Post també disponible en:
Castellano
Les al·lèrgies als àcars de la pols o al “fong de la humitat” són les més comunes i s’han vist agreujades en els últims mesos amb la retirada de la màscara
Experts de l’Hospital de Manises recomanen tractar les al·lèrgies en els més xicotets ja siga a través de la vacunació mensual o de la medicació diària via oral
Picor nasal, esternuts i augment de mucositat són alguns dels principals símptomes que pateixen els pacients amb al·lèrgies al pol·len, als àcars de la pols o a diversos al·lergògens que romanen en l’ambient en aquests mesos de l’any. De fet, en el litoral mediterrani i altres zones costaneres, existeix una concentració major d’aquests al·lergògens que provoquen aquests símptomes. A més, aquestes zones es caracteritzen per un alt índex d’humitat i temperatura que, entre altres coses, poden potenciar en els més xicotets els símptomes d’al·lèrgia. Tot això ha portat al fet que els al·lergòlegs de l’Hospital de Manises advertisquen als viatgers i estiuejants en aquestes zones que poden veure agreujades les seues al·lèrgies en les seues estades.
“En climes càlids i humits els fongs estan molt presents al llarg de tot l’any, per això, alguns xiquets que pateixen al·lèrgies als fongs empitjoren quan viatgen a la costa, a causa de l’elevada humitat en aqueixes zones”, explica la Dra. Teresa Romero, pediatre especialista en al·lèrgies del Departament de Salut de Manises. A més, els especialistes adverteixen que la humitat en aquestes zones no es limita únicament als espais exteriors, sinó que també afecta a les llars i llocs d’interior. “Els fongs creixen en ambients exteriors, en llocs on hi ha vegetació i també en els espais foscos on s’acumula brutícia o desaprofitaments”, explica.
Les al·lèrgies no es curen, però es tracten
I és que aquest tipus d’al·lèrgies no es curen, però tenen tractaments molt eficaços que acaben amb la simptomatologia i permeten tindre una qualitat de vida elevada. Per això, els experts pediatres recomanen seguir el tractament o vacunació necessaris en cada cas des d’edats primerenques per a evitar que perdure i s’estabilitzen en el temps. “El tractament de la rinitis al·lèrgica es basa en tres pilars: evitació del alergeno responsable, tractament farmacològic (corticoides nasals i antihistamínics) i en casos seleccionats, la immunoteràpia (popularment conegut com a “vacunes de l’al·lèrgia”)”, explica Romero, pediatra experta en al·lèrgies de l’Hospital de Manises.
Aquestes vacunes, expliquen els especialistes, consisteixen en la injecció d’extractes estandarditzats de alergenos per a afavorir una resposta immunitària pròpia, que a poc a poc vaja suavitzant la reacció del nostre cos enfront de dites alergenos. “Se sol reservar per a pacients amb una rinitis persistent que afecta la seua qualitat de vida o en els quals a més de rinitis, associen símptomes d’asma”, afirma la Dra. Romero. L’especialista és qui determinarà en cada cas concret la intensitat i severitat dels símptomes. D’aquesta manera, la vacuna o altres tractaments no “curen” l’al·lèrgia, sinó que millora la simptomatologia, fent menys freqüent l’ús de medicació, com a antihistamínics i corticoides nasals.
A més, en els últims anys s’ha innovat en el tractament de les al·lèrgies fent possible que no siga únicament a través de la vacunació la manera d’immunitzar als més xicotets. “Encara que la majoria de les vacunes d’al·lèrgia s’administren de manera subcutània, existeixen també en el mercat bovines sublinguals, que tenen l’avantatge de no implicar la injecció mensual, la qual cosa és un avantatge en el cas de xiquets amb por a les agulles”, compte l’especialista. Els estudis mostren que la seua efectivitat és molt similar. No obstant això, el desavantatge que tenen és que han d’administrar-se diàriament, la qual cosa pot comprometre l’emplenament del tractament, ja que els oblits són freqüents. En qualsevol cas, la duració del tractament en tots dos tipus de vacuna és el mateix: entre 3 i 5 anys.
Be the first to comment