Post també disponible en:
Castellano
Les comarques de l’interior de la província de València de La Foia de Bunyol-Xiva, Requena-Utiel, La Serranía, Camp de Túria, el Racó d’Ademús i la Vall d’Aiora-Cofrents han viscut una jornada històrica en la qual veïns i visitants han convertit als pobles de l’Espanya despoblada en protagonistes de l’eclipsi total de Sol.
L’interior de la província de València ha viscut aquest dimecres una d’eixes jornades que romanen durant anys en la memòria col·lectiva. Durant uns instants, la llum del dia es va apagar i milers de persones van dirigir la seua mirada cap al cel per a contemplar com la Lluna ocultava per complet al Sol.
La totalitat de l’eclipsi ha convertit a nombroses localitats de La Foia de Bunyol-Xiva, Requena-Utiel, La Serranía, Camp de Túria, el Racó d’Ademús i la Vall d’Aiora-Cofrents en improvisats observatoris astronòmics.
Però darrere del fenomen científic hi ha hagut també una història humana: la de centenars de veïns i veïnes que han compartit l’esdeveniment amb familiars, amics i visitants i la de xicotets municipis de l’interior que, durant una vesprada, han deixat de ser territoris de pas per a convertir-se en llocs de trobada.
En una província acostumada a concentrar bona part de la seua població en el litoral i en l’àrea metropolitana, l’eclipsi ha permés que el focus es dirigira cap a l’altre costat del mapa.
Un dels aspectes més curiosos de la jornada ha sigut que la totalitat no va durar el mateix en tots els municipis de l’interior valencià.
La posició de cada localitat dins de la franja de totalitat va fer que uns veïns gaudiren de la foscor durant tot just unes desenes de segons i altres durant més d’un minut. Així, a Setaigües, la totalitat va durar uns 35 segons, mentre que en localitats pròximes com Xera va aconseguir els 51 segons, Xestalgar els 57 i Xiva uns 46 segons.
A Utiel, un dels punts oficials d’observació, la totalitat va ser d’aproximadament 31 segons, amb el màxim a les #20:33 hores i el Sol situat a penes a uns cinc graus sobre l’horitzó. La diferència va ser molt més cridanera en desplaçar-nos cap al nord de La Regió muntanyenca: a Aras de los Olmos, un dels grans referents astronòmics de l’interior valencià, la totalitat es va prolongar durant aproximadament un minut i 15 segons, començant a les #20:31:48 i aconseguint el màxim a les #20:32:25.
També en el Racó d’Ademús, el municipi d’Ademús va gaudir d’al voltant d’un minut i 19 segons de totalitat, entre les #20:31:36 i les #20:32:55. Són diferències de tot just uns quilòmetres que, no obstant això, van fer que l’experiència de la foscor anara distinta segons el poble des del qual cada veí va alçar la mirada al cel.
Un altre dels elements que va fer especialment singular l’eclipsi a l’interior valencià va ser la baixa altura del Sol. En bona part d’aquests municipis, durant el moment de la totalitat es trobava a tan sols uns cinc graus sobre l’horitzó, per la qual cosa disposar d’una visió buidada cap a l’oest era fonamental.
L’eclipsi es va produir, per tant, pràcticament al capvespre, la qual cosa va contribuir a crear eixe ambient de crepuscle que va sorprendre als qui el van contemplar. L’Institut Geogràfic Nacional confirma que la franja de totalitat va travessar bona part del nord de la província de València, encara que la duració va ser molt variable segons cada municipi.
Macastre, punt d’observació oficial de la Generalitat Valenciana en La Foia
En la Foia de Bunyol-Xiva, l’expectació s’havia deixat sentir des de molt abans que començara l’eclipsi. Bunyol, Xiva, Macastre, Iàtova, Setaigües i altres localitats de la comarca han viscut una vesprada diferent, marcada per la presència de veïns en places, terrasses, camps i zones elevades.
La localitat de Macastre es va convertir en un dels punts destacats per a l’observació gràcies a la seua ubicació i a la preparació d’un espai específic entorn del castell a càrrec de la Generalitat Valenciana.
A Bunyol, la iniciativa d’acostar l’astronomia a la població va permetre que moltes famílies s’acostaren al fenomen des d’una perspectiva divulgativa. Uns segons en els quals el paisatge va canviar per complet i en els quals les converses van quedar substituïdes per exclamacions, aplaudiments i mirades cap al cel.
Requena-Utiel: l’eclipsi sobre les vinyes
A Requena-Utiel, el fenomen ha oferit una de les imatges més singulars de la jornada: l’eclipsi sobre un territori identificat des de fa segles amb el cultiu de la vinya.
Utiel havia sigut seleccionat com un altre dels punts oficials d’observació de la Comunitat Valenciana i la comarca portava temps preparant activitats científiques, culturals i turístiques.
L’eclipsi ha servit per a unir dos elements aparentment allunyats: la tradició vitivinícola i l’astronomia.
Per al sector turístic, la jornada també ha representat una oportunitat per a mostrar una comarca que disposa de recursos molt més allà de la producció de vi.
Durant unes hores, Requena i Utiel han aparegut en el mapa com a destins per a contemplar un dels esdeveniments astronòmics més extraordinaris dels últims anys.
La Serranía: el privilegi d’un cel fosc
Si hi ha un territori que ha sabut convertir el seu cel en patrimoni, eixe és La Serranía. La comarca ha viscut l’eclipsi des dels seus pobles i des d’alguns dels seus espais naturals més espectaculars.
Aras de los Olmos, referent de la Comunitat Valenciana en matèria d’astronomia, ha sigut un dels grans focus d’atenció. La seua aposta durant anys per la investigació astronòmica i la protecció dels cels foscos ha trobat en aquest eclipsi una oportunitat excepcional per a mostrar a l’exterior les possibilitats del territori.
Però el fenomen també s’ha seguit des d’altres localitats com Xera, Sot de Xera, Xestalgar i nombrosos municipis de la comarca. Ací, el paisatge ha format part de l’espectacle.
Muntanyes, barrancs, camps i xicotets nuclis urbans han servit d’escenari per a una experiència que difícilment pot repetir-se en les grans ciutats.
La Serranía ha demostrat que allò que moltes vegades es percep com un desavantatge —la distància, la baixa densitat de població o l’escassa contaminació lumínica— pot convertir-se en una fortalesa.
Camp de Túria: l’interior a les portes de València
A Camp de Túria, l’experiència ha tingut una particularitat: la comarca es troba a pocs quilòmetres de l’àrea metropolitana de València. Això ha permés que nombroses persones pogueren desplaçar-se des de la capital i altres municipis pròxims per a buscar espais oberts des dels quals contemplar l’eclipsi.
La jornada ha servit per a acostar el fenomen astronòmic a milers de ciutadans i, al mateix temps, per a posar de manifest la diversitat territorial de la província.
En qüestió de pocs quilòmetres, s’ha passat del paisatge densament urbanitzat de l’entorn metropolità a zones rurals i espais oberts on el cel adquireix una altra dimensió.
Famílies, grups d’amics i aficionats a la fotografia han esperat el moment de la totalitat en diferents punts de la comarca.
El Racó d’Ademús: un territori en el cor de l’Espanya despoblada
En el Racó d’Ademús, l’eclipsi ha adquirit un significat especialment simbòlic. La comarca, situada en l’extrem occidental de la Comunitat Valenciana i envoltada per territoris de Castella-la Manxa i Aragó, representa un dels exemples més clars de la realitat demogràfica de l’interior valencià.
Els seus xicotets municipis han viscut la jornada des d’una posició privilegiada: grans espais oberts, paisatges de muntanya i una escassa contaminació lumínica.
En localitats com Ademús, Cases Altes, Cases Baixes, Torrebaixa o Vallanca, els veïns han compartit l’esdeveniment en un ambient marcat per la proximitat i la convivència.
Per a molts habitants, la jornada ha tingut a més un component reivindicatiu. Perquè durant unes hores, un territori que habitualment apareix en els titulars quan es parla de despoblació, envelliment o falta de serveis ha aparegut associat a una cosa completament diferent: la bellesa dels seus paisatges i la qualitat del seu cel.
L’eclipsi ha demostrat que també des del racó més allunyat de la província es pot ser protagonista d’un esdeveniment d’abast nacional i internacional.
Aiora-Cofrents: l’ombra de la Lluna sobre la vall
La Vall d’Aiora-Cofrents ha aportat un altre dels escenaris singulars d’aquesta jornada. El paisatge de muntanyes, valls i espais naturals de la comarca ha permés viure l’eclipsi en un entorn molt allunyat de les grans concentracions urbanes.
I amb una particularitat especialment interessant a la Vall d’Aiora-Cofrents: ací el fenomen va estar al límit de la totalitat. A Aiora, per exemple, la Lluna va arribar a cobrir aproximadament el 99,5% del disc solar, mentre que a Cofrents va aconseguir el 99,7%, però sense arribar a produir-se tècnicament la totalitat. Això significa que, encara que des d’allí la sensació d’enfosquiment va ser extraordinària, la corona solar —un dels grans atractius d’un eclipsi total— només va poder observar-se des dels municipis que van quedar dins de la franja de totalitat.
La comarca ha pogut mostrar també un dels seus grans valors: un territori extens, poc urbanitzat i amb àmplies zones des de les quals observar el cel. Però, sobretot, ha permés que els propis habitants anaren protagonistes de l’experiència.
En molts casos, no ha sigut necessari desplaçar-se a cap lloc especial. Bastava amb eixir al carrer, buscar un espai obert i alçar la mirada.
Una jornada viscuda de molt diferents maneres
Els ciutadans i ciutadanes de l’interior valencià han viscut aquesta jornada de maneres molt diferents: des de l’expectació i els nervis dels qui portaven mesos esperant el moment, fins a l’humor, les bromes i els comentaris espontanis que han acompanyat l’espera.
En places, carrers, terrasses, camps i miradors s’han succeït les fotografies, els vídeos, les converses i els riures, mentre alguns veïns buscaven el millor lloc per a observar el cel i altres simplement gaudien de compartir l’experiència amb familiars i amics.
Perquè, més enllà de l’espectacularitat del fenomen, l’eclipsi també ha deixat escenes quotidianes, moments d’emoció i moltes històries personals que quedaran lligades per sempre a aquesta jornada històrica. Informa, M. A. Pallás.
