El Feminario de la Diputació homenatja a Concha Gisbert com a referent del moviment feminista valencià

Post també disponible en:

El fòrum organitzat per la delegació d’Igualtat que coordina Natàlia Enguix recupera el llegat viu de l’advocada que ha mort enguany, primera responsable del Servei de la Dona de la Generalitat.

L’escriptora Rosa Cobo assegura que “el moviment queer no és un moviment feminista” en la taula redona que ha abordat els desafiaments del present feminista, al costat d’Ana de Miguel i Càndida Barroso.

El Feminario de la Diputació ha tancat la jornada matinal d’este divendres amb un homenatge a Concha Gisbert, advocada i activista feminista valenciana que va morir el passat 24 de gener. Va ser la primera responsable del Servei Valencià de la Dona, des d’on es va convertir en un referent de la lluita feminista. Ha sigut reconeguda amb diferents premis per posar l’accent en la invisibilitat de les dones i treballar des de la seua responsabilitat a favor de la igualtat.

La vicepresidenta primera i diputada d’Igualtat, Natàlia Enguix, ha entregat als familiars de Concha Gisbert una làmina en la qual la il·lustradora Ame Soler ha representat a la mateixa Concha amb una xiqueta, simbolitzant així el llegat que ha deixat per a les futures generacions de dones. En paraules d’Enguix, “ens hem detingut en este homenatge a Concha perquè va ser una dona pionera, mestra, una d’eixes dones la generositat i el coratge de les quals van derrocar murs que semblaven infranquejables”.

En la taula redona ‘Un llegat viu del feminisme’, Teresa Yeves, Consuelo Catalá i Soledad Murillo, feministes i amigues de Concha, han destacat la seua trajectòria vital i professional a favor de les dones. “Concha va ser capaç de fer que el Servei de la Dona fora un altaveu de les necessitats de les dones”, ha destacat Catalá, qui ha subratllat: “és fonamental la vinculació de les persones que arriben a les institucions amb el moviment real que hi ha en la ciutadania perquè et permet fer coses eficaces i necessàries”.

La quarta ona i la caiguda del queer

Abans, en la primera taula redona de la jornada, titulada ‘Parlem de feminisme. Ressons i llocs’, la professora de Filosofia Moral Ana de Miguel, l’escriptora Rosa Cobo i l’activista valenciana Càndida Barroso, moderades per Amparo Mañés, han enllaçat el viatge als orígens del moviment feminista amb els reptes actuals. En este sentit, Rosa Cobo ha tractat d’avançar les claus de la quarta ona del feminisme en la qual ens trobem, segons la seua opinió, i en la qual ha considerat important la caiguda del moviment queer, “un ‘suflé’ que està baixant i perdent força”.

“El moviment queer no és un moviment feminista”, ha declarat categòrica l’escriptora, qui ha tractat d’explicar eixa pèrdua de protagonisme: “potser haja estat massa temps en el forn, sostingut per sectors polítics de l’esquerra que s’han debilitat tant matant-se entre si que no han tingut temps per a mantindre un moviment del qual van fer un emblema ideològic”.

Per part seua, Ana de Miguel s’ha endinsat en les arrels il·lustrades del feminisme, i ha llançat un missatge a totes les feministes: “tindre mals temps no ens pot desanimar, perquè sempre els hem tinguts i és el que ens constituïx”. La professora de Filosofia Moral ha explicat per què no trobem rastre d’eixe moviment feminista abans de la Il·lustració: “fins al segle XVIII, la humanitat no arriba a desenvolupar la idea que tots els éssers humans tenen alguna cosa en comú, que és la raó, i amb ella que tots hem de tindre els mateixos drets”. “La vida humana és un procés d’autoconsciència”, ha conclòs De Miguel.

Finalment, l’activista valenciana Càndida Barroso ha recordat que els drets de les dones han anat avançant i retrocedint segons l’època. Barroso s’ha detingut en el segle XXI i en les diferències que van aparéixer en l’agenda feminista valenciana, si bé ha proposat “considerar estes diferències com un avantatge, una realitat enriquidora”. En esta línia, ha destacat el paper de ciberactivistes feministes com la fotoperiodista Concha Martínez i la seua agenda feminista; i Mª Ángeles Bustamante amb els seus fons de la memòria feminista valenciana.