Post també disponible en:
Castellano
L’objectiu és reforçar la protecció dels nombrosos béns immobles i jaciments situats en el seu terme municipal, dels quals 45 són BIC.
La Conselleria ha treballat juntament amb l’Ajuntament d’Alpont per a l’elaboració d’aquest Catàleg.
La Generalitat promou anualment l’elaboració de catàlegs que contribueixen a la protecció del patrimoni cultural, a través d’una línia de subvencions dotada amb un milió d’euros.
La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha donat el vistiplau al Catàleg de Proteccions i Memòria Democràtica del municipi d’Alpont, aprovat aquest dimecres en la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTU) de la província de València.
Per a la seua redacció han participat tècnics de la Direcció General de Patrimoni Cultural de les disciplines d’arquitectura, arqueologia, paleontologia, història de l’art i etnologia.
L’aprovació d’aquest Catàleg, que forma part del Pla General Estructural del Municipi, ha sigut possible gràcies a la col·laboració i treball conjunt entre la Conselleria i l’Ajuntament d’Alpont.
El Catàleg arreplega i classifica els espais i béns de naturalesa immoble del municipi i els seus 24 llogarets, amb un total de 1.239 elements i jaciments paleontològics i arqueològics protegits, així com els tipus d’intervenció possibles. Del total, 45 estan catalogats com a Bé d’Interés Cultural (BIC) i 164 són Béns de Rellevància Local.
Per a això ofereix, de manera succinta, l’estudi i avaluació de tots els camps d’interés patrimonial que són presents en el municipi distribuït en cinc apartats: patrimoni arqueològic, arquitectònic, etnològic, paleontològic i memòria democràtica.
Paleontologia i arqueologia
En relació amb el patrimoni paleontològic, cal destacar els jaciments de dinosaures trobats i analitzats en la zona. El Catàleg arreplega cinc importants jaciments icnológicos amb la categoria de BIC (Corcolilla, Arqueta, Losilla i Vizcota) i el jaciment de petjades fòssils de dinosaure Canyada Paris II, considerat un dels jaciments paleontològics millor preservats de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, cal assenyalar que el jaciment de Corcolilla està inclòs en la proposta nacional per a declarar les petjades de la Península Ibèrica Patrimoni de la Humanitat.
D’altra banda, en matèria de protecció arqueològica, s’han incorporat al Catàleg 126 béns dispersos pel territori municipal, destacant les pintures rupestres de tipus Llevantí, que donen testimoniatge de la presència de les primeres comunitats d’agricultors i ramaders en la zona.
Igualment, destaca l’existència d’un nodrit conjunt de gravats rupestres de temàtica pastoral, més recents, que es localitzen de llarg a llarg del terme municipal, moltes vegades vinculats a camins pecuaris i altres espais de caràcter ramader.
Etnologia i arquitectura
Quant al patrimoni etnològic d’Alpont es tracta possiblement d’un dels més importants de la Comunitat Valenciana. Les seues característiques geogràfiques i la seua dispersió de la població, unida a l’explotació agrícola i ramadera de tot el seu terme municipal han generat una sèrie d’infraestructures relacionades amb la ramaderia, amb els treballs agrícoles de secà, de regadiu, amb les relacions religioses, socials o necessitats higièniques i d’aprofitament dels recursos naturals que hui dia suposen un ric i importantíssim patrimoni etnològic, etnogràfic i antropològic.
En aquest apartat cal destacar que Alpont conserva una de les més riques col·leccions d’arquitectura de pedra en sec de la província de València que formen part del “Art de la pedra en sec”, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
En relació amb el patrimoni arquitectònic, en el Catàleg destaca el Castell i les Muralles d’Alpont, l’Aqüeducte dels Arcs (segle XV), el Castell del Pedrís i els escuts repartits pels diferents punts de la població.
Altres béns destacables són l’església arxiprestal de La nostra Senyora de la Pietat (segles XIII i XV) amb el seu campanar octogonal amb restes del segle XI; l’Ermita de la Puríssima s. XVIII, situada en la carretera cap a la Iessa; o l’Ermita de Santa Bàrbara, recentment restaurada, que alberga el Museu Paleontològic d’Alpont.
A més, Alpont i els seus llogarets compten amb números Béns de rellevància local; ermites, calvaris, Iglesias, molí de vent, nevera, trinxera i retaules ceràmics als quals se suma a més nombrosos exemples d’arquitectura popular.
Un d’aquests Béns de rellevància local és l’Església Parroquial de San Miguel Arcàngel del llogaret de Collado, que conserva un dels retaules més interessants de gòtic internacional valencià, el retaule de la Verge atribuït a Gherardo Starnina, que data de l’any 1400. Estilísticament representa la transició de l’estil gòtic d’influència italiana o italogótico a l’estil gòtic internacional i es caracteritza per la seua delicada expressivitat i la brillantor de la seua policromia.
Finalment, en la Secció de Memòria Democràtica s’han inclòs tots els immobles que encara es conserven, l’ús dels quals va ser alterat durant la Guerra Civil, per a vincular-ho al conflicte que s’estava desenvolupant i van jugar un paper rellevant. Després de l’anàlisi d’aquesta matèria, es cataloguen elements constructius relacionats amb l’arquitectura militar del conflicte, trinxeres, refugis i altres béns.
El Catàleg és un instrument que contribueix a millorar la protecció del patrimoni i a harmonitzar l’urbanisme municipal. La Conselleria compta amb una línia de subvencions, dotada amb un milió d’euros, per a l’elaboració de la secció de patrimoni cultural de catàlegs de proteccions, plans especials de protecció i plans directors per a la intervenció en béns d’interés cultural.
Be the first to comment