Post també disponible en:
Castellano
El Museu de Prehistòria i el Servici d’Investigació Prehistòrica impulsen actuacions en jaciments arqueològics clau de la província i afronten el centenari d’una institució que porta quasi un segle investigant, conservant i difonent el patrimoni valencià.
La Diputació de València consolida enguany el seu compromís amb la investigació i la conservació del patrimoni arqueològic a través del Museu de Prehistòria de València i del Servici d’Investigació Prehistòrica (SIP), creat en 1927 i convertit, a les portes del seu centenari, en un dels referents científics d’Espanya en l’estudi de la prehistòria i l’arqueologia.
Durant quasi un segle, el SIP ha situat a la Diputació a l’avantguarda de la investigació arqueològica mitjançant excavacions, projectes científics, publicacions, formació d’especialistes i una intensa labor de conservació i difusió. Fruit d’este treball, el Museu custòdia una de les col·leccions arqueològiques més importants del país i desenrotlla projectes en col·laboració amb universitats, centres científics i administracions públiques. El programa d’excavacions de 2026 dona continuïtat a esta aposta pel coneixement, la protecció i la posada en valor del patrimoni valencià.
Un dels projectes més destacats ha sigut la tercera campanya d’excavació en la Cova Merinel de Bugarra, dirigida pels professors de la Universitat de València (UV) Sonia Machause i Agustí Deu. La cavitat conserva un depòsit arqueològic associat a activitats cerimonials desenrotllades entre els segles V i IV a. C., de gran interés per a conéixer les creences i rituals de les comunitats ibèriques.
Els treballs han documentat contextos intactes de depòsit ritual i han permés recuperar, per primera vegada en la cavitat, diversos gots caliciformes pràcticament complets, recipients característics de les coves del territori valencià vinculats a les ofrenes i els rituals ibèrics. També s’han localitzat conjunts d’ofrenes depositades intencionadament, amb ceràmiques fragmentades de manera deliberada i restes de fauna relacionats amb cerimònies col·lectives. L’actuació compta amb la participació de la Universitat de València i la col·laboració de l’Ajuntament de Bugarra i de la Fundació Ramón Areces, a través del projecte Ritcontact.
També en l’àmbit de la cultura ibèrica, la campanya de 2026 posa fi a deu anys consecutius d’excavacions en el poblat del Pico de los Ajos de Yátova, desenvolupades al costat de la Universitat de València i l’Ajuntament de Yátova i dirigides pels professors David Quixal i Consuelo Mata. En este temps, prop de 60 estudiants universitaris han realitzat pràctiques d’arqueologia en el jaciment, situat en la Serra Martés, a més de 1.000 metres d’altitud.
Durant esta dècada s’han recuperat importants sectors de l’assentament, amb vivendes, espais de producció i emmagatzematge i un sistema defensiu integrat per fossat, torre i porta principal. L’última intervenció ha permés excavar pràcticament íntegrament un edifici de possible ús domèstic. El projecte obri ara una nova etapa centrada en l’estudi dels materials, la conservació del jaciment i la seua posada en valor amb finalitats científics, educatius i culturals.
També ha conclòs la quarta campanya d’excavacions en la Cova Foradada d’Oliva, dirigida per Alfred Sanchis, del SIP, i Aleix Eixea, de la UV. Es tracta d’un dels jaciments paleolítics més rellevants de la façana mediterrània peninsular, amb una seqüència estratigràfica que documenta ocupacions des del Paleolític mitjà fins al superior i permet estudiar la transició entre les últimes poblacions neandertals i els primers Homo sapiens en el Mediterrani occidental.
La intervenció d’enguany s’ha centrat en els nivells del Paleolític Superior inicial i ha recuperat un important conjunt de restes lítiques, faunístics i vegetals que permeten aprofundir en el coneixement de les primeres poblacions d’humans anatòmicament moderns que van ocupar el territori de la Safor. El projecte reunix especialistes de les universitats de València i Alacant i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Oliva i del projecte Nesubstra, finançat per l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
El calendari continuarà al setembre amb una nova intervenció en la Cueva del Sapo de Chiva, a càrrec del mateix equip que treballa en Cova Merinel. Després de sis campanyes desenrotllades entre 2018 i 2025, la investigació entra enguany en una fase centrada en l’estudi dels resultats i, especialment, en la seua difusió entre la ciutadania.
Les excavacions han documentat en la Cueva del Sapo una llarga seqüència d’ocupació des del Calcolític fins a l’època tard-antiga, a més de pràctiques rituals excepcionals d’època ibèrica: la inhumació en cova durant l’època ibèrica, depòsits rituals de cérvols i ovicaprins, així com ofrenes ceràmiques i metàl·liques. El conjunt amplia el coneixement sobre estes manifestacions i contribuïx a situar la província de València com un dels territoris de referència per a comprendre les creences i pràctiques simbòliques de les comunitats ibèriques.
Investigació, formació i servici públic
Més enllà dels descobriments, les campanyes impulsades per la Diputació són també una ferramenta de formació per a noves generacions d’arqueòlegs. Cada estiu, estudiants i jóvens investigadors treballen al costat d’especialistes de diferents disciplines, mentres la col·laboració entre el Museu de Prehistòria, les universitats valencianes, els ajuntaments i projectes competitius d’investigació permet ampliar l’abast de les intervencions i traslladar els seus resultats a la societat mitjançant publicacions, exposicions, activitats educatives i accions de divulgació.
Quasi un segle investigant el passat per a construir el futur
A les portes del seu centenari en 2027, el Servici d’Investigació Prehistòrica continua sent una de les grans senyes d’identitat de la Diputació de València. Des de la seua creació ha dirigit centenars d’excavacions, ha contribuït al descobriment d’alguns dels jaciments més importants del Mediterrani occidental i ha convertit el Museu de Prehistòria de València en una institució de referència internacional.
Les campanyes de 2026 reflectixen la continuïtat d’eixe llegat i l’aposta de la Diputació per una investigació pública d’excel·lència que protegix el patrimoni, genera coneixement, forma especialistes i acosta l’arqueologia a la ciutadania com a part de la seua identitat cultural.
