El sector pirotècnic denúncia que continuen les suspensions massives d’espectacles pirotècnics malgrat la dràstica reducció del risc d’incendis

La Diputación de Valencia patrocinará varios castillos artificiales.

Post també disponible en: Castellano

L’Associació Espanyola de la Pirotècnica alerta que les cancel·lacions injustificades d’agost i setembre estan causant  un “mal econòmic irreparable a les empreses” i lamenta que s’assenyale     a la pirotècnia com una de les causes dels focs forestals.

“Les anul·lacions indiscriminades i arbitràries d’espectacles pirotècnics en tota Espanya estan posant en risc la viabilitat de les nostres empreses”, assegura l’Associació Espanyola de la Pirotècnia, que indica que el 80% de l’activitat es concentra en mesos d’estiu.

AEPIRO recorda que la pirotècnia únicament va ser la causa d’entre el 0.02 i el 0.1% de la superfície forestal cremada de 2018 a 2022, segons dades de l’Estadística General d’Incendis Forestals, i que en 2023  els focs artificials no van provocar cap incendi en zona arbrada.

L’Associació Espanyola de la Pirotècnia (AEPIRO), entitat que representa a la majoria del sector a Espanya, denúncia que “continuen les suspensions massives d’espectacles pirotècnics en tot el territori nacional” malgrat la dràstica reducció del risc d’incendis en els últims dies amb el canvi de les condicions meteorològiques i l’arribada de pluges a bona part de la geografia espanyola afectada per l’ona de focs forestals.

L’Associació Espanyola de la Pirotècnia, que presideix José Luis Giménez, se sent indefensa davant aquesta situació. I llança un missatge a les Administracions autonòmiques i locals perquè es complisca la legislació i “cessament la suspensió indiscriminada i arbitrària” dels espectacles pirotècnics que puguen ser autoritzats i realitzats. “Llancem un SOS perquè les cancel·lacions injustificades estan posant de debò risc la viabilitat de les nostres empreses, d’un sector estratègic per a moltes zones”, destaquen des de AEPIRO, que recorda que “l’efecte multiplicador de la pirotècnia en l’economia local és de vint vegades la seua grandària”.

AEPIRO va realitzar a la fi del passat mes d’agost un sondeig entre els seus associats per a conéixer l’Avaluació  de l’Impacte de les Anul·lacions/Ajornaments de Trets per Risc d’Incendis. Segons els seus resultats, les comunitats autònomes més afectades per les suspensions són Galícia, Andalusia, Extremadura, Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Catalunya, Castella-Lleó i Astúries, sent la comunitat autònoma de Galícia la més perjudicada amb diferència.

Quin és l’impacte econòmic directe de les anul·lacions d’espectacles pirotècnics sobre les empreses? AEPIRO indica que és difícil fer eixe càlcul, sobretot davant la situació de cancel·lacions generalitzades en algunes comunitats autònomes, però assenyala que “hui dia per a estimar el cost de les cancel·lacions cal parlar de milions d’euros”. Quants espectacles pirotècnics van ser anul·lats? AEPIRO va comptabilitzar “al voltant de 300 només en la segona quinzena d’agost”. La Fundació Civisme, en un informe de 2024, estima que cada any se celebren a Espanya de 6.500 i 7.000 espectacles pirotècnics.

L’Associació Espanyola de la Pirotècnia denuncia que la suspensió d’espectacles “està causant un mal econòmic irreparable al seu teixit empresarial, integrat en la seua majoria per microempreses i petites empreses amb arrelament en el seu territori i que representen un motor de l’activitat econòmica local”. La meitat de les empreses del sector pirotècnic se situa en municipis de menys de 10.000 habitants. AEPIRO destaca, per a posar en relleu el colp econòmic en els comptes de les empreses pirotècniques, que “els mesos de juliol, agost i setembre concentren el 80 per cent de l’activitat del sector”.

Les causes dels incendis

AEPIRO també “lamenta profundament” que s’assenyale al sector de la pirotècnia com un dels principals causants dels focs forestals registrats en la segona quinzena d’agost, quan en cap d’ells s’ha apuntat a la pirotècnia com la causa. L’Associació Espanyola de la Pirotècnia recorda que l’impacte de la pirotècnia en la casuística dels focs forestals “és irrisòria”.

Segons dades de l’Estadística General d’Incendis Forestals (EGIF), elaborada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en els últims cinc anys dels quals es disposen d’un nombre rellevant d’informes d’incendi forestal tancats (2018 a 2022, amb més de 29.000 incendis investigats), els Focs artificials (petards, coets, etc.) únicament van causar ens el 0,02 i el 0,1% anual de la superfície forestal cremada. Dins d’aquesta causa s’inclouen  tant l’activitat professional com l’ús de pirotècnia per particulars. Aquesta mateixa estadística indica que en 2023, últim exercici del qual es disposen de dades, la pirotècnia no va causar cap incendi que afectara zona arbrada. Dels 201 informes d’incendis redactats per a eixe mateix any, només tres _el 1,49%_ atribueixen als focs artificials la causa específica del foc forestal, segons dades del EGIF.

AEPIRO posa de manifest que, encara que s’està tractant d’apuntar a la pirotècnia com una de les causes dels incendis forestals, la realitat és que “les mesures preventives que adopten les empreses i els professionals en cada espectacle fan que qualsevol conat puga ser ràpidament neutralitzat, d’ací l’ínfima incidència”.

L’associació que representa a la majoria de l’ecosistema empresarial de la pirotècnia a Espanya, que produeix un impacte econòmic induït de més de 2.000 milions d’euros a l’any i genera 50.000 ocupacions indirectes, denúncia que “està sent un propici boc expiatori”. AEPIRO crida a la responsabilitat de les Administracions i de la societat en general per a revertir aquest assenyalament, tenint en compte dades oficials i contrastades.

Una activitat regulada

L’Associació Espanyola de la Pirotècnia recorda que la seua activitat “està regulada de manera estricta i profusa”. I que existeixen totes les garanties perquè l’execució d’espectacles pirotècnics està sotmesa a aquesta legislació. Assenyala també que els espectacles pirotècnics en entorns urbans i zones marítimes no representen risc d’incendi forestal. Aquests, excepte excepcions, no estan subjectes a la legislació de muntanyes, l’àmbit d’aplicació de les quals és exclusivament forestal.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*