Post també disponible en:
Castellano
A priori, saps que una DANA és un fenomen que provocarà problemes. Desconeixes exactament quants litres cauran per metre quadrat, o quines zones concretes seran les més castigades. Però aquesta part del Mediterrani és propensa a aquests temporals, han ocorregut sempre i el més segur és que tornen a succeir.
Quan la riuada de 1957 els valencians vam aprendre que calia evitar que la pluja tornara a arrasar la ciutat i es va fer un llit nou del riu Túria. Però en els últims anys els governants semblaven haver oblidat la lliçó i no van fer pràcticament res malgrat els advertiments que déiem des de AVA-ASAJA. Aquesta DANA ha posat en relleu que necessitem més infraestructures d’emmagatzematge, retenció i conducció d’aigua que hagueren minimitzat l’impacte. Quant temps portem parlant de construir una presa a Vilamarxant, una presa a Xest o una connexió dels diferents rius i barrancs? Fixeu-vos en el paper que va fer la presa de Forata: si no arriba a estar, quin més haguera passat?
També hem estat insistint en la necessitat de netejar els llits i barrancs. Perquè si no es fa, i fins i tot si es multa als agricultors i veïns que volen donar un ús a les canyes com feien tota la vida, les aigües torrencials, repletes de material vegetal, trenquen ponts i tot al seu pas. Que hi ha zones inundables on no hauria d’haver-se construït? En eixos casos, ara ja està edificat i l’única cosa que podem fer és protegir-ho de futures inundacions.
En efecte, el primer és ajudar a tots els damnificats, i el segon, decidir com evitem que aquesta catàstrofe torne a succeir. En aquest sentit, entenem que totes aquestes infraestructures a les quals al·ludia no s’han fet bàsicament per ideologia. Un absurd pseudoecologisme radical ha impedit que es fera el que el sentit comú i la ciència constrenyen. Enlairar els peus de la terra i escriure en l’aire, pensar que s’ha de deixar tot natural i aprovar lleis de l’horta sense tindre en compte a les persones que fan possible eixa horta, o lleis de restauració de la naturalesa que destrueixen l’agricultura, eixe ecologisme radical, com hem vist, mata.
Estem farts que les riuades una vegada i una altra castiguen el sector agrari. Estem cansats de replantar arbres de la nostra butxaca, de refer camins, reactivar pous de reg, recol·locar tanques i recomprar maquinària. Per favor, una vegada fem costat ràpidament a tots els afectats en tots els nivells, no perdem ni un minut a anteposar la ciència a la filosofia, a buscar experts que aconseguisquen un pla de futur consensuat de tots els partits polítics i a posar en marxa una nova política hidrològica per a evitar que una altra DANA cause tants danys i mat. I si de pas ens permet emmagatzemar més aigua en temps de sequera, doncs millor.
Be the first to comment