La Plataforma d’Urbanitzacions de Godelleta (PUG) organitza l’activitat de restauració ambiental ‘Escoltant el Riu’ en el Barranc del Murtal

Post també disponible en: Castellano

Jose Vega, Geògraf per la Universitat de València i Secretari de Medi ambient de la Plataforma Urbanitzacions de Godelleta (PUG), ha organitzat l’activitat de restauració ambiental, amb una gran participació ciutadana.

La Plataforma d’Urbanitzacions de Godelleta (PUG) ha organitzat una activitat de restauració ambiental denominada “Escoltant el Riu” en el Barranc del Murtal, una activitat mediambiental que ha estat dirigida i coordinada per Jose Vicente Vega, Geògraf, Màster en Biodiversitat i Conservació d’Ecosistemes i secretari de Medi ambient i Divulgació Científica de la Plataforma d’Urbanitzacions Godelleta (PUG).

La jornada tècnica es va localitzar en el tram mitjà del barranc del Murtal de Godelleta, “un enclavament estratègic per la seua condició de tributari de la conca vessant de la rambla de Poio. Aquest curs fluvial destaca per presentar un règim de cabal permanent (flux estacionari), durant gran part del cicle anual, un factor determinant per al manteniment d’una elevada biodiversitat ripícola i l’estabilitat dels ecosistemes associats”, tal com han informat des de la PUG.

“L’activitat es va estructurar sota un model de divulgació científica multinivell, dissenyat per a integrar tant a perfils tècnics i especialistes del sector, com a un públic generalista. La metodologia es va dividir en tres fases diferenciades: una sessió de fonamentació teòrica i dos blocs d’aplicació pràctica sobre el terreny”. han afegit.

“La fase inicial es va desenvolupar en l’enclavament natural de “L’Albereda”. Aquest espai, catalogat d’elevat valor ecològic, albergava històricament una comunitat forestal de ribera composta per diverses espècies riparias. La composició dendrológica incloïa xops blancs (Populus alba), xops canadencs (Populus x canadensis), així com formacions de tarays (Tamarix canariensis).

Així mateix, es registrava la presència d’exemplars aïllats d’om comú (Ulmus minor) i salze platejat (Salix alba)“.

“No obstant això, destacar que la integritat estructural d’aquest bosc de galeria es va veure severament compromesa després de l’episodi d’avinguda torrencial (barrancada) del passat 29 d’octubre. La magnitud de l’esdeveniment hidrològic va suposar la pèrdua total de la massa arbòria preexistent, alterant significativament la dinàmica de l’ecosistema fluvial en aquest tram”, com han explicat des de la PUG.

“En aquesta aula oberta a peu de camp, vam poder comptar amb la participació d’experts de primer nivell en àrees de Biologia, Limnologia, Geografia o Conservació. Comencem amb una pràctica introductòria, dirigida per Sergio Navas, pedagog i Màster en Acció Social i Educativa, que va versar sobre la importància que té la pràctica del mindfulness, la re-connexió interior o la biofilia (terme descrit en el llibre del entomólogo i biòleg estatunidenc Edward Osborne Wilson, que fa referència a la connexió innata i emocional de l’ésser humà amb la naturalesa)”.

Vicente Ruiz Chaparro, (Secretari general de la Plataforma d’Urbanitzacions de Godelleta), va presentar els objectius i principis rectors d’aquesta. José Vega, a més de moderar l’activitat, va analitzar la dinàmica hidrològica del sistema fluvial Murtal-Gallego. La seua exposició va abordar la interrelació entre l’ordenació territorial i la planificació urbanística, fent especial èmfasi en els processos d’impermeabilització de les conques de drenatge. Així mateix, es van examinar les repercussions catastròfiques derivades de fenòmens de “flaix flood” (inundacions llampec) associats a episodis de precipitació extrema.

Per part seua, Manel Pastor i Madalena, Doctor en Història Medieval i Premi Recercat 2025, va contextualitzar la jornada des d’una perspectiva històrica i territorial. Després de presentar la seua recent obra, “La Baronia de Xiva”, va exposar les línies estratègiques i els objectius de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Foia de Bunyol, subratllant la importància del patrimoni documental en la gestió del territori.

La sessió va continuar amb la intervenció de Javier González Segura, geògraf especialitzat en gestió del territori i redactor del Catàleg d’Arbres Monumentals de Requena. La seua ponència va analitzar la toponímia rural del Toll del Bou i la funcionalitat històrica de les vies pecuàries.

Així mateix, va aprofundir en el patrimoni hídric vinculat a la ramaderia extensiva i els sistemes d’aprofitament d’aigua en entorns de secà, elements clau de la infraestructura hidràulica tradicional i la transhumància.

D’altra banda, Alfredo Benlloch Barrachina, Doctor en Ciències Biològiques i especialista en educació ambiental, va centrar la seua exposició en la biodiversitat del Paratge Natural Municipal Sierra Perenchiza. La seua anàlisi va abordar l’estructura de les comunitats vegetals, l’estat de conservació de les espècies protegides i la rellevància de les microreserves de flora locals, subratllant la importància d’aquests nuclis per al manteniment de la resiliència ecològica de l’ecosistema.

La primera part pràctica va consistir a avaluar l’estat ecològic del curs fluvial mitjançant l’anàlisi fisicoquímica i l’aplicació de l’índex IBMWP (Iberian Biological Monitoring Working Party), sobre macroinvertebrats aquàtics. Aquesta activitat va ser dirigida pel Dr. Eduardo Moisés García, vicedegà i professor del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València, expert en ecologia d’hàbitats temporals mediterranis i xicotets cursos d’aigua intermitents i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE) en el camp de l’ecologia de poblacions aquàtiques, especialment en hàbitats temporals com a llacunes i gorgs, de la regió mediterrània, a més de ser autor de més de 50 articles científics en revistes internacionals d’alt impacte, com Limnology and Oceanography, Scientific Reports, Freshwater Biology, Oikos, o Proceedings of the Royal Society.

L’última fase, també de caràcter pràctic, va ser dirigida per Elena Collado Peris, especialista en Gestió de Recursos Naturals i Paisatgístics i, coordinadora del projecte europeu de restauració ecològica “Canya a la Canya”. Aquesta iniciativa, finançada per la Fundació Biodiversitat (Fons NextGenerationEU) i impulsada pel Consorci de la Ribera i la Fundació Limne, té com a objectiu principal l’erradicació de l’espècie invasora Arundo donax (canya comuna) i, la renaturalització en la conca baixa del riu Xúquer.

Durant la jornada, es va executar un disseny de plantació estratificat en tots dos marges del llit. La intervenció va consistir en la reintroducció de diversos estrats vegetals: macrófitos helófitos (Iris pseudacorus, Scirpus spp.), espècies arbustives termòfiles com la murta (Myrtus communis) i el llentiscle (Pistacia lentiscus), i estrats arboris característics de la vegetació de ribera, incloent-hi salzes (Salix spp.), freixes (Fraxinus angustifolia), tarays (Tamarix spp.) i arços blancs (Crataegus monogyna). Aquesta acció de revegetació estratègica cerca restaurar la funcionalitat ecològica de l’ecosistema i consolidar l’estabilitat dels marges fluvials.

“Gràcies a la col·laboració ciutadana i al seguiment tècnic i traçabilitat per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, com a organisme competent, continuem cuidant les nostres riberes. Treballem en el manteniment i consolidació del bosc de galeria, mitjançant regs continuats i podes selectives (resalveos) per a potenciar la regeneració natural de les comunitats vegetals en el barranc del Murtal”, han finalitzat des de la PUG.

RESULTATS DEL MOSTREIG I LA PLANTACIÓ