Post també disponible en:
Castellano
El Real Madrid es resisteix a perdre eixe mant de protecció arbitral que des de la seua fundació, fa més de 100 anys, li ha proporcionat tants i tants triomfs immerescuts i, en conseqüència, tants títols.
Creuen que eixes ajudes arbitrals els pertanyen per dret propi i que ningú té poder per a discutir-les.
¿Quantes de les lligues, Champions i altres títols no constarien en les seues vitrines sense les inestimables heretgies dels seus aliats arbitrals?
La seua arrogància i prepotència els impedeix assumir que la imparcialitat arbitral ha de prevaldre i que el reglament ha de ser el mateix per a tots els equips, siga quina siga la seua història o la seua classificació en la taula.
A més, eixa arrogància i prepotència es transforma en intolerància, plors, queixes sense sentit i en l’exigència de comptar en cada partit amb les ajudes de sempre, sense voler acceptar que l’arbitratge que reben dega ser imparcial i just per a tots.
No poden admetre que alguns errors arbitrals puguen ser en contra seua. Han enviat una protesta a la FIFA perquè dissabte, davant la Real Sociedad, l’àrbitre els va expulsar, segons ells injustament, a un jugador.
És el club més afavorit de la història i volen continuar sent-ho. No conceben una altra alternativa.
Totes les institucions del futbol espanyol estan governades per madridistes. Per què?
Em pregunte el motiu pel qual els alts càrrecs de la Federació, la Lliga, l’AFE, el CTA… estan dirigits per madridistes.
Florentino Pérez, president del Real Madrid, s’ha convertit en el Cap d’este circ; ell és qui mou els fils, qui maneja tots estos jerarques posats a dit, i utilitza els mitjans de comunicació com a titelles.
El temen, són els seus lacais i, per si no fóra prou, són madridistes fins a la medul·la.
El futbol necessita una renovació profunda, començant per eixos menyspreables alts càrrecs.
L’ambició desmesurada, la cobdícia, el desig de poder, l’amor als diners, la vanitat… són elements que dominen les seues vides i les seues accions. Són sentiments dels quals no poden ni volen prescindir.
I el Barça calla, potser perquè fuig d’una campanya nacional antibarcelonista. No interessa en estos moments. Fan bé.
Si no van cometre cap il·legalitat, no tenen per què témer res. Més greus i nombrosos han sigut els robatoris arbitrals a favor del Madrid, això sí… sense contracte. Però entenc que, coneixent estos manipuladors, enfurits, que es creuen els amos d’Espanya, siga millor deixar-los estar i continuar guanyant i lluitant per tots els títols. Ja arribarà l’hora de passar-los factura.
Hi ha equip, hi ha entrenador, hi ha il·lusió, hi ha ambició…
Ara toca jugar i… guanyar. És el moment.
Ah, ací parlem de futbol, només de futbol.
Visca el Barça!
Visca València!
Be the first to comment