L’Ajuntament de Xest homenatja els i les esperantistes en la recepció oficial del 82é Congrés espanyol d’Esperanto

Post també disponible en:

Divendres passat, 6 de setembre, l’Ajuntament de Xest va rebre a les persones participants en el 82é Congrés Espanyol d’Esperanto que s’ha celebrat en el Complex Educatiu de Xest durant aquest cap de setmana.

L’acte, celebrat en el saló de plens de l’Ajuntament, va ser conduït per Rosa Zanón, regidora de Participació i membre de l’associació d’Esperanto local Lum Radi, i va comptar amb la col·laboració de l’esperantista José Antonio del Barri per a traduir totes les intervencions a l’Esperanto. A més, durant la recepció van intervindre l’alcalde de Xest, José Morell; la regidora de Cultura, Mª Ángeles Llorente; el president de l’Associació Universal d’Esperanto, Duncan Charters; el president de la Federació Espanyola d’Esperanto, Ángel Arquillos; el president de l’Associació Grup Esperanto de València, Raúl Salines; el president de l’Associació Lum Ràdio de Xest, José Manzanera; el President de l’Associació Ateneu L’Aliança de Xest, Rafael Navarro; i l’historiador José Vicente Castillo.

“No deixe de pensar que orgullós se sentiria en aquests moments el nostre iniciador i fundador del grup d’Esperanto de Xest, Francisco Máñez, l’Oncle Paco, com l’anomenaven els seus alumnes i veïns; ell va ser un amant de la pau i de la cultura i ens va saber transmetre en tot moment la filosofia de Zamenhof”, apuntava la regidora Rosa Zanón, durant la presentació de l’acte.

Benvinguda
L’alcalde i la regidora de Cultura van donar la benvinguda als i les congressistes, posant l’accent en la importància històrica de l’Esperanto a Xest i en la labor de l’Ajuntament quant a l’impuls i divulgació d’aquesta llengua.

“La difusió de l’Esperanto és una de les particularitats de Xest per la qual ens sentim més orgullosos. Com a alcalde, que tants chestanos hagen tingut interés a aprendre aquesta llengua, nascuda per a facilitar la comprensió entre nacions, en pro de la pau i la concòrdia, fa que em senta orgullós del nostre poble. La llavor la va posar Francisco Máñez, un agricultor autodidacta que en el primer terç del segle XX va tindre el compromís d’impulsar a Xest l’aprenentatge d’aquesta llengua i que va tindre una vida realment de pel·lícula; gràcies a ell i al grup esperantista local Lum Radi podem dir que la nostra localitat és una dels bressols de l’Esperanto a la Comunitat Valenciana i també a Espanya”, apuntava l’alcalde, durant la seua intervenció.

“Actualment a Xest hi ha tres carrers dedicats a esperantistes: carrer Doctor Zamenhof, carrer Enrique Arnau i carrer Francisco Máñez. A la casa d’aquest últim es pot veure un mural amb la seua imatge. Diversos carrers de Xest disposen de codis QR, a través dels quals es pot veure i sentir la història del nom del carrer en Esperanto; s’han realitzat exposicions, dos festivals de llengües del món i moltes altres iniciatives promogudes pel grup Lum Ràdio, amb la col·laboració dels centres educatius de la localitat i secundades des de l’Ajuntament”, detallava la regidora de Cultura. “L’Ajuntament, amb la col·laboració del doctor José Vicente Castillo, ha publicat dos llibres amb la intenció de crear un fons històric sobre l’Esperanto. També es fan classes d’aquesta llengua en el Centre de Formació de Persones Adultes”.

Per part seua, els representants de les associacions d’Esperanto van coincidir a reconéixer la transcendència de la història d’esperantista de Xest i a agrair la calorosa recepció oferida.

“Ens alegra estar en una població tan compromesa amb l’Esperanto, en la qual es valora la Cultura i la llengua i s’és conscient de la seua importància”, apuntava el president de l’Associació Universal de l’Esperanto, Duncan Charter. “L’Esperanto ha tingut un important paper en la història, sense anar més lluny, després de la Guerra Civil Espanyola els esperantistes van ser els primers col·lectius que van tornar a reunir els membres d’un i un altre costat per a intentar restablir la unitat entre les persones, independentment de les seues idees”.

Per a aprofundir en la història Esperantista de Xest, durant l’acte es va projectar un reportatge del programa Va passar Açí, emés en Àpunt, titulat “La meca de l’Esperanto”, en el qual l’esperantista Rosa Zanón explica les fites més importants i detalla la biografia de Máñez.

Concurs per a fomentar l’Esperanto
El president de l’Associació Cultural Ateneu L’Aliança de Xest, Rafael Navarro, va anunciar la convocatòria de l’II Concurs Internacional Francisco Máñez. “En aquesta ocasió es tracta d’un concurs d’idees per a la difusió i desenvolupament de l’Esperanto, la convocatòria del qual estarà oberta fins al 31 de desembre de 2024. El concurs es convoca per l’Associació Cultural Ateneu L’Aliança amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Fundació cajacheste, l’associació esperantista local Lum Ràdio i l’Associació esperantista de València, i pretén promoure l’Esperanto a nivell global. Està dirigit a persones físiques o jurídiques interessades a promoure idees innovadores que fomenten l’aprenentatge, l’ús i el reconeixement de l’Esperanto, i els premis que ofereix són de 1.000 euros, per al primer guardó; 600 euros, per al segon; i 400 euros per al tercer”, detallava Navarro.

L’Esperanto i la memòria col·lectiva
L’historiador José Vicente Castillo va tancar la ronda d’intervencions, explicant breument els dos llibres que ha escrit sobre l’Esperanto a Xest i la figura de Máñez: Els trens de l’Esperança i Una estrela verda en les trinxeres. El primer dels títols aborda l’organització i desenvolupament de l’acolliment de 300 #xiquet i #xiquet austríacs a Espanya en 1920; el segon és és una biografia sobre Francisco Máñez. “Aquest Ajuntament té un ferm compromís a aprofundir en la nostra memòria col·lectiva, i dins d’eixe objectiu, per a nosaltres és prioritari la recuperació de l’Esperanto com a element destacat en la història de Xest”, manifestava Castillo.

Homenatges
Després de les intervencions es va projectar un vídeo d’entrevistes a cinc esperantistes locals de llarga trajectòria: Josefina Martínez Montsó, Miguel Llorens Llorens, María Pilar Blay Lahuerta, Julio Jose Andrés Marín i Ángeles García García. Tot seguit, aquestes persones van rebre un detall en reconeixement a la seua dedicació per a mantindre viu l’Esperanto a Xest.

Després, les persones assistents es van posar en peus per a cantar l’himne nacional esperantista, compost per Felicien Menu de Menil, titulat “L’Espere”, en al·lusió al poema de L.L. Zamenhof que li dona lletra, que va ser interpretat al violí i al violoncel pel duo Alma.

La recepció es va tancar amb la signatura, per part dels representants de les associacions esperantistes, en el llibre de signatures de l’Ajuntament, i una mostra de balls tradicionals, a càrrec del grup de danses de Xest, que van interpretar el Fandango d’Aiora, la Nadala de Xest i la Jota de Xest. Els i les congressistes també van poder gaudir d’una àgape que es va preparar en la plaça Doctor Cajal.