Sanitat inicia un estudi de tres anys per a conéixer l’impacte de la DANA en la salut mental de la població resident en les zones afectades

Post també disponible en:

Sanitat inicia un estudi de tres anys per a conéixer l’impacte de la dana en la salut mental de la població resident en les zones afectades.

Més de 23.200 ciutadans seleccionats a l’atzar rebran un SMS i una carta d’invitació i, en cas d’acceptar, se’ls realitzarà una enquesta per a conéixer determinats factors relacionats amb la seua salut.

L’estudi es desenvoluparà durant tres anys i l’objectiu és detectar els aspectes que han afectat en el benestar emocional de la població, la qual cosa permetrà orientar decisions futures i recursos de suport.

La Conselleria de Sanitat, juntament amb el Ministeri de Sanitat i l’Institut de Salut Carles III (ISCIII), ha posat en marxa un estudi per a conéixer l’impacte que ha provocat la dana en la salut mental de les persones residents en les zones que van ser afectades per les inundacions del passat 29 d’octubre de 2024 en la Comunitat Valenciana.

Principalment, es pretén vigilar durant un període de temps de tres anys l’impacte en la salut mental, que sol manifestar-se a mitjà i llarg termini després de catàstrofes d’aquesta magnitud.

Es tracta d’un estudi que es durà a terme des de la Conselleria de Sanitat -a través de la Direcció General de Salut Pública i la Direcció General de Salut Mental i Addiccions-, juntament amb el Ministeri de Sanitat -a través del Centre de Coordinació de Alertas i Emergències Sanitàries (CCAES) i el Comissionat de Salut Mental- i l’àrea d’Epidemiologia i Salut Pública del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) del ISCIII.

La metodologia que s’ha emprat està basada en experiències ja realitzades en altres països europeus que han patit una catàstrofe similar i que ha sigut adaptada a les característiques de la Comunitat Valenciana.

L’objectiu és conéixer quins han sigut els aspectes que han afectat l’estat de salut mental de les persones que es van veure afectades directament per la dana i detectar les necessitats, la qual cosa permetrà orientar decisions futures i adequar els recursos de suport, tant en l’actualitat com en possibles emergències futures. D’altra banda, es pretén conéixer el nivell de freqüència de trastorns com la depressió, l’ansietat i estrés posttraumàtic al llarg del temps en persones que es van veure afectades.

Cal destacar que la finalitat d’aquest estudi no és diagnosticar problemes de salut mental, ja que les preguntes no són instruments de diagnòstic ni poden substituir la valoració d’un professional. La seua funció únicament és recopilar informació sobre l’impacte emocional que va tindre la dana en les persones. En tot cas, s’oferirà a la persona informació sobre tots els recursos assistencials disponibles d’atenció i suport a la salut mental.

Enquestes a més de 23.200 ciutadans de zones afectades

En total, 23.254 ciutadans seleccionats a l’atzar i residents en llars de les zones afectades per les inundacions rebran un SMS i una carta d’invitació per a participar en l’estudi de manera voluntària. Així, en cas d’acceptar, podran contactar a través d’un telèfon gratuït amb les persones autoritzades per a realitzar una enquesta, que estarà basada en preguntes relacionades amb aspectes personals, la llar, la salut en general i sobre salut mental, entre altres qüestions.

En concret, s’entrevistarà tant població adulta com a menors de 6 a 17 anys, amb autorització dels progenitors o tutors, per a conéixer també les conseqüències que han tingut els efectes de la DANAa sobre la salut mental infantil i juvenil.

Les persones que rebran els missatges pertanyen als departaments de salut de La Ribera, Manises, Requena, València-Doctor Peset, València-La Fe, València-Hospital General i València-Arnau de Vilanova-Llíria, en ser departaments que integren algun dels municipis que van resultar afectats per les inundacions.

Per a la posada en marxa d’aquesta iniciativa, responsables dels centres de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat han iniciat una ronda de reunions amb l’objectiu de presentar el projecte tant als representants de les associacions de suport als afectats, com dels ajuntaments i els centres de salut de les zones afectades, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima difusió sobre la importància de participar en aquest estudi, ja que serà una eina molt útil a l’hora de prendre decisions i reduir l’impacte emocional davant possibles incidències o catàstrofes en el futur.

Estudi primer any

Després de la dana del 29 d’octubre de 2024, i complementàriament al treball assistencial desenvolupat des de l’inici per la Direcció General de Salut Mental, la Direcció General de Salut Pública va posar en marxa tots els sistemes de vigilància per a analitzar els problemes de salut ocasionats en la població a causa de l’impacte després de la catàstrofe. En concret, en salut mental s’ha dut a terme una anàlisi sobre l’impacte de la dana durant un any. Per a això, s’han comparat les consultes i casos relacionats amb els trastorns de salut mental en la zona afectada, respecte a les dades històriques i prenent com a referència la zona no DANA.

Així, d’aquest informe es desprén que durant el primer mes després de la DANA es va registrar un increment del 12,9% de les consultes d’Atenció Primària relacionades amb trastorns de salut mental. Aquesta xifra va anar descendint i als huit mesos (juny) presentava un augment del 6,8%, fins al mes de juliol en què es van aconseguir els nivells previs a la dana.

Segons els resultats d’aquest informe, durant el primer mes, cal destacar l’augment de les consultes en persones d’edats entre 15 i 44 anys (21,7%), i per motiu de consulta, principalment les associades a l’estrés (50,2%) i l’ansietat (12,2%).

Respecte als nous casos, l’augment va ser d’un 42% més de l’habitual en el primer mes posterior a la dana. De la mateixa manera, a partir del huité mes van començar a estabilitzar-se les xifres situant-se en valors similars abans de la DANA.

Finalment, l’informe conclou que, durant el primer mes després de la dana, destaca l’augment de la incidència en un 50% en el grup d’edat de 15 i 74 anys i, quant al tipus de patologia, els trastorns per estrés van destacar amb un increment del 144% respecte a valors previs a la DANA. A l’any de la catàstrofe, l’únic trastorn la incidència del qual romania significativament superior és la depressió, amb un increment del 12,4%.

En conclusió, tant les consultes com els casos nous de trastorns de salut mental, que inicialment van mostrar un ascens significatiu, han tendit a disminuir progressivament amb el pas dels mesos en els municipis de la zona dana, arribant a situar-se a nivells previs a les inundacions excepte en aquells municipis amb major afectació.