La Generalitat promou la declaració del Bosc de Ribera d’Algemesí com a paratge natural municipal

Post també disponible en:

Martínez Mus assenyala que la Generalitat “reforça el seu compromís amb la protecció del paisatge com a eix central de la planificació territorial”.

Els boscos de ribera funcionen com a “esponges” naturals que laminen les crescudes, disminuint la velocitat i la força de l’aigua.

El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha anunciat la imminent declaració del Bosc de Ribera d’Algemesí com a paratge natural municipal després d’anys de tramitació, “una mesura amb la qual la Generalitat reforça el seu compromís amb la protecció del paisatge com a eix central de la planificació territorial”.

Martínez Mus ha visitat l’Ajuntament d’Algemesí, a on s’ha reunit amb l’alcalde, José Javier Sanchis, amb motiu de la presentació d’esta declaració com a paratge natural municipal, que serà elevada en les pròximes setmanes per a la seua aprovació pel Consell. En la trobada també han participat la secretària autonòmica de Medi Ambient, Sabina Goretti Galindo, i el director general de Medi Natural i Animal, Luis Gomis.

Durant la seua visita al futur paratge natural municipal, el vicepresident ha assenyalat que esta iniciativa “té l’objectiu de protegir espais naturals d’alt valor ecològic i impulsar un model de conservació compatible amb el coneixement, la participació ciutadana i l’ús públic responsable del territori”.

Així mateix, Martínez Mus ha subratllat que esta declaració permetrà reforçar els valors paisatgístics “com a criteri determinant” en l’ordenació de l’espai, condicionant la ubicació d’infraestructures, equipaments i usos per a garantir la preservació de la qualitat visual, ambiental i ecològica de l’entorn.

El Bosc de Ribera d’Algemesí es consolida així com un enclavament natural de referència en la Comunitat Valenciana, ja que conserva un dels escassos exemples de bosc de ribera existents, fruit del desviament de la desembocadura del riu Magre cap al riu Xúquer. A més, per la seua ubicació, accessibilitat i interés paisatgístic, oferix condicions idònies per al desenrotllament de l’educació ambiental, la investigació científica i un turisme rural plenament compatible amb la conservació del patrimoni natural.

Martínez Mus ha destacat que la preservació de l’estat natural de les riberes del Xúquer i el Magre, i en particular d’este enclavament, “resulta fonamental per a l’equilibri ecològic i per a la seguretat territorial”, ja que la seua vegetació actua com una infraestructura verda que estabilitza les riberes, reduïx l’erosió i filtra l’aigua, la qual cosa millora la seua qualitat.

A més, ha assenyalat que els boscos de ribera funcionen com a “esponges” naturals que laminen les crescudes, disminuint la velocitat i la força de l’aigua i protegint Algemesí i altres poblacions pròximes. De fet, este entorn va ser afectat durant les riuades de 2024 i ha aconseguit recuperar-se en paral·lel a infraestructures del municipi com a passarel·les o la carretera CV-42, tal com ha recordat Martínez Mus.

Tramitació del decret

D’altra banda, el vicepresident ha recordat que la tramitació del decret es va iniciar a sol·licitud de l’Ajuntament d’Algemesí en desembre de 2016 i ha seguit íntegrament el procediment establit en la normativa autonòmica, incorporant els informes preceptius de l’Advocacia General de la Generalitat i del Consell Jurídic Consultiu. Després de l’emissió del dictamen d’este últim en novembre de 2025 i la incorporació de totes les seues indicacions, el projecte normatiu compta ja amb text definitiu per a la seua elevació i aprovació pel Consell.

Quant a la gestió del futur paratge natural municipal, l’Ajuntament d’Algemesí tindrà en compte, en l’autorització o informe de projectes dins del parc, els efectes de cada intervenció sobre els valors paisatgístics, reforçant la corresponsabilitat institucional en la seua conservació. En esta línia, els tancaments d’ús públic seran senzills i visualment permeables, especialment en els punts amb vista panoràmics, garantint la continuïtat visual del paisatge.

De la mateixa manera, els camins rurals i les infraestructures que, de manera excepcional, es puguen autoritzar hauran d’executar-se amb criteris de màxima integració paisatgística i mínim impacte ambiental, respectant la topografia i el caràcter natural de l’espai.

Finalment, Martínez Mus ha assenyalat que estos criteris “reforcen un model de gestió que protegix el paisatge com a patrimoni col·lectiu, i que compatibilitza la conservació del paratge natural municipal amb el gaudi ciutadà, l’educació ambiental i el desenrotllament sostenible del territori”.