Post també disponible en:
Ahir, dijous 13 de març, el Centre de Formació de Persones Adultes de Xest va celebrar el lliurament de premis del certamen literari que convoca cada any amb motiu del Dia internacional de la Dona, en col·laboració amb la Regidoria d’Educació.
El certamen compta amb dues categories, la de microrelat, la guanyadora del qual va ser Lucía Herrero Montsó, per un treball titulat La Mirada; i la de micropoemes, que el seu guardonat va ser Alexandre Gener Gorba Grimaltos, amb l’obra Dona.


L’acte es va obrir amb la paraules del Director del centre, Ángel García, qui va donar l’enhorabona a les 27 persones participants i va convidar al públic a contemplar també l’exposició “Dones de la nostra història”, amb fotografies antigues, algunes amb més d’un segle d’existència, situada en l’hall del CFPA.
Per part seua, la regidora d’Educació, Mª Ángeles Llorente, va llegir l’acta i va entregar un diploma i una dedicatòria a cada participant, juntament amb una llibreta i una regla, com a obsequis. Les persones guanyadores van rebre a més un bo de 50€ per a gastar en les papereries i quioscos de la localitat i una passada anual gratuïta per als actes culturals que se celebren en el Teatre Liceu.
En el seu discurs, la regidora va reivindicar el paper de la literatura en la lluita per la Igualtat i va recitar poemes d’autores feministes com Gloria anares, Nadia Ajuman, Gisela López, Rupi Kaur o Alejandra Pizarnik. “En el camí a la igualtat és clau l’accés a l’educació de xiquetes i dones i, no obstant això, el dret a l’educació és vulnerat per a milers de xiquetes a tot el món. Els poemes que reivindiquen el paper de la dona i la igualtat són clau per a trencar amb eixa estructura que relega a la dona de l’escriptura i d’altres espais al llarg de la Història; el 8 de març significa unió i sororitat i posa de manifest la força que es construeix en caminar juntes”.
Obres guanyadores
LA MIRADA. Microrrelato · Lucía Herrero Monzón
Miraba su foto. Su mirada era triste. La mía también. Mi pañuelo,
húmedo de tanto llorar. Apretándolo en mi pecho, juré que nunca más me volverían a humillar.
Me enseñaste a ser sumisa, obediente, y a sufrir en silencio. Madre,
lo siento, eso ya no lo voy a hacer.
Cuando mis hijos miren mi foto, quiero que me vean sonreír.
DONA. Micropoema · Alexandre Gener Gorba Grimaltos
Dona la vida, dona.
Dona el cor per amar.
Dona’m la mà, dona.
Anem junts a caminar.

Be the first to comment