María Escudero: “El que tenen en comú les meues novel·les és que quan tanques el llibre et quedes amb eixa sensació que t’ha tocat; són històries que enganxen”

Post també disponible en:

L’escriptora establida a Xiva María Escudero, Júpiter, acaba de publicar la seua última novel·la, El Asesino del Acertijo, que ha sigut presentada durant la IV Trobada d’escriptores recentment organitzat en la citada localitat per l’associació cultural “En femení plural”; una presentació a la qual s’unirà la del dia 20 de juny programada a l’Ajuntament de Xest.

El Asesino del Acertijo se suma a Juramento Roto, publicada en 2020: a La sombra de una traición (2021); i a El Guargo de Lyons-La-Fôret (2022), amb la qual María Escudero va conseguir la Menció d ‘Honor en los International Latino Book Awards, a Los Ángeles; i sobre les quals l’escriptora ha xarrat amb tucomarca.com.

María Escudero, Júpiter.

— María, El Asesino del Acertijo és ja la teua quarta novel·la.

— Sí, i a més tindreu Júpiter per a estona perquè tinc altres tres novel·les acabades que estan en diferents fases; i també molts projectes. La que estic escrivint ara, per exemple, també transcorre a València i estic encantada amb ella. Va començar com una il·lusió, com un hobby i la veritat és que pretenc intentar obrir-me camí.

— María Escudero, Júpiter. Perquè Júpiter?

— És que soc molt friki. Els que em segueixen en xarxes socials saben que soc friki d’Harry Potter, El Señor de los Anillos, Star Wars i tot això. I també no sé si recordes una sèrie, un anime que es deia Sailor Moon. Eixos dibuixos japonesos eren d’unes guerreres que cadascuna era un planeta: Venus Mart, Mercuri, Júpiter… I jo em sentia molt identificada amb Sailor Júpiter, que es deia Patricia, perquè tenia un caràcter molt, molt fort. I li encantava menjar i a mi m’apassiona menjar. A mi em semblava la més poderosa, encara que era molt sensible, però no era la favorita de quasi ningú encara que a mi m’encantava. I llavors ve d’ací la meua obsessió. Després vaig començar a investigar sobre el planeta Júpiter. És a dir que ve per Sailor Moon com Júpiter.

— Què et va animar a escriure la teua primera novel·la? 

— Perquè va succeir després d’aprovar l’oposició. A mi sempre m’ha encantat llegir i en una època complicada, quan vaig patir bullying en l’institut, per a mi la literatura va ser el meu refugi. Jo pensava, per aquesta mania que tenim de fer-nos de menys: mai seré capaç de de poder regalar-li a la gent un refugi com ho ha sigut per a mi la literatura, tant de bo poguera fer-ho. Després vaig començar amb l’oposició, la carrera… amb l’oposició ja no tens vida, entre treballar i estudiar. I ja quan vaig aprovar l’oposició vaig tindre temps, va vindre el COVID i llavors vaig dir: mira, no tens excusa, posa’t a escriure, no perds res. Vaig parlar amb la meua cunyada, amb Rocío: estic escrivint una cosa que no sé si serà una ximpleria, t’ho puc enviar i tu em dius? I llavors ella m’anava dient: estic enganxada, però encara no tens escrit el següent? I va començar així. Vaig parlar amb una amiga que és escriptora i que a mi m’agrada molt, amb Laura Barcali. Ella s’autopublica des de fa moltíssims anys i em va dir: no et fa falta una editorial; és la teua primera novel·la, pots provar en Amazon, autopublica. Llavors ho vam fer com de la mà. Ella em va anar ajudant i la segona novel·la la vaig autopublicar també. Vaig veure que anava de debò i que jo volia continuar escrivint. A més, soc molt exigent i molt ambiciosa en el sentit que m’agrada molt formar-me i que es note una progressió en el que faig. Llavors vaig començar a això, a formar-me, i no he parat ja.

— La teua primera novel·la és La sombra de una traición…

— No, la primera és Juramento Roto, que transcorre a Xiva. La sombra de una traición, que transcorre també en el barri de Bechinos, a Xiva, el nostre barri de Bechinos que coneixem d’abans de la DANA; i després està El Guargo de Lyons-La-Fôret que és la que vaig publicar amb editorial perquè en la primera formació que vaig fer amb Silvia Lambda li vaig dir: l’autopublicaré, tinc ja la coberta i tot feta. I em va dir: no, no aquesta novel·la és molt bona; prova amb editorials. Va ser la meua professora la que em va animar. I la veritat és que molt contenta.

— Per tant, la teua primera novel·la és Juramento Roto, publicada en 2020. Després va vindre en 2021 La sombra de una traición; i posteriorment en 2022, El Guargo de Lyons-La-Fôret, amb la qual vas aconseguir un important premi: la Menció d’Honor en els International Llatí Book Awards, a Los Angeles. Com arriba la teua novel·la fins ací?

— Perquè rebo un email del certamen i, al principi, també per deformació professional, vaig pensar que era una estafa. Llavors contacte amb l’editorial i em diuen: no, no és que nosaltres seleccionem les novel·les que creiem que tenen més potencial de l’editorial i les enviem al certamen. I no m’havien avisat. Jo encantada, encantada i en xoc.

— Com vas rebre la notícia?

— Record que el primer que vaig fer va ser cridar a la meua mare i després a la professora que m’havia animat a enviar la novel·la a l’editorial. Vam fer una videotelefonada, les dues acabem plorant. Va ser molt, molt emocionant perquè és com tindre un xicotet reconeixement. Encara que per a mi el major reconeixement són els lectors. Per exemple, quan t’estava esperant ha passat Angie, una lectora, que em segueix des de Jurament trencat i m’ha dit: estic amb ell, amb el de l’assassí i com es nota la millora. Com m’ha agradat. Això és el millor reconeixement que puc tindre.

— I a més has participat en Les veus del bosc aportant un relat.

— Sí, sí un relat que eixe sí que transcorre en la meua terra, a Ciudad Real: L’arbre gros, que està inspirat en un arbre que sí que va existir a Ciudad Real i és molt, molt bonic. És una antologia benèfica.

— I ara ja es pot comprar; ja està en les llibreries, El Asesino del Acertijo.

— Sí, tornem a València. A la València més misteriosa en Falles, que crec que serà la festivitat que més ens agrada. Bé, anava a dir als valencians; jo és que em considere adoptada per la terra valenciana. Em falta aprendre valencià. Transcorre a València, la protagonista és Ruth, que és guàrdia civil; i bo hi ha una sèrie de desaparicions. Comencen a desaparéixer dones que comparteixen trets físics amb Ruth. I llavors la Policia Nacional la flama per a col·laborar en la investigació i l’assassí va deixant endevinalles i cada endevinalla porta a un lloc o edifici de València que tots coneixeu. Està molt fanfarró perquè té la seua part de documentació, la seua part històrica d’eixos llocs i crec que el lector a més cada vegada amb el tema dels Fuita Room, per exemple, com que cada vegada el lector necessita ser part de l’experiència. Amb aquest llibre, amb el tema de les endevinalles, volia aconseguir encara que només fora en part això: que el lector poguera esbrinar a quin lloc s’estarà referint, sobretot la gent de València, clar, que són els que més coneixen la ciutat. 

— Com és exactament això?

— Hi ha un mapa amb tots els llocs més importants de la novel·la però està col·locat estratègicament al final perquè si veieu el mapa us feu spoiler. Bé, el 5 de juliol al matí farem un tour per València per al qual hem llogat un autobús en l’associació En femení plural, on tenim un club de lectura. Pel que farem una experiència immersiva. Quedarem en l’Estació del Nord, que és el més cèntric, i des d’ací recorrerem els llocs que apareixen i els explicaré un poc com ha sigut el procés de documentació. 

— Acabes de citar a En femení plural, l’associació a la qual pertanys.

— Sí, és un grup de dones extraordinàries que volen incentivar la cultura a Xiva i a la comarca. Quan jo vaig arribar a Xiva vaig conéixer a Cristina i xarrant amb ella em va preguntar si escrivia. Li vaig dir que sí i que a més Jurament trencat estava basada i es desenvolupa ací, a Xiva . Em va parlar de l’associació i des de llavors ja no m’he separat d’elles perquè tenim projectes de tot: des de manualitats de, per exemple, espart; fins a club de lectura o coaching emocional.

— I recentment en el marc de la IV Trobada d’Escriptores, organitzat per En femení plural, has presentat L’assassí de l’endevinalla.

— Sí, ho vaig llançar el dia 10 de maig coincidint amb la trobada perquè l’associació m’ha acollit també sempre. En les trobades d’escriptores tot el poble és com que cada any espera a veure quina novetat porte; i em fa molta il·lusió. A més l’any que ve celebrarem el cinqué, per la qual cosa volem fer una cosa més gran i més especial.

— A més d’escriptora, eres membre de la Guàrdia Civil i criminòloga, per tant el dels successos és un camp en el qual professionalment et mous. Això ha d’aportar un gran valor afegit als teus llibres, no?

— A veure, és un plus. Primer perquè et fa falta menys documentació. Per exemple, la part d’investigació de Policia Nacional, pot ser que si em llig algun policia nacional perceba que no és exactament així, perquè jo no estic dins del seu món; però un Guàrdia Civil que em llija si que percebrà com funciona. A més, jo volia que les investigacions anaren de Guàrdia Civil pel funcionament intern, la relació amb els comandaments, entre companys, l’argot… volia que la gent poguera viure l’experiència des de dins del cos policial de la Guàrdia Civil. Hi ha molts thrillers d’FBI, de detectius privats, de policia, però és veritat que de Guàrdia Civil cada vegada hi ha més. Tenim a Lorenzo Silva

— Entiendo que no és una conseqüència directa escriure sobre crims i successos per ser Guàrdia Civil ni ser Guàrdia Civil per escriure sobre aquesta temàtica, sinó que és una coincidència tinc raó?

— Sí, és coincidència. La literatura és que sempre ha sigut a la meua casa. El meu germà és periodista i també té un assaig publicat. La meua mare ha sigut sempre una lectora de thrillers, a més. M’he criat amb això. 

— En la teua última novel·la, Ruth Lago és la protagonista, una investigadora policial. És una espècie d’alter ego?

— Quan comences a escriure, normalment en els primers personatges que cregues poses molt de tu; i clar, Ruth va ser el primer personatge que jo vaig crear amb Jurament trencat i és un huitanta per cent jo. De fet, la gent que em coneix sí que m’ho ha dit.

— Tornant al tema dels qui han sigut les escriptores que més t’han servit d’inspiració: JK Rowling, Jean Austen o Laura Barcali són les autores que més t’han inspirat?

— Jo crec que sí, a més cadascuna és completament diferent. Jane Austen i Agatha Christie m’agraden molt; i sí, gràcies a JK Rowling jo llig. Perquè de xicoteta jo no llegia molt. A mi m’encantava vindre a Xiva al poble a estiuejar amb les meues cosines, amb els meus avis; i la meua mare, un estiu em va amenaçar amb no deixar-me al poble si no llegia. Llavors vam ser a una llibreria i li va preguntar a la dependenta: algun llibre així per a la seua edat que ella es puga llegir i eixa dependenta em va recomanar Harry Potter i la pedra filosofal. I ja no he pogut deixar de llegir.

— No obstant això, les teues novel·les les descrius com amb una alta càrrega psicològica, una càrrega emocional també amb un cert aire de romanticisme…

— Sí, per exemple, Agatha Christie és simplement la investigació no té relacions personals de cap mena. A mi m’encanten les seues novel·les, però em fa falta un poc més. A més cada vegada ho veiem amb el tema dels vilans, amb el Joker, per exemple. Les pelis de Joaquín Fénix ens estan presentant al vilà des de l’altra perspectiva. Disney ho està fent amb Malèfica també, per exemple. I bo ja no es no s’emporta l’heroi, el personatge blanc; sinó que tots tenim també grisos en els quals ens movem i vull que la gent es puga sentir també identificada amb les males decisions que prenga un personatge. Intent que siga una experiència el més real en el sentit de sentiments. Un thriller per a mi no és només un thriller. Als investigadors els afecten les seues relacions personals. Si estem patint un dol, per exemple, i ací la protagonista ve d’un trauma molt important i necessita teràpia i va al psicòleg i jo volia mostrar en la novel·la i normalitzar el fet que es necessite anar a teràpia, que és una cosa molt normal i molt habitual. Llavors intente mostrar tot això. Hi ha dos personatges que tenen una relació homosexual, són dos companys de Ruth. I és que a mi m’agrada l’amor en totes les seues formes. Soc una enamorada de l’amor. A mi l’amor m’encanta: familiar d’amistat del que siga i llavors jo vull que en les meues històries es reflectisca això igual que es reflecteix per exemple el meu amor pels animals, m’encanten els gossos i en quasi totes les meues històries hi ha gats o gossos.

— Et confesses enamorada de l’amor però no osbstante escrius sobretot el contrari: l’assassinat i l’odi, com equilibres això en les novel·les?

— És una bona pregunta. Escriure un thriller comporta molta càrrega emocional, t’afecta molt més, a part de que és molt complicat perquè has de tindre una escaleta molt ben estructurada. Escriure una novel·la negra, que tinc pendent de publicació, encara que tenen romanç les dues històries, també tenen una càrrega important emocional. Intente compensar. Com tinc tantes idees, cada idea me l’anote en un quadern diferent i em faig com a imatges i vídeos per a tindre una cosa gràfica. Vaig combinant perquè a més en el meu treball m’arriben moltes notícies molt lletges. A vegades la càrrega és massa gran. Cal desconnectar. Per a mi la literatura ha sigut sempre una via de fuita, un refugi, com he dit abans. Si en el treball m’estan arribant, perquè hi ha un període dolent i damunt estic escrivint una cosa així, saps, a vegades necessite escriure una història de fantasia que no tinga res a veure i escapar-me ací.

— Quasi per a finalitzar, María, com o on es poden aconseguir les teues novel·les? On estan disponibles?

— Amazon crec que és el més el més còmode. Ací estan les quatre. El Guargo de Lyons-La-Fôret i L’Assassí d’endevinalla també estan disponibles en impressió sota demanda. Això vol dir que tu vas a la llibreria del teu barri, la demanes, la pagues i te la porten. No ho tindran en l’aparador, però sí que li la pots encarregar i te la porten. Jo soc molt de llibreria de barri. No és que estiga en contra de Amazon, però m’agrada comprar en el comerç local, per la qual cosa vaig triar eixa via de distribució també. I si ho volen dedicat, em poden enviar un missatge.

— I a més poden acostar-se el 20 de juny a Xest on presentes el teu llibre; o abans l’el dia 17 a la Fira d’Alboraia on signaràs llibres, és correcte?

— Sí, la presentació a Xest és el dia 20 i estaré a Alboraia el dia 17. A més el 5 de juliol tenim el tour. I ja al setembre i octubre faré una presentació a Xiva i una altra a València en un lloc molt fanfarró.

— I ja l’última, com animaries als lectors que no ho hagen fet encara a acostar-se a la lectura d’algun dels teus llibres?

— Que difícil. Perquè jo crec que el que tenen en comú les meues històries, és igual del gènere que siguen, és que quan tanques el llibre et quedes amb eixa sensació que t’ha tocat i amb eixe sabor calentito; a part de que són històries que jo crec que enganxen. És eixa sensació: que ho tanques i és com que soltes un sospir. Crec que això és molt, molt fanfarró. Que et fa sentir.