Les excavacions en el jaciment visigot de València la Vella Riba-roja de Túria trauen a la llum un centre de producció de vidre, forns metal·lúrgics i una àrea d’habitatges

Post també disponible en: Castellano

Trobada una moneda del rei ostrogot Totila en els treballs arqueològics

Les excavacions arqueològiques en el jaciment de València la Vella, impulsades per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i amb la col·laboració del Institut Català d’Arqueologia Clàssica de Tarragona, han permés consolidar la tesi que aquest emplaçament visigot era un important centre de producció de vidre i de forns metal·lúrgics en els seus anys de màxima esplendor en una ciutat de 5 hectàrees d’extensió consolidada sota un estil urbanístic organitzat i delimitat per altes muralles. 

Els treballs d’excavació, dirigits per Miquel Rosselló, Francesc Rodríguez i Alejandro Lara i la coordinació general d’Albert Ribera, descobreixen una ciutat monumental basada en una vida interior molt dinàmica amb tres zones diferenciades entre elles, especialment per la topografia i per les muralles interiors que s’alcen al seu pas i que s’han netejat de l’abundant vegetació existent. 

La part superior del jaciment estava coronada per la denominada Ciutadella, una acròpoli, i tenia una evident funció religiosa gràcies a l’edifici monumental trobat i que serviria per a l’ús dels estaments privilegiats de l’època, entre finals del segle VI i principis del VIII. Els treballs d’enguany constaten una fortificació interior notable per a separar cadascuna dels estrats. 

La part intermèdia està conformada per un barri que albergaria les activitats productives com la fabricació de vidre, magatzematge de cereals i l’existència de xicotets forns d’origen, possiblement, metal·lúrgic. Aquesta part del jaciment també es destinaria com a habitatge i diverses estades per a la vida de la població i les gents que allí romanien. 

El tercer dels barris d’aquesta ciutat se situa en l’àrea inferior del jaciment de Riba-roja de Túria i en ell es concentren una bona part dels edificis més monumentals i identificats per les excavacions que allí es van realitzar fa més de 40 anys. Una part de la zona inferior no es pot estudiar encara ja que roman, actualment, en mans privades. 

En els treballs d’enguany, codirigits per Josep Maria Macias, del Institut Català d’Arqueologia Clàssica, s’han definit dues noves torres de la muralla exterior gràcies a les tasques de neteja intensa contra una planta invasora desenvolupada durant els últims mesos, la falsa murta Murraya paniculata. Un mur de dimensions notables que forma part d’un altre edifici monumental i una part de l’empedrat de la plaça principal de la ciutat completen les troballes de l’edició d’enguany. 

Finalment, les excavacions han tret a la llum noves monedes de l’època que s’afigen a les d’edicions anteriors, més de 250 en total. En aquesta ocasió, gràcies a les tasques d’Òscar Caldès, s’han descobert 28 noves monedes a València la Vella, de procedència romanes, bizantines del nord d’Àfrica i visigodes. Entre elles destaca una cunyada a Roma i que pertany al rei ostrogot Totila, mort l’any 552 i conegut també amb el nom de Baduila. 

Les àrees que s’han descobert i estudiat a València la Vella, especialment la zona intermèdia comercial, formaran part del trajecte que recorreran a partir de l’any 2022 els visitants i turistes dins del programa municipal de convertir el jaciment en un parc de caràcter científic, educatiu i turístic que servirà per a posar en valor les característiques i els trets més coneguts de l’època visigoda. 

L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha destacat “les noves troballes que han aflorat en els treballs arqueològics d’enguany que vénen a confirmar la importància d’aquest jaciment dins de l’època visigoda i el seu enorme potencial en tota la península, per això es podrà visitar a partir del pròxim any 2022 perquè puga ser gaudit i estudiat per tots els veïns i turistes que s’acosten fins ell”.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*