Post també disponible en:
Castellano
El taló d’Aquil·les del sector agrari és la falta de rendibilitat que pateixen els agricultors i ramaders. Fins i tot en l’actual inflació, el repunt dels preus en origen no ha arribat a cobrir els desorbitats costos de producció. La Llei de la Cadena Alimentària –reformada en 2021 per a acabar amb la venda a pèrdues– no s’està complint i és evident que cal avançar més.
En aquest context una delegació de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) ens reunim aquesta setmana amb la directora de l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA), Gema Hernández, i el seu equip per a analitzar el funcionament de la normativa fins ara, mostrar la casuística de l’agricultura valenciana i, en definitiva, unir forces per a potenciar la vigilància i intentar evitar possibles abusos.
Ja coneixia a Gema però d’aquesta trobada vaig eixir molt satisfet per la seua receptivitat i voluntat de col·laboració amb el sector de cara a aconseguir un compliment estricte i una interpretació en positiu de la Llei de la Cadena. A través d’una exhaustiva documentació, els representants de la AICA van poder conéixer en profunditat les clàusules abusives i els incompliments de contractes més habituals en el nostre camp, així com les sentències on els tribunals han donat la raó a l’agricultor a fi de disposar de major força legal i capacitat de maniobra davant presumptes irregularitats.
Gema Hernández no sols va agrair aquesta informació perquè ajuda a detectar de manera més concreta on no s’està acatant la legislació i així afinar la forma d’actuació, sinó que va animar als agricultors a traslladar a la AICA més denúncies per a incrementar el nombre d’investigacions i sancions a qui incompleix.
Sens dubte, el futur de la Llei passa necessàriament per una AICA preparada i valenta per a frenar els abusos. Però les administracions han de donar molt més de si. Per a començar, el Govern hauria de posar en pràctica un sistema de traçabilitat de preus per a comprovar el benefici que obté cada baula. A més, hauria de publicar costos mitjans dels diferents cultius per a tindre una referència clara i que no depenga exclusivament de cada agricultor, que en productes peribles signarà el que siga per a no perdre la collita. Per a això presentem dos estudis efectuats per investigadors de l’IVIA que poden servir de referència en el cas dels cítrics.
Respecte a l’obligació que, a partir del 30 de juny, tindran els compradors de registrar digitalment tots els contractes alimentaris, demanem que quan entreguen al productor l’albarà de la collita recol·lectada, en aqueix mateix moment també se li proporcione el justificant de registre del contracte.
A nivell autonòmic comptem amb l’Agència Valenciana d’Informació i Control Alimentaris (AVICA), la qual aspira a complementar la labor des d’una major proximitat però que, en el que porta de mesos de funcionament, encara no ha demostrat uns resultats concordes a les expectatives generades.
Tots aquests passos, units a una revisió dels acords comercials que imposen reciprocitat i eviten excessos d’oferta, podrien iniciar un necessari canvi de rumb. Perquè si seguim en l’actual direcció ens anem abocats a l’abandó de camps, al tancament de granges, a més incendis, a més desert i a aliments més cars. És això el que volem?
Be the first to comment