-se encara més pel projecte.
— Com estan sent estos primers mesos de treball?
— Estan sent setmanes de conéixer-nos, després d’una primera presa de contacte exprés. Ara comença la relació, el dia a dia, i es planifica diferent. Estic treballant molt la concentració, assajar com es tocarà en el concert, experimentar l’emoció, que senten eixes papallones a l’estómac. Espere que eixos joves que acaben d’arribar a la banda mantinguen la seua passió per la música durant molts anys. És molt important que el projecte els enamore i que, encara que potser no es dediquen professionalment a la música, continuen en la banda com a grans amants de la música.
— Este pròxim 4 d’abril serà el teu primer concert com a Director titular de “Los Feos”. Parla’ns un poc del repertori escollit per a celebrar l’Aniversari de Montecarlo.
— M’he decidit per un repertori completament original per a banda, girant al voltant de la figura de Gaudí, en el centenari de la seua mort, i el procés de creació d’una catedral. Obrirà “Teatro Montecarlo” d’Aurelio Pérez Perelló, amb moltíssim afecte i respecte per esta Societat, simbolitzant la creació en si de l’edifici. El seguirà “Imaginaciones” de Hardy Mertens, amb arranjament de Ximo Tarín Micó, que recrea eixe món irreal ple d’idees i ensoniacions, que porten a crear del no-res alguna cosa grandiosa. I la primera part es tanca amb “Les fàbriques” de Rafael Beltrán Moner, celebrant el seu 90 aniversari. Tenia clar que la seua obra havia d’estar en el meu primer concert com a titular. Els dos som de Vila-real i vaig créixer amb un respecte enorme a la seua figura. És un compositor per a banda que ha aconseguit convertir motius populars en simfònics, creant obres descriptives increïbles. Amb 18 anys em va dir que havia de dedicar-me a la direcció i li tinc moltíssim afecte. Vaig poder estar amb ell en l’estrena d’esta obra per la Banda Municipal de Castelló en 2012 i és un honor dirigir-la. En la segona part, sonarà “The Great Spirit (El Gaudir del Geni)” de Ferrer Ferran, sens dubte una de les figures de la composició valenciana més internacional. Esta tercera simfonia, inspirada en Gaudí, és colossal, com la Sagrada Família. Tinc un vincle molt emotiu amb la seua banda, la Primitiva de Paiporta, a qui vaig conéixer amb motiu del concert que la Filharmònica de Gran Canària va oferir en benefici d’esta Societat després de la DANA, i que m’acompanyaran en este primer concert dirigint “La Artística”.
— Com veus el teu futur al capdavant de “Los Feos”?
— Este concert és el primer pas de molts i espere aconseguir que els músics creguen en el projecte tant com jo. M’il·lusionava moltíssim abans d’arribar i el dia a dia continua il·lusionant-me, per la qual cosa intentaré donar el 200%, com en tots els projectes que emprenc. Em sent afortunat de treballar amb gent extraordinària a nivell musical i, sobretot, personal, en esta Societat.
Espere que el meu llegat en esta banda siga aconseguir un bon treball tècnic i que el nivell interpretatiu siga extraordinari.
