Entrevista. María Angeles Llorente: «En aquesta fase és molt important que la gent se segueix cuidant i sobretot protegir a la gent major»

Post també disponible en:

Mª Ángeles Llorente és la regidora de Sanitat de l’Ajuntament de Xest, que ha analitzat per tucomarca.com l’inici de la desescalada prevista per a les pròximes setmanes des de la fase zero en la qual actualment ens trobem.

— PREGUNTA: Com a regidora de Sanitat de l’Ajuntament de Xest, ¿en quina situació es troba la població per afrontar el procés desescalada en les pròximes setmanes?

— RESPOSTA: Xest està en unes condicions força bones, l’ideal seria arribar a l’numerar zero de contagis. Lògicament, com en altres poblacions falta una mica per arribar aquest punt, però la idea és intentar aconseguir-ho. La gent està sortint adequadament i està responent amb moltíssima responsabilitat i implicació i hi ha molt poques persones que se saltin les normes. Encara que ningú ha de deixar de complir amb totes les mesures d’higiene i desinfecció i, el que és molt important utilitzant mascaretes. En Xest, a l’igual que en altres poblacions, el nombre de contagis ha baixat d’una manera molt significativa i l’objectiu és arribar abans de l’estiu a veure si tenim el nombre mínim de contagis.

— Fa unes setmanes li vam preguntar a l’alcalde pel nivell de l’afecció de la pandèmia a Xest i en aquest moment ens va dir que mig. ¿Segueix en aquesta situació?

— Sí, l’afecció ha estat com a tot arreu de la comarca, més o menys mig. En Xest les residències s’ha mantingut pràcticament sense casos i això ha ajudat molt a que el nivell d’afecció no hagi estat mig. Però insisteixo el més important és que està baixant en el nombre de contagis cada vegada més i que això seguirà sent així, si cada persona contínua seguint les normes i no ens confiem. A més, ara la gent que es contagia ho fa de manera més lleu ja que quantes menys persones hi infectades més lleus són els contagis. Per això és tan important que la gent se segueixi cuidant. I sobretot cal cuidar moltíssim a la gent gran que han d’estar protegides. En totes les sortides cal guardar distància de seguretat i si és possible portar mascareta. En els comerços mascaretes i guants i, per descomptat, desinfectar i rentar les soles de el calçat i la roba quan s’arriba a casa.

— ¿Creu que s’ha explicat bé a la ciutadania com es van desenvolupar aquestes fases de desescalada?

— Jo crec que tota pedagogia és poca. Crec que s’està donant molta informació a través de la televisió, que és un mitjà que arriba a totes les cases, el que em fa suposar que gairebé tota la població té la informació necessària i suficient. També s’està fent en les xarxes socials, com al Facebook de l’Ajuntament de Xest, on hi ha informació de tot arreu, a més de lones gegants amb les mesures a prendre, que des de l’Ajuntament hem col·locat en llocs molt cèntrics de la localitat. Per tant, jo crec que hi ha força informació a Xest, en col·laboració sempre amb el Centre de Salut que elabora i supervisa la major part. Pot quedar un sector de la població que tingui algun nivell de desinformació, però en general tothom té la informació per activa i per passiva.

— Ha passat a Xest el que ha passat en algunes grans ciutats, que la gent s’ha tirat en massa al carrer en que el govern ens ha deixat sortir?

— No, el primer dia en què van sortir els nens sí que hi va haver alguna aglomeració de gent en algun punt concret, però en general no. El que es va fer el primer dia és que la policia local fos informant a la ciutadania, per evitar aquestes aglomeracions puntuals. Però és que és molt difícil quan es surt amb nens que no se senten a terra o que els pares no se senten en un banc. Però després que es va dir a la població el primer dia, després ja no s’ha produït. El primer dia els nens potser estaven tan ansiosos per jugar que no es van adonar. Ja no hi ha grans aglomeracions en cap franja horària. La gent, en general és responsable i no s’ha de perdre aquesta responsabilitat perquè la batalla contra el virus es guanya amb informació i pedagogia però també amb la col·laboració de tots i totes. Cal que totes les persones ens que la higiene i desinfecció hauran de formar part quotidiana de les nostres vides en l’àmbit personal i en els espais públics. Aquestes mesures no només frenessin a l’corona virus, sinó també a altres malalties infeccioses com la grip o altres que puguin apareix en el futur. Els bons hàbits van bé per a moltes coses. És important que la gent es mentalitzi i vagi assumint tot això com una cosa lògica i per molt de temps.

— ¿Per quant de temps?

— Ara, de moment, anem cap a l’estiu. Les fases són un assaig de prova i error. Si aquestes van bé, s’anirà continuant amb cada fase i obrint la mà si no van pujant els contagis. Si es nota que pugen els contagis, caldrà retrocedir en cada fase. I cal saber que això no serà igual en totes les comunitats autònomes, i aquí concretament en totes les àrees de salut. Es va a treballar en funció de Comunitats, després comarques i finalment d’àrees de salut. I tot això es desenvoluparà aproximadament fins al mes de juliol, la quarta fase. Després tindrem l’estiu i després arribarà la tardor, a què haurem d’estar molt atents quan comenci a veure què passa. Per llavors potser tinguem dades més veraces sobre nombre de contagis, i s’haurà avançat en els mètodes de diagnòstic i tractament. Com més dades tinguem millor, fins que surti la vacuna que preveu, com a molt aviat, per no abans d’un any o any i mig. Encara que ningú sap res amb exactitud. En aquest tema ningú sabia res i es van descobrint coses noves cada dia.

— Atesa d’aquest panorama, per què s’està recomanat llavors encara que la gent es quedi a casa?

— Perquè com més tard s’agafi el virus, millor. A mesura que passen els dies i mesos, els metges hauran descobert millors tractaments i menys morts hi haurà i més lloc en els hospitals per atendre a tothom. Ningú ho sap, però si a la tardor hi ha més casos caldrà prendre alguna mesura més. Ningú sap amb exactitud el que passarà en el futur, com s’estarà, però segur que aquesta vegada tots els sectors socials estarem millor preparats per afrontar-lo. Cal anar reduint contagis, amb avenços mèdics i els Ajuntaments col·laborant amb la desinfecció i ajudant en tot el que puguem a afrontar les situacions derivades

— Respecte a la desescalada per àrees de salut, ¿no creu que, tot i que sobre el paper sembli senzill, és molt complicat que les persones que resideixen en unes zones no es moguin a altres, per qüestions de treball, per exemple?

— No totes les comunitats autònomes estan igual. Les fases no seran iguals. Això és complicadíssim i els que estan dissenyant ara tot això ho tenen francament molt difícil. Perquè cal combinar els interessos de salut, que ha de ser els absolutament prioritaris, amb els interessos econòmics que també són importants perquè aquestes comunitats surtin endavant. Lògicament, fins que no es tinguin controlades les comunitats autònomes no es podrà anar d’una a una altra.

— No podrà venir ningú d’una altra comunitat a les platges de València, per exemple?

— No van a permetre-ho, només van a obrir-les per a la gent de la Comunitat fins que no tinguin les altres comunitats en condicions.

— Creu que es pot frenar que algú d’una altra comunitat, de l’interior per exemple, no vingui a les platges de València?

— Jo crec que ja està frenat en aquest moment. Encara que és una qüestió de reponsabilitat i de tota la resta. El que cal eliminar són els contagis perquè es puguin obrir les Comunitats. Crec que intentarà fer el millor possible, cap govern hauria de arriscar la salut de la ciutadania. Però clar, la salut és de molts tipus: quan parlem de que no es surti al carrer també hi ha un cost de salut mental en això amb la gent confinada. La gent necessités treball i no tenir-lo també afecta la salut. Als majors cal cuidar-los, però no els pots tenir sempre tancats a les seves habitacions ia les seves cases perquè es moriran de pena. Cal treballar el social, l’sanitari, el treball i l’economia, tot simultàniament per intentar sortir de la situació.

— ¿I els tests?

— Jo crec que és molt convenient fer tests; lògicament, ens enfrontem a el problema que no hi ha test suficients per a tots i totes i falten reactius. El lliure mercat, el capitalisme, s’han produït una sèrie de conseqüències en la societat molt dures. Les retallades en la Sanitat han afectat moltíssim. Deu anys abans, la Sanitat estava en millors condicions per abordar aquests casos que ara mateix. Això no ho dic jo, ho diuen metges i sanitaris. El que ha passat, és que venim d’una crisi molt important i teníem la Sanitat retallada. Tots els països de l’món volen tenir tests i necessitem tests per a tota la població. Però no sabem quan podrem fer test a la població perquè no se sap quan estaran disponibles, sobretot els reactius, de manera que hauran de fer-se per sectors de la població. També s’està fent ara un Estudi de Prevalença i veure’ns els resultats quan estigui acabat. Segons s’informa als sanitaris van a fer-li les proves en un parell de setmanes. Aquí a Xest vam començar a fer test aquesta setmana a la Policia Local, a la Brigada i als treballadors que estan atenent presencialment. En altres dues fases es realitzaran als regidors i regidores i a la resta de treballadors i trabaladoras. Cal matisar també que qualsevol test no serveix, han d’estar supervisats per metges i per laboratoris homologats i Salut Pública ha de tenir informació. No són barats els tests, perquè de mitjana fer un costa 110 euros per persona. I no els fan a persones individuals, sinó a col·lectius.

— ¿I la gent que pensa que deixar sortir al carrer a la població sense haver-se fet els test és començar la casa per la teulada?

— Jo crec que no. Ara mateix estem veient que van començar a sortir els nens, després els esportistes i veiem com la corba de contagis va disminuint cada dia. Perquè no es pot tenir la gent tancada tant de temps, ja que les repercussions poden ser molt més negatives. Cal veure si sortint a poc a poc al carrer augmenten els contagis i, si no augmenten, és que podrem controlar els que tinguem. I si a més els contagis són lleus voldrà dir que podem avançar amb la situació. Per poder saber si la situació millora, la gent ha de sortir. A poc a poc anem veient el que passa sortint cada grup. I arribarem a al final en el que estarem tots al carrer. No pots tenir la gent tancada fins al setembre.

— ¿Però així la gent està exposant-se a possibles contagis, no?

— Anem a veure, si es respecten les normes de separació de 2 metres, màscares i higiene és difícil que ens encomanem. Si hi ha pocs casos seran lleus i els greus podran ser atesos millor als hospitals. Les morts també han disminuït significativament. Els tractaments per curar han avançat, ara s’estan aplicant tractaments que fan millorar a la gent més que abans. I les morts es segueixen produint principalment en els grups de majors amb diferents patologies; tot i que sempre hi ha algun que sense patologies podria morir, però no la gran majoria.

— ¿I això que es facilitin les dades amb comptagotes o que no es donin per municipis, com el veu com a regidora de Sanitat?

— Em sembla encertat. El procedir dels centres de salut i altres entitats receptores era atendre les persones amb símptomes lleus o greus. A les lleus se’ls donava la baixa i se’ls aïllava a casa amb un control freqüent per veure com evolucionaven. A les més greus o aquelles de més risc de contagi, se’ls manava a l’hospital i allà decidien si feia la prova o no. A algunes les hi enviava a casa amb mesures per a l’aïllament i altres es quedaven ingressades i se’ls cap a un seguiment. L’aïllament a persones lleus és de 15 dies i si hi ha algun símptoma més important fins a 21 dies. Fins que la persona no està completament bé no se li dóna l’alta. Simultàniament s’aïllava també a les persones que haguessin tingut contacte amb els i les afectades. Quines dades s’haurien d’haver donat llavors i per a què, si als lleus no se’ls feia proves? No sabíem el nombre real dels contagiats. Només sabíem el nombre d’aïllats, de lleus i de greus. De tots els aïllats lleus, no sabíem quants haguessin donat positiu en cas d’haver-los fet les proves. I a més els asimptomàtics que el poguessin tenir, tampoc els coneixem. En què millora la situació que la població sàpiga aquestes dades? L’important és la col·laboració entre els Centres de Salut i els ajuntaments per al control de determinades situacions. L’important és que a la Comunitat Valenciana, entre tots i totes hem aconseguit que els contagis baixin significativament i les morts siguin menys.

— L’afecció sembla que no es va a eliminar a l’almenys en els pròxims mesos i es van a implementar mesures com el control de la temperatura en espais públics. Creu que mesures com aquesta es quedaran ja per sempre amb nosaltres o van a ser temporals?

— Bé, ningú té la bola màgica per saber-ho. Hi ha gent que es queda curta i una altra que peca de catastrofisme. Ningú ho sap. Cal seguir prenent mesures sense dubte per limitar els contagis a el màxim i intentar que les mesures arribin a tots i totes perquè aquesta pandèmia no agreugi les desigualtats socials. No podem deixar que sigui un virus selectiu que s’acarnissi amb els nostres grans o amb els sectors més desfavorits de la societat. Espero i confio que es trobi la vacuna i això desaparegui o passi a ser una altra infecció més a controlar com és la grip.

— ¿Pot ser aquest un dels virus que més ens pot seguir afectant en el futur?

— No tinc ni idea. Va arribar l’Ebola, la grip aviària i altres pandèmies per a les que hem trobat solucions encara que no sempre satisfactòries. Per aquest virus també acabaran trobant una vacuna. Els éssers humans som éssers fràgils. De vegades perdem consciència del fràgils que som i estem en la natura sotmesos a moltes coses que ens passen dia a dia i per a les que no tenim solució. Només cal pensar per exemple en les persones que moren a l’any per càncer.

— I per acabar, quin missatge li agradaria enviar a la ciutadania després de l’confinament i pensant també en les setmanes que encara ens queden per davant?

— Doncs vull creure que trobarem una solució. I per això serà importantíssima la col·laboració de la gent. Que la gent respecti les normes que li van arribant des de dalt. Que les respecti tranquil·lament i que vagi confiant en els sanitaris i en les persones que estan a l’comandament d’aquesta situació. De moment anem a veure les fases com es produeixen. Jo crec que a l’estiu anem a poder sortir a bars, en grups i entre tots aconseguirem superar això. Però també cal tenir en compte que vivim en un món globalitzat amb uns reptes fonamentals com és el mediambiental, el de combatre la pobresa així com altres qüestions que cal solucionar que són també molt importants perquè aquest tipus de pandèmies quan es produeixin les puguem tallar millor. I m’agradaria concloure donant les gràcies als sanitaris ia totes les persones que han estat al peu de canó, les que han fet la desinfecció de carrers, la policia, protecció civil, les persones que han garantit el subministrament, les de serveis socials, a Creu Roja, Càritas, als voluntaris i voluntàries; a tota la gent que ha estat exposada i, molt especialment repeteixo a el personal sanitari i de neteja. I ja per acabar m’agradaria reivindicar la necessitat d’una Sanitat Pública i Universal que cal mantenir, privilegiar i dotar de recursos novament perquè sigui capaç d’atendre qualsevol imprevist quan arribi. És imprescindible que la sanitat pública tingui els professionals i els mitjans sanitaris necessaris per afrontar qualsevol repte. I no podem oblidar-nos de la investigació. No podem congelar els pressupostos d’investigació. La salut de la gent depèn de la sanitat pública, dels pressupostos en investigació i de l’entorn. Aquestes tres potes haurien de ser reclamades com a prioritàries per la ciutadania. Unit a més a la sobirania alimentària dels pobles, la producció i el comerç en origen, que també és fonamental.