La resiliència empresarial, avantatge estratègic davant el nou ordre mundial, conclusió del Fòrum Cajamar de geopolítica

Post també disponible en:

La capacitat de les empreses d’anticipar-se, avaluar i actuar enfront de riscos geopolítics és vital per a la continuïtat del nostre teixit empresarial.

Prop de 400 empresaris han assistit al Fòrum Cajamar de Geopolítica, celebrat en el Palau Els Arts Reina Sofia de València, en el qual ha donat la benvinguda el president de BCC-Grup Cooperatiu Cajamar, Bernabé Sánchez-Minguet, i ha clausurat el president de Cajamar, Eduardo Baamonde. En aquesta trobada d’empresaris, directius de Cajamar i experts en relacions internacionals i representants polítics han coincidit a destacar la necessitat que les empreses siguen capaces d’anticipar-se, avaluar i actuar enfront dels riscos geopolítics si volem que el teixit empresarial espanyol continue competint en els mercats internacionals.

El denominat nou ordre mundial, en aquest procés de canvi en els equilibris globals, està situant a Europa en una posició cada vegada més perifèrica en el context internacional, que fan més necessari que mai dur a terme actuacions per a consolidar un mercat únic de béns i serveis, que permeta potenciar la competitivitat europea tal com s’arreplega en els informes Draghi i Letta.

El sector empresarial d’Espanya està molt orientat cap al mercat exterior, per la qual cosa l’esdevenir del context internacional i el paper que jugue la Unió Europea davant el nou ordre geopolític tindrà una repercussió directa sobre el seu futur. En aquest sentit, la banca cooperativa Cajamar ha volgut facilitar als empresaris una visió que fomente la reflexió i el debat sobre assumptes d’actualitat i de gran rellevància per a la societat i l’economia, i contribuir, d’aquesta manera, a la confecció dels seus pròxims plans estratègics i la seua presa de decisions.

El president del BCC-Grup Cooperatiu Cajamar, Bernabé Sánchez-Minguet, ha sigut l’encarregat de donar la benvinguda, recordant als damnificats per la dana: “En vespres d’unes dates molt doloroses per a tots voldria tindre un record molt especial per a totes aquelles persones que van patir les terribles conseqüències provocades per les pluges torrencials fa ara pràcticament un any”. I ha agraït la labor dels professionals de Grup Cajamar que “amb els pocs recursos disponibles, sense comunicacions, sense energia elèctrica, en molts casos, amb la incertesa del moment i anteposant la seua vocació de servei i el seu compromís, van prioritzar atendre les necessitats dels seus veïns prestant-los serveis financers”.

Sánchez-Minguet ha assenyalat que “estem avançant cap a un món multipolar amb el desplaçament dels centres de poder des de la centralitat atlàntica a la pacífica”. I ha apuntat que “estem observant també l’ascens del nivell de vida d’àmplies capes de població als països emergents, possibilitat no tant per la seua mà d’obra barata, sinó per la seua major capacitat tecnològica”.

L’exdirector de Chatham House, Sir Robin Niblett, ha exposat en la seua ponència ‘La nova guerra freda: com la disputa entre els EUA i la Xina donarà forma al nostre segle’ que “la competència entre els Estats Units i la Xina s’ha convertit en una nova Guerra Freda.  La fusió cada vegada més intensa entre els avanços en alta tecnologia i les capacitats militars tant com econòmiques, vol dir que cadascun està convençut que ha de guanyar aquesta carrera estratègica. Des de la invasió massiva d’Ucraïna per la part de Rússia en 2022, la nova Guerra Freda també inclou a Europa, que es troba de nou pendent del suport americà per a la seua seguretat. Mentre que la Xina fa costat a Rússia en la seua agressió contra Ucraïna, les possibilitats per a Europa de trobar un camí més autònom entre les dues superpotències es van esvaint. I les empreses europees tampoc podran escapar l’àmbit d’aquesta nova Guerra Freda”.  

A continuació, el president del Consell Econòmic i Social d’Espanya, Antón Costas, ha analitzat ‘El paper de la Unió Europea en un món polaritzat’. El catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona ha subratllat que “la fallida definitiva de l’ordre geopolític mundial de postguerra basat en regles, provocada per l’erràtica guerra comercial de Donald Trump i la seua conducta de nou Rei Sol, pot ser vista com una “crisi òptima” que obri una finestra d’oportunitat perquè la Unió Europea enfortisca el seu projecte i es constituïsca com el vèrtex democràtic del triangle de la nova geopolítica global, enfront de l’actual autoritarisme nord-americà i el totalitarisme xinés”.

En aquest sentit, ha precisat que “es podria dir que Donald Trump és una benedicció per a l’enfortiment del projecte europeu. Però per a aprofitar aquesta crisi òptima, la UE no podrà avançar resolent només les seues debilitats (de defensa i acció exterior), sinó secundant-se en les seues fortaleses: el seu model social, cultural i ètic com a fonament sòlid de la millora de la competitivitat de la Unió”.

El codirector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), Jesús A. Núñez, ha aprofundit en l’actual situació internacional i el procés de canvi en els equilibris globals en ‘És possible un món sense conflictes?’, ressaltant que “la profunda deterioració de l’ordre internacional ve acompanyat d’una oberta competència per l’hegemonia mundial, amb els Estats Units i la Xina com a referents principals. La UE pretén ser un actor d’envergadura mundial, però fins ara segueix sense haver aprés el llenguatge del poder”.

En la seua opinió, “la puixança d’anacròniques visions ultranacionalistes i l’acusat curtterminisme de les agendes polítiques suposen seriosos obstacles per a impulsar una estratègia comuna que faça realitat l’autonomia estratègica i la necessària competitivitat per a atendre els desafiaments que deriven de les nostres necessitats i els nostres interessos. I, mentrestant, el temps s’esgota”.

Pel que fa a les conseqüències per a Espanya del nou ordre geopolític, l’exministra d’Afers exteriors i exvicepresidenta del Banc Mundial, Ana Palacio, ha assenyalat que “estem davant un canvi d’era. Un món on les certeses del passat s’esvaeixen. On la defensa, la seguretat, l’energia i l’economia s’entrellacen i desafien qualsevol simplificació”. Així mateix, ha incidit en què “Espanya ha de respondre amb suport i confiança en el seu teixit empresarial, en les seues capacitats d’excel·lència i innovació. Des del seu ser europeu. Des del seu ancoratge mediterrani. Des de la seua vocació atlàntica. Sabent que la Unió Europea va nàixer de la guerra, es va consolidar en la pau i hui ha d’aprendre a competir i irradiar en un temps de no-pau”.

Després de les ponències s’ha celebrat un torn de converses amb representants del teixit empresarial del nostre país. El conseller delegat de Vidres S.A., Joaquín José Font de Mora, i el director territorial de Cajamar a Castelló, Eduardo Holgado, han compartit les seues visions per al sector tauleller. Font de Mora ha ressaltat que “el sector ceràmic concentra el 7,35% del consum nacional de gas industrial i suposa al voltant del 60% del gas consumit a la Comunitat Valenciana”.

La consellera delegada de Grup Dacsa, Araceli Ciscar, ha dialogat amb el director territorial de Cajamar a València, Jesús García, i ha subratllat la importància de mantindre una visió internacional sòlida i resilient davant els reptes geopolítics i econòmics actuals. “La incertesa exerceix pressió, com no pot ser d’una altra manera, sobre la clàssica planificació preconflicte en qualsevol indústria, però també és una oportunitat per a trobar solucions més àgils, més innovadores i més responsables”, ha afirmat.

Císcar ha explicat que el Grup Dacsa ha reforçat la seua estratègia de diversificació d’orígens i està apostant per una gestió flexible per a garantir el subministrament i l’estabilitat operativa. Així mateix, ha destacat que per al seu equip el futur del sector agroalimentari passa per la innovació oberta i la sostenibilitat real, àmbits en els quals Dacsa està profundament compromesa. “La nostra mirada està posada en els nous ingredients i en l’alimentació del demà: més neta, més circular i més conscient”, ha assenyalat la consellera, posant el focus en la inèrcia que mostra la companyia «davant un futur que redefinirà la forma en la qual produïm, consumim i entenem l’alimentació».

En el torn de conversa del president de Dcoop, Antonio Luque, amb el director territorial de Cajamar a Màlaga, Granada i Melilla, Sergio Durán, ha destacat dins de l’anàlisi que suposa per a les empreses i cooperatives agroalimentàries espanyoles l’actual context internacional que “el principal repte que té l’agricultura espanyola i, per tant, les cooperatives, és l’accés a l’aigua per a produir aliments”. A més, ha insistit que “ha d’haver-hi una millor gestió de l’aigua i això serà fonamental per a lluitar contra el canvi climàtic i garantir la vida en el camp”.

Per part seua, el vicepresident i director per a Espanya de Salesforce, Enrique Polo de Lara, al costat de la directora general de Persones i Tecnologia de BCC-Grup Cooperatiu Cajamar, Mercedes Aranda, ha assenyalat que “enfront del lideratge inversor dels Estats Units en intel·ligència artificial i l’escala massiva de l’automatització a la Xina, el paper d’aquestes tecnologies per a les empreses espanyoles i europees no és simplement ‘aconseguir-los’, sinó jugar una partida diferent. La seua competitivitat global dependrà de la seua capacitat per a integrar la IA, l’automatització i la gestió de la dada d’una manera que potencie les seues fortaleses industrials i de serveis, alineant-se amb el seu marc de valors”.

Així mateix, ha apuntat que “el lideratge digital no és només tecnològic, és cultural. Les empreses espanyoles han d’entendre la IA no com una amenaça, sinó com una oportunitat per a multiplicar el valor i el talent.
La qüestió no és si podem competir amb Silicon Valley o Shenzhen, sinó si som capaces de construir una cosa distinta que el món necessite. I ací, Europa i Espanya encara tenen molt a aportar”.

En la seua exposició ha subratllat que a Espanya comptem amb un alt desenvolupament de competències digitals en la ciutadania, així com un important desplegament de xarxes de comunicació d’alta velocitat i un gran desenvolupament tecnològic en start-ups i scale-ups. 

Per a finalitzar el bloc empresarial, el president de Boluda Corporación Marítima S.A. i president de l’Associació Valenciana d’Empresaris, Vicente Boluda, ha departit amb el director general de Cajamar, Sergio Pérez. Durant la seua intervenció ha apuntat que “vivim en una època de canvi permanent, però els empresaris sempre ens acabem adaptant. Una cosa és que estiguem sotmesos al canvi permanent i una altra és coexistir amb tanta incertesa. Necessitem que s’aborden de manera urgent assumptes que afecten directament la competitivitat de les empreses, com són l’absentisme, la burocràcia, la fiscalitat o els costos laborals”.

Boluda ha assegurat: “Els empresaris som el motor del país i necessitem que els nostres responsables públics creen en les empreses, integrades per empresaris i treballadors, per al desenvolupament i enfortiment de la societat».

La intervenció del president de Cajamar, Eduardo Baamonde, ha clausurat aquest fòrum, posant l’accent que “en un món interconnectat, comprendre com afecta la geopolítica a les nostres empreses i negocis no és només un avantatge, sinó una necessitat. Des de la gestió de riscos fins a la identificació d’oportunitats, tindre en compte aquests factors pot marcar la diferència entre l’èxit i el fracàs. Per això, en aquests temps que corren, és fonamental tractar de ser proactiu en lloc de reactiu. Com més aprenguem i abans ens adaptem, millor preparats estarem per a enfrontar-nos als reptes actuals i futurs. En aquests moments, les economies d’escala, la diversificació dels mercats, la innovació i la millora de la nostra eficiència tenen més rellevància que mai”.

Baamonde també ha compartit la seua perspectiva sobre quin és el paper d’Europa davant aquest context global. Al seu judici, “Europa ha de reaccionar urgentment. Ha de tractar de recuperar la seua posició en el tauler internacional. Per a això, és indubtable la necessitat que el mercat europeu guanye dimensió i hi haja una major integració de les polítiques europees, només així creixerem en escala i recuperarem el lideratge perdut, tal com han recomanat reconegudes personalitats europees, com Draghi o Letta”. En definitiva, ha assegurat que “ha arribat l’hora que Europa desperte de la seua letargia i establisca estratègies i polítiques que potencien la nostra competitivitat i reduïsquen la burocràcia i dependència externa, en particular en investigació i tecnologia”.