Post també disponible en:
Castellano
La vicepresidenta i diputada de Memòria defén que “la identificació de les víctimes no és una opció, sinó una obligació democràtica perquè les famílies puguen tancar les seues ferides després de dècades de silenci i impunitat”.
La vicepresidenta primera de la Diputació de València i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha reclamat a la Generalitat Valenciana que mantinga el suport institucional i econòmic a Fisabio (Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana). L’objectiu d’esta petició és evitar que es frenen els treballs d’identificació per ADN i que les famílies de les víctimes puguen recuperar als seus éssers estimats sense més esperes. Enguix ha insistit que, sense el suport necessari a esta entitat encarregada de les proves biològiques, moltes famílies continuaran esperant un reconeixement que és de justícia.
Estes declaracions s’han produït este diumenge en el marc de l’acte d’entrega de les restes de Vicente Ribelles i de Juan Moya Gandia als seus familiars. Enguix ha qualificat la jornada com un dia per a la memòria i la justícia democràtica, assenyalant que la recuperació d’estos dos hòmens —que no van ser afusellats pels seus actes, sinó per les seues idees de justícia social i llibertat— representa una victòria enfront del silenci i l’oblit imposat durant dècades.
Davant la disminució d’ajudes per part d’altres administracions, Enguix ha reafirmat que la Diputació de València ha blindat estes polítiques augmentant el pressupost de Memòria Democràtica fins a superar els dos milions d’euros anuals. La intenció de la institució provincial és donar continuïtat i estabilitat a estos treballs, “fins i tot sol·licitant més crèdit si fora necessari”, perquè els processos d’exhumació i identificació no depenguen de la voluntat política del moment. “La memòria no és una opció, sinó una obligació democràtica que tenim des de les institucions”, ha asseverat la vicepresidenta.
Finalment, Enguix ha posat l’accent en la importància de desenvolupar la Llei de Memòria Democràtica en el seu vessant pedagògic. Per a la responsable provincial, la labor no ha de concloure amb l’entrega de les restes, sinó que ha d’integrar-se de manera transversal en el sistema educatiu perquè les generacions jóvens coneguen la “història completa”.
Per este motiu, des de la Diputació de València s’estan desenvolupant projectes que puguen arribar a les noves generacions a través de projectes pedagògics i culturals d’avantguarda. En este sentit, ha destacat la consolidació d’iniciatives com ‘Memòria a l’Escola’, la col·laboració en el projecte laboratoris de democràcia amb la Fundació Internacional Baltasar Garzón, així com amb ‘Missions de la Memòria’, un programa que porta testimoniatges directes als instituts perquè els jóvens coneguen la història del seu entorn.
A esta aposta educativa se sumen accions de divulgació cultural com el projecte ‘María la Jabalina’, que rescata figures silenciades, el Congrés Internacional de Memòria Democràtica celebrat el mes d’octubre passat o la recent exposició sobre el fotògraf Luis Vidal Corella, que recupera la memòria visual de la postguerra.
La delegació també explora nous formats com el pòdcast de ‘Mural Memorialístic Valencià’ produït en col·laboració amb Eldiario.es, una ferramenta digital per a acostar els llocs de la memòria al públic jove o ‘El Mur’ de Carlos Solana en Àpunt ràdio. “El nostre objectiu és que la memòria siga una ferramenta perquè la joventut entenga la importància de la llibertat; per això continuarem apostant per una memòria que es llig, s’escolta i s’estudia a les aules”, ha conclòs la vicepresidenta.
