Mazón urgix a l’aprovació del FLA extraordinari per a garantir la prestació de servicis, donar seguretat a proveïdors i impulsar la reconstrucció

Post també disponible en:

Apel·la a la unitat i advoca per un front comú “amb lleialtat institucional” en la defensa de recursos “justos i equitatius” que garantisquen els servicis socials que es mereixen els valencians, castellonencs i alacantins.

Destaca la situació financera de la Generalitat amb un deute comercial de 1.175 milions d’euros, dels quals el 79 % correspon a sanitat, el 8 % a servicis socials i el 5 % a educació, a més de 280 milions de factures comptabilitzades pendents de pagament.

Recorda que l’estat financer “no és un problema de gasto, sinó de menors ingressos a causa de l’infrafinançament” i ressalta que el Consell ha reduït el dèficit “prop de 1.300 milions d’euros en dos anys”.

Assenyala que sense el FLA “deixen d’arribar a la Comunitat Valenciana 2.500 milions d’euros necessaris per a servicis públics indispensables” i que limitar la liquiditat “impossibilita generar crèdit i provoca retards en els pagaments”.

Denúncia el “silenci” de l’executiu central a les demandes del nostre territori i posa com a exemple el FLA, l’actualització de les entregues a compte del sistema de finançament autonòmic i el fons d’anivellament, entre altres.

El president ha mantingut una reunió amb representants d’entitats empresarials proveïdores de la Generalitat, als quals ha traslladat la “insostenible” situació financera del nostre territori.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha urgit el Govern d’Espanya a aprovar de manera immediata el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) extraordinari per a “garantir la correcta prestació dels servicis públics fonamentals, donar certesa de cobrament i seguretat jurídica a les empreses proveïdores i impulsar definitivament la reconstrucció en la qual estem immersos”.

Així ho ha remarcat després de la reunió mantinguda amb representants d’entitats empresarials proveïdores de la Generalitat, de sectors com la sanitat, educació, servicis socials, transport, agricultura, neteja i manteniment, seguretat i construcció, als quals ha traslladat la “insostenible” situació financera del nostre territori.

En la trobada també han participat la consellera d’Hisenda i Economia, Ruth Merino, el president de la Confederació Empresarial Valenciana, Salvador Navarro, el secretari general de l’Associació Valenciana d’Empresaris, Diego Lorente, el president del Consell de Cambres de Comerç de la Comunitat Valenciana, José Vicente Morata, el president d’ATA Comunitat Valenciana, Alberto Ara, i el president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, entre altres.

En la seua intervenció, el cap del Consell ha apel·lat a “la unitat” i ha advocat per un front comú “amb lleialtat i preocupació” en esta exigència i en la defensa de recursos “justos i equitatius” que garantisquen els servicis socials que es mereixen els valencians, castellonencs i alacantins.

Situació de la tresoreria autonòmica

El cap del Consell ha al·ludit a la “tensió” de la tresoreria autonòmica per a remarcar que “està al límit”, i ha reclamat “el que en justícia ens correspon”, així com “tranquil·litat i tindre per a poder fer en el pitjor moment de la nostra història recent”.

Al respecte, ha destacat que amb data de 31 de març, hi ha 1.916,7 milions en el compte 413 de la Generalitat, dels quals el 61 % (1.175 milions) corresponen a deute comercial que es dividix en: 79 % per a sanitat; 8 % per a servicis socials i un 5 % per a educació.

Així mateix, ha indicat que a la xifra de 1.175 milions d’euros se sumen les factures comptabilitzades pendents de pagament per no tindre tresoreria i que arriben als 280,7 milions d’euros.

En este sentit, ha defés que esta situació “no es produïx per un problema de gastos, sinó de menors ingressos deguts l’infrafinançament” que ens ha abocat “al deute més elevat de les comunitats autònomes de règim comú” a pesar que el Consell haja reduït “quasi 1.300 milions en dos anys” el dèficit.

També ha ressaltat la “pressió fiscal de la Comunitat Valenciana” que està “molt per damunt de la mitjana a pesar de l’esforç que estem fent amb les desgravacions posades en marxa per a les rendes mitjanes i baixes”.

Durant el seu discurs Mazón ha denunciat que sense el FLA extraordinari “deixen d’arribar a la Comunitat Valenciana 2.500 milions d’euros que necessitem per a pagar servicis públics indispensables” i ha retret que limitar la liquiditat al nostre territori “impossibilita generar crèdit, la qual cosa al seu torn, genera retards en la tramitació dels pagaments” dels proveïdors de la Generalitat.

El president ha criticat el “silenci” de l’executiu central en l’aprovació del FLA extraordinari, així com la falta de resposta del Govern d’Espanya a altres de les principals demandes de la Comunitat Valenciana en matèria econòmica com l’actualització de les entregues a compte del sistema de finançament autonòmic, “que suposa deixar de rebre 800 milions des de principis d’any”, el fons d’anivellament dotat amb 1.782 milions d’euros fins que s’aconseguisca un finançament autonòmic just i equitativa amb el nostre territori o les ajudes a fons perdut a la Generalitat per a afrontar la reconstrucció.

Davant d’això, ha criticat que l’únic recurs que permet l’executiu central és més endeutament per als valencians, a més de reprovar que el Govern d’Espanya no ha notificat a la Generalitat que ja ha rebut 100 milions del Fons de Solidaritat de la Unió Europea per a afrontar la reconstrucció ni ha transferit cap quantitat, a pesar que el Consell li va sol·licitar en gener un acompte a través d’un escrit que ni tan sols ha sigut contestat.

Front comú

El president ha agraït als representants d’entitats empresarials proveïdores de la Generalitat la seua “predisposició, altura de mires i compromís” amb la Comunitat Valenciana en la defensa els interessos legítims dels valencians a tindre uns servicis públics de qualitat i s’ha compromés a continuar reivindicant davant el Govern una solució respecte a l’actual sistema de finançament autonòmic, aprovat en 2009 i no revisat fins a l’actualitat, que situa la Comunitat Valenciana significativament per davall de la mitjana en ingressos per habitant, entorn d’un 10 %.

Cal recordar que este infrafinançament enfronta la Generalitat a una restricció pressupostària més estreta que les altres comunitats autònomes per a abordar les diferents polítiques socials.