La Xarxa de municipis contra la violència masclista de la Diputació arriba al 97% de la població de les comarques valencianes

Post també disponible en: Castellano

La XIII Assemblea de la Xarxa, celebrada a Alberic, aprova la incorporació de Simat de la Valldigna, Estubeny, Tuéjar, Fortaleny i la Mancomunitat de la Safor, i compta ja amb 250 ajuntaments, 15 mancomunitats i un consorci.

Vicent Mompó i Natàlia Enguix destaquen la “ferma aposta per la igualtat en tots els àmbits de gestió” d’una Diputació que ha duplicat les ajudes als membres de la Xarxa contra la violència de gènere en els últims tres anys.

El convent caputxí de la Mare de Déu dels Àngels d’Alberic ha acollit la tretzena Assemblea de la Xarxa contra la violència masclista de la Diputació de València, que ha aprovat la incorporació d’Estubeny, Simat de la Valldigna, Tuéjar, Fortaleny i la Mancomunitat de la Safor. Amb els nous membres, la Xarxa de treball en equip en favor de la igualtat d’oportunitats i l’erradicació de la violència exercida contra les dones suma 250 ajuntaments, 15 mancomunitats i el Consorci Pactem Nord, i arriba al 97% de la població de les comarques valencianes.

Els màxims responsables de la Diputació, Vicent Mompó i Natàlia Enguix, han obert i tancat l’assemblea celebrada en el nou espai sociocultural de la plaça Mestre Albuixech d’Alberic, demostrant “la ferma aposta per la igualtat en tots els àmbits de la gestió” que destaquen el president i la vicepresidenta primera. Abans d’accedir a l’antic convent del segle XVIII, el president Mompó ha manifestat que “unes polítiques d’igualtat eficaces eviten por, silencis, sofriment i violència”.

Per a aconseguir eixa eficàcia, Natália Enguix apunta a la col·laboració interadministrativa. “La Xarxa avança, no ha deixat d’avançar. Varem començar en 2018 amb 49 municipis fundadors i hui comptem amb 250 ajuntaments i 15 mancomunitats, molt prop del cent per cent de la província al qual ens agradaria arribar. Les sinergies i l’intercanvi d’informació i experiències demostren la unitat de les entitats que formen part d’esta estructura de treball”. En opinió de la vicepresidenta, que ha intervingut després del minut de silenci per les víctimes del terratrémol de Veneçuela i la benvinguda de l’alcalde, Toño Carratalá, “formar part de la Xarxa suposa assumir una responsabilitat en prevenció, detecció i acció local enfront de la manifestació més cruel de la desigualtat entre homes i dones i la vulneració de drets humans que suposa la violència contra la dona”.

En la mateixa línia, el president Mompó ha assenyalat que els ajuntaments “som la primera porta a la qual toquen els que necessiten ajuda, i els que convertim les grans lleis en respostes concretes”. La Xarxa de la Diputació contra la violència masclista “és una aliança, una manera d’entendre que cap municipi, per xicotet que siga, pot enfrontar-se sol al problema”. “Poques iniciatives han tingut una implantació tan àmplia i un consens tan sòlid”, ha destacat Mompó, qui no ha volgut parlar de metes i ha recordat als 16 municipis que encara no estan en la Xarxa que “sempre tindran les portes obertes”.

El doble d’ajudes en dos anys

En la seua intervenció prèvia a l’assemblea anual que coordina com a responsable d’Igualtat, Natàlia Enguix ha posat en valor “l’esforç inversor que estem realitzant per a impulsar este tipus de polítiques en els nostres municipis, com demostra que les ajudes per a la Xarxa han passat de 700.000 euros en 2024 a milió i mig enguany”.

Malgrat les xifres creixents en recursos econòmics, Enguix s’ha dirigit a les responsables locals presents en l’antic convent d’Alberic per a destacar “la resposta per part vostra, amb 244 sol·licituds enguany, de les quals s’han aprovat 235 per a impulsar campanyes de prevenció, sensibilització i atenció a les víctimes de violència masclista i els seus fills, així com accions per a afavorir l’ocupació de dones en risc d’exclusió social”. “La violència contra la dona es combat des de cada ajuntament, des de cada acció social, des de la proximitat”, ha afegit la vicepresidenta.

En este punt, Vicent Mompó ha recordat que, a vegades, “el verdader èxit d’una institució no és només el que fa, sinó el que aconseguix evitar, i eixa és segurament la responsabilitat més complexa que tenim, la de treballar perquè alguna cosa no arribe a ocórrer”. En la seua opinió, “la violència contra les dones es construïx lentament sobre la desigualtat, la indiferència, els prejudicis, el control i el silenci, i per a combatre-la és necessari educar, previndre, acompanyar, formar i protegir”.

El president provincial ha rebutjat qualsevol tipus d’autocomplaença enfront de les dades de l’Observatori contra la violència de gènere que, esta vegada, reflectixen un descens de les denúncies i víctimes a la província: “no aspirem a millorar les estadístiques sinó al fet que deixen d’existir, perquè l’únic objectiu moralment acceptable és la violència zero”. “No preguntem a ningú d’on ve, només ens interessa cap a on volem anar, que és una província on cap dona viva amb por”, ha expressat Mompó, qui ha agraït a la vicepresidenta Enguix “el treball que desenvolupa l’àrea d’Igualtat, que no es limita a discursos o campanyes puntuals sinó a escoltar els municipis i acompanyar-los en les seues necessitats, perquè cada recurs que es posa al servici d’un ajuntament és una oportunitat per a previndre una situació de violència abans que siga massa tard”.

L’assemblea ha començat amb la benvinguda de l’alcalde d’Alberic, Toño Carratalá, qui ha mostrat el seu orgull per “acollir este esdeveniment tan important, carregat de responsabilitat i sensibilitat, en l’edifici amb més valor patrimonial del nostre poble, el Convent dels Àngels, que va estar abandonat pràcticament durant un segle fins que vam poder impulsar la seua rehabilitació per a convertir-lo en espai d’encontre”. L’amfitrió ha acabat la seua breu intervenció destacant “l’altura de mires dels responsables de la Diputació en temes com la igualtat i la violència de gènere, per damunt de les diferències lògiques que puguen tindre en el dia a dia en la gestió de la institució”.

Bones pràctiques

El pròleg institucional ha donat pas a la taula de bones pràctiques, en la qual han participat Ayora, Requena, Palma de Gandia i Alberic, tots ells membres de la Xarxa provincial. La primera en intervindre ha sigut l’agent d’Igualtat d’Ayora, Mª Carmen Gavidia, qui ha assegurat que “la grandària d’un municipi no determina la qualitat de les seues polítiques públiques”. La tècnica ha defensat el treball de proximitat en l’entorn rural i la innovació per a canviar aspectes com la manera de comunicar, amb l’ús creixent de les xarxes socials “per a arribar a tots i totes”.

Com a iniciativa destacada, Gavidia s’ha referit a la instal·lació artística que permetia als veïns d’Ayora despenjar uns telèfons antics en els quals hi havia gravats testimoniatges reals de víctimes de violència masclista i els seus familiars. “L’objectiu de l’acció era detindre el ritme quotidià durant uns minuts i compartir una crua realitat amb la qual tristament convivim”, ha explicat l’agent d’igualtat, satisfeta amb “la reflexió col·lectiva que varem provocar entre les persones que despenjaren el telèfon”.

Des de Requena, l’agent local Mª Elisa Herrero ha posat el focus en el Pla Abolicionista Municipal, “una declaració d’intencions contra la prostitució i les seues greus conseqüències”. La iniciativa va començar amb un diagnòstic que va determinar que existixen tres centres i diversos pisos en els quals es practica la prostitució al municipi, va continuar amb un potent pla formatiu per al personal públic i les forces de seguretat i es va completar amb un pla d’acció i difusió dirigit a atendre i ajudar a les dones que volen eixir d’eixe món.

L’alcaldessa de Palma de Gandia, Paula Femenía, ha exposat el projecte d’urbanisme feminista ‘La por no pot marcar el camí’, una iniciativa de l’ajuntament per a identificar els espais foscos del poble i el seu entorn i impulsar “una ruta segura i igualitària, perquè les dones són especialment vulnerables en certs espais”, ha assenyalat l’alcaldessa. Per a això han comptat amb la participació ciutadana, la major part dones que “han arreplegat els punts crítics on no se senten segures perquè puguem il·luminar-los i traçar eixa ruta segura per a totes i tots”, apunta Femenía, qui ha destacat que “un 10% de les dones han patit algun tipus d’intimidació per qüestió de gènere, una preocupació intergeneracional”.

El municipi amfitrió ha tancat la taula de bones pràctiques amb el projecte ‘Alberic contra la violència masclista’, subvencionat per la Diputació com la resta d’iniciatives. La regidora d’Igualtat, Mª Isabel Beta, ha repassat les “accions formatives per a la Policia Local i el personal de Servicis Socials, els primers que atenen estos casos; les sessions informatives en els tres col·legis del poble; i l’espai segur creat perquè les dones compartisquen les seues experiències i treballen l’autoestima, ajudant-les a previndre una violència que a més de física pot ser econòmica i emocional”. Per a enguany, Alberic ja ha presentat a la Diputació el seu projecte dirigit a treballar la convivència i la detecció de desigualtats dirigit a menors d’entre 8 i 16 anys.

L’assemblea ha conclòs amb l’entrega de les plaques acreditatives als cinc nous membres que se sumen a la Xarxa i a les 14 mancomunitats que ho van fer l’any passat, en l’assemblea que va introduir com a novetat la presència d’estes entitats supramunicipals en la plataforma provincial, junt amb el Consorci Pactem Nord.

Mi banner