Mazón fa autocrítica i admet errors encara que manté la responsabilitat en Aemet i la CHJ

Post també disponible en:

Carlos Mazón fa autocrítica de la gestió de les riuades, reformarà el Consell amb una Vicepresidència de la Recuperació, una Conselleria d’Emergències i anuncia un pla de reconstrucció per a València.

Accepta les crítiques “que no interprete com a atacs, sinó com a veus d’una ciutadania que exigia la millor resposta de totes les administracions i per la qual cal demanar disculpes que jo, en nom de la Generalitat ho faig”.

Sol·licita la creació d’una comissió d’investigació en Les Corts, així com en les Corts Generals, “per a analitzar la resposta a la pitjor tragèdia de la nostra història recent”.

Apel·la a la unitat de les forces polítiques i reclama al Govern “que no deixe solos als valencians” i destine els 31.000 milions d’euros per a la reconstrucció.

Detalla que el pla de recuperació de 136 mesures remés al Govern se centrarà en el suport als municipis, la reconstrucció del teixit productiu i infraestructures, l’ocupació i la millora dels sistemes de prevenció.

La nova Vicepresidència dirigirà la Comissió Interdepartamental de Recuperació Econòmica i Social en la qual estaran totes les conselleries per a dur a terme una acció coordinada i integral per a la recuperació.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assegurat en Les Corts que en la resposta a les riuades que van assolar la província de València el passat 29 d’octubre “va haver-hi coses que no es van fer bé” pel que “fem autocrítica” però no “per a descarregar la responsabilitat sobre uns altres”, sinó per a “entendre què és el que no ha funcionat, detectar les fallades i disposar les mesures i els mitjans perquè no es torne a repetir”. 

“Accepte les crítiques que han sorgit i no les interprete com a atacs, sinó com a veus d’una ciutadania que exigia la millor resposta de totes les administracions abans, durant i després de l’emergència. Una resposta que no va ser tan eficaç com es necessitava i per la qual, cal demanar disculpes i que jo, en nom de la Generalitat ho faig”, ha apuntat.

El president no ha negat fallades perquè, al seu judici, “ni és possible fer-ho ni seria útil perquè implicaria que ni hem aprés res ni estem disposats a aprendre per temor al desgast polític o, pitjor encara, per a aprofitar-se d’ell”.

En aquest sentit, el cap del Consell ha indicat que la riuada del 29 d’octubre “va sobrepassar totes les previsions i va superar els sistemes de prevenció, alerta i resposta que, des de la Pantanà de Tous de 1982, s’havien establit i aplicat”. Així, ha manifestat “que és legítim preguntar-se si, en general, el sistema va respondre com créiem que havia de respondre” al que ha assegurat “que no ho va fer”. 

Per eixa raó, ha proclamat que “necessitem saber per què la nostra experiència prèvia en aquesta mena de situacions i els protocols afinats i millorats durant un quart de segle” que havien funcionat fins al passat 29 d’octubre, “no van ser suficients per a evitar o pal·liar els terribles danys que hem patit.

Per a això, Mazón ha proposat la creació d’una comissió d’investigació tant en Les Corts Valencianes, com en les Corts Generals, amb la finalitat d’analitzar “la resposta a la pitjor tragèdia de la nostra història recent”. 

No obstant això, el màxim representant de l’Executiu valencià ha assegurat que es revisaran ja “tots els nostres protocols d’actuació, amb millors mesures de prevenció, alerta i resposta a les Emergències”. A més, ha afegit que “avaluarem els recursos d’infraestructures i comunicació al mateix temps que crearem un sistema que permeta actuar de manera immediata davant qualsevol crisi”.

Durant la seua intervenció, el president ha detallat la seqüència d’avisos i alertes que es van iniciar, per part del Centre de Coordinació d’Emergències (CEE) de la Generalitat des del diumenge, 27 d’octubre, al dimarts, 29 d’octubre, així com la cronologia de la informació de la qual es va disposar per a donar resposta a la catàstrofe natural.

Mazón ha explicat que des del mateix diumenge 27 d’octubre fins al dimarts de la tragèdia, el CEE va llançar, en 59 hores, un total de 24 avisos a la població amb informació sobre la situació i recomanacions a través de notes enviades als mitjans de comunicació, xarxes socials i la seua pàgina web, així com a tota la xarxa d’ajuntaments i agències, “tal com s’havia fet sempre”, ha asseverat.

Sobre aquest tema, el president ha explicat que en els últims deu anys s’ha declarat en 36 ocasions l’alerta roja davant la previsió de pluges torrencials “sense que cap d’elles derivara en brutals riuades com la que es va abatre en el curs alt del Barranc del Poyo”.

Ja el 29 d’octubre, davant l’alerta d’AEMET de fenòmens adversos de nivell taronja o roig a la província de València, el CEE va realitzar una incorporació progressiva de reforços en el 112 fins a aconseguir el màxim de 42 llocs operatius, la qual cosa representa un increment del 80% del personal d’Emergències respecte a un dia normal. 

De fet, a les 7.45 hores, el CEE va establir la situació 1 per pluges a la Ribera Alta, nivell roig en el litoral sud de València i va ampliar el nivell taronja en el litoral nord i l’interior de la província. Tot això, es va comunicar als ajuntaments i a altres agències i organismes com els consorcis de Bombers segons marca el Pla d’Emergències a través de correus electrònics i missatges SMS als responsables designats en eixe pla. 

En aquest punt, el president ha recordat que la previsió d’AEMET establia una probabilitat de pluja d’un màxim del 70% amb un màxim de precipitació de 180 litres per metre quadrat en 12 hores.

Mazón ha detallat que a les 9.30 hores es va celebrar una reunió en la Delegació del Govern amb presència de responsables de Protecció Civil, la Xarxa de Carreteres de l’Estat, Adif, Renfe, l’UME, AEMET i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a la qual “cap responsable de la Generalitat va ser convidat” i en la qual no es va decidir cap decisió respecte al tall de carreteres o vies fèrries “a pesar que ja s’havien produït incidències en l’A-7 i al tren Bunyol-Xest”.

Així mateix, ha recordat que, al final de la reunió, la delegada del Govern, Pilar Bernabé, va assegurar que l’alerta roja per pluges “i cite textualment, és fins a les sis de la vesprada” i que la mateixa previsió horària va difondre el cap de Climatologia de l’AEMET en la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, en la televisió pública valenciana a les 11.50 hores. Tal com ha dit el president “idèntica informació” que ell va advertir en un acte públic aquell matí.

El cap del Consell ha assegurat que va mantindre la seua agenda “plenament conscient de com estava la situació i sabent que la consellera de Justícia i Interior ja s’havia desplaçat a algunes de les zones afectades per la crescuda del Magre” i que “tots els recursos estaven en prealerta i els avisos s’havien enviat”  que el CECOPI estava convocat i que la gestió de la possible Emergència “s’estava desenvolupant com en altres ocasions anteriors”, per la qual cosa es va desplaçar al Centre d’Emergències de L’Eliana quan va ser advertit que la situació de la presa de Forata sobre el riu Magre “s’agreujava”.

El president ha defensat que el 29 d’octubre “ens enfrontem a dos esdeveniments hidrològics independents des del punt de vista geogràfic”. El primer, la “crescuda en el riu Magre i l’ompliment de la presa de Forata” i el segon “el descomunal augment del cabal del Barranc del Poyo, que va ser el causant dels pitjors estralls en la zona zero”.

Sobre aquest tema, Carlos Mazón ha explicat que del primer d’ells es va disposar “d’informació completa, exacta i puntual” que va permetre prendre decisions mentre que del segon va ser “fragmentada, inexacta i tardana”.

Sobre la crescuda del Magre i l’ompliment de la presa de Forata, a Iàtova, el president ha assegurat que totes les administracions van actuar conforme als protocols i de manera coordinada. En aquest escenari, segons el president, la CHJ sí que va avisar al CECOPI, al voltant de les 19.15 hores, que la presa de Forata podia col·lapsar. 

Tal com ha dit el president “aquest és el motiu, i no un altre pel que el CECOPI va considerar la possibilitat d’utilitzar el sistema ÉS-ALERT d’avís massiu a la població”. Una eina que mai s’havia utilitzat amb anterioritat”.

Donada la gravetat de la situació “i davant la crida, a les 20.00 hores” del secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, que des de Colòmbia assegura que no pot garantir que la presa de Forata vaja a resistir, el CECOPI “decideix enviar el missatge massiu a través del ES-ALERT que arriba a les 20.11 hores”, la qual cosa “va ser una decisió encertada de tot el CECOPI, però sobretot és l’exemple que sí que va funcionar la coordinació d’administracions”.

Respecte, al segon escenari, el Barranc del Pedrís, el cap del Consell ha explicat que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) va avisar a les 11.06, per correu electrònic, al Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat que el cabal d’aquesta rambla portava un cabal de 264 metres cúbics per segon indicant, textualment, “que la crescuda està produint-se molt ràpida”. Per això, el CCE va activar l’alerta hidrològica a les 12.20 hores i va advertir pels mitjans habituals als ajuntaments riberencs d’aquesta rambla que constituïren els seus respectius CECOPAL (Centres de Coordinació d’Emergències Locals) perquè prengueren les mesures de prevenció oportunes.

El president ha detallat que, amb posterioritat, la CHJ va enviar tres correus electrònics consecutius (a les 13.42, 15.04 i 16.13 hores) indicant que el cabal del Barranc anava descendint als 120 m³/s, 55 m³/s i 28,7 m³/s. El correu de les 16.13 és l’últim que informa el CECOPI –en el qual participa de manera telemàtica el president de la CHJ, Miguel Ángel Polo– de la situació en el Barranc del Pedrís.

Mazón ha assegurat que de la situació d’aquesta rambla “el CECOPI ja no rebrà eixa vesprada més informació per part de la CHJ fins a les 18.43 hores” quan s’envia un altre correu que informa que el cabal és de 1.686 m³/s “quatre vegades el cabal de l’Ebre” i “dues hores després de l’últim correu relatiu al Barranc del Pedrís” quan a Paiporta, sobre les 18.30 hores, el barranc ja s’havia desbordat i la Policia Local “recorria els carrers avisant per megafonia a la població” perquè refugiara en els seus domicilis. “Un correu entre els 130 que envia la CHJ eixe dia i que se sumen a altres 84 mails que es reben” i ha afegit que, “el més cridaner de tot és que la CHJ, que és present en el CECOPI, no diu res”. 

De fet, el president ha assegurat que “no consta en el CEE que la CHJ enviara cap comunicació més per correu electrònic, o per una altra via, sobre el Barranc del Pedrís”. Tal com ha dit Mazón “en cap moment al llarg de la nit es va informar el Centre d’Emergències que el cabal havia ascendit fins als 2.282 metres cúbics per segon, dada que tampoc consta en la web de la CHJ “l’últim mesurament de la qual és de les 20.00 hores”.

La resposta de la Generalitat

Durant la seua intervenció, el president s’ha referit a la posada en marxa des de la Generalitat de les seues capacitats administratives i de gestió “en el major desplegament d’iniciatives i mesures que l’autogovern dels valencians ha realitzat en tota la seua història. Així ha recalcat que tots els recursos de totes les conselleries s’han bolcat en una triple direcció “ajudar, curar i reconstruir”.

En aquesta línia, ha destacat que en les labors pròpies de l’emergència la Generalitat ha coordinat un dispositiu de 3.100 bombers, 8.474 militars i 800 voluntaris de protecció civil. A més, ha destacat la participació de 120 efectius de la Policia de la Generalitat, 500 agents de policies locals, 9.728 efectius de la Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia o els 18.800 voluntaris registrats en la web de la Generalitat. 

En matèria logística, es va crear el Magatzem de la Solidaritat que ha repartit més de 250 tones de menjar, beguda i productes d’higiene. A més, es compta amb 2.500 tones d’ajuda emmagatzemada en 12 centres logístics. 

En l’àrea sanitària, el cap del Consell ha assenyalat que l’endemà passat de la riuada hi havia un punt d’atenció sanitària provisional en totes les poblacions de la zona zero. I s’ha referit, entre altres mesures, al fet que actualment 53 dels 57 centres de salut dels municipis es troben a ple funcionament. Igualment, ha assenyalat l’atenció psicosocial integral o l’obertura de 399 farmàcies obertes de les 421 afectades en la zona afectada per a garantir el subministrament, de manera que tots els municipis compten “almenys amb una oficina de farmàcia operativa”, així com les diferents mesures posades en marxa per a la vigilància epidemiològica i salut pública.

En l’àrea d’educació, dels 92 centres educatius afectats ja s’han obert 55 per a 22.000 estudiants de tots els cicles formatius, i s’ha ampliat la modalitat d’acolliment educatiu fins al 22 de novembre. Igualment, ha explicat que s’ha dut a terme un pla exhaustiu d’accions per a respondre a les necessitats d’estudiants, famílies i personal docent.

En matèria de neteja ha destacat la retirada de més de 50 mil tones d’estris i voluminosos, el pla urgent per a la gestió de llots i residus, així com actuacions per a minimitzar l’impacte ambiental en l’Albufera, entre altres.

Respecte a les infraestructures de mobilitat, el president ha indicat que ja s’han ja s’han adjudicat els contractes d’emergència per a la reparació de 12 ponts, 2 passarel·les i el condicionament de les diferents vies per 79 milions d’euros, que han permés que “ja s’han reobert a la circulació 11vías”. 

Així mateix, ha apuntat que s’està treballant en la recuperació de la xarxa de Metrovalencia per valor de més de 50 milions d’euros i ha recordat que la Generalitat ha posat en marxa un servei alternatiu amb 19 nous corredors d’autobús per a “facilitar la connectivitat en les localitats pròximes a València i garantir la mobilitat dels ciutadans”.

D’altra banda, la Generalitat estima una inversió de 100 milions d’euros per a reparar les infraestructures de sanejament d’aigües de 122 depuradores i col·lectors dels municipis afectats que van quedar danyats. Actualment, el 80% d’aquestes instal·lacions estan operatives. 

D’igual mode, el subministrament elèctric s’ha pogut resoldre el 98% de les incidències i recuperar el 99,9% dels clients afectats, al mateix temps que es continuen realitzant accions de reposició del subministrament. 

Igualment, s’ha autoritzat un primer contracte d’emergència per valor de 1,7 milions d’euros per a la neteja de polígons i s’han posat en marxa llançadores gratuïtes per als treballadors dels polígons industrials. 

Respecte a l’atenció social, el president ha destacat la renovació automàtica de la Renda Valenciana d’Inclusió a les persones que comptaven amb ella residents en zones afectades i es prioritza per tràmit d’urgència totes les noves sol·licituds en zones afectades. A més, s’han agilitzat les valoracions per via d’urgència de les persones amb discapacitat o dependència de les persones en zones afectades que ho hagen sol·licitat.

Així mateix, ha recordat l’aprovació del decret de mesures administratives i econòmic-pressupostàries per a facilitar la resposta de la Generalitat a conseqüència de les riuades, i el decret de mesures fiscals extraordinàries per a ajudar a les famílies i empreses afectades que introdueix deduccions en l’IRPF i bonificacions fiscals. 

Mazón ha indicat que aquestes accions també “inicien la recuperació econòmica i social”, al mateix temps que ha assenyalat que “no podem fer-los sols”. Per això, ha reclamat al Govern “que no deixe solos als valencians en aquestes hores tan amargues”, per la qual cosa ha reiterat a reclamar a l’Executiu central “els 31.000 milions d’euros inicials que necessitem per a la recuperació de les nostres infraestructures i teixit productiu”. 

En aquesta línia, ha demandat a l’Executiu central que active els 2.091 milions d’euros que la Unió Europea li va concedir en l’àmbit del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i que va ser aprovat al juny de 2021 que inclou la lluita contra les inundacions que “poden ser determinants a l’hora de canalitzar barrancs i construir defenses hídriques que ja haurien d’estar fetes”.

Així mateix, també ha avançat que es demanarà l’activació del PERTE de Digitalització de l’Aigua, que està dotat amb 3.060 milions d’euros i que es va aprovar al març de 2022 per a “comptar amb tecnologies, ja existents i aplicant-se en altres conques, com la de l’Ebre”.

Pla de recuperació

El cap del Consell ha fet referència a l’aprovació d’un “pla extraordinari i ambiciós” amb 136 mesures remés al Govern d’Espanya per a treballar de manera conjunta en l’a recuperació econòmica, social, estructural i ambiental de València i de tota la Comunitat Valenciana.

El pla consta de 5 grans eixos: done suport a municipis, recuperació econòmica, ocupació, fons europeus i infraestructures i prevenció. 

Així, en suport inicial a municipis el pla contempla ajudes directes per part de la Generalitat. Igualment, se sol·licitarà al Govern una subvenció d’un milió d’euros per cada localitat afectada. En total, aquestes mesures representen una inversió de 75 milions d’euros. 

Així mateix, ha esmentat l’aprovació d’un pla d’infraestructures esportives dotat amb 100 milions d’euros “per a reconstruir i rehabilitar totes les instal·lacions danyades”. A més, el president ha assenyalat que s’ha sol·licitat a l’Estat un fons d’ajudes directes als esportistes de 15 milions d’euros.

En l’àrea de recuperació econòmica, se centralitzarà en el suport a les famílies, agricultors, autònoms i empreses. Així, s’habilitarà un fons de 250 milions d’euros per a ajudar als ajuntaments i a les famílies en les despeses de primera necessitat. En concret, es destinaran 6.000 euros per a “les despeses d’urgent i primera necessitat i la compra de mobiliari, electrodomèstics i roba. 

Igualment, ha informat de la sol·licitud al Govern per a la reducció de mòduls d’IRPF, exempcions fiscals en l’Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transport, així com l’exempció en les taxes de trànsit. Així mateix, ha instat l’Executiu central a “ampliar i millorar” la línia d’ajudes de 838 milions d’euros per als negocis. 

En matèria de mobilitat, també s’ha requerit al Govern central la posada en marxa d’un Pla Renove per als vehicles d’ús comercial i privat afectats, amb una inversió de 864 milions d’euros per a turismes, furgonetes i altres vehicles lleugers, i 400 milions d’euros per a vehicles pesants.

A més, de la creació d’un fons específic per a cobrir els danys en els concessionaris i parcs de vehicles, i la reparació d’infraestructures i cobertura de danys en el sector industrial. En aquest apartat, es demanda la inversió de 25 milions per a la reparació de subministraments d’energia en la indústria i 132 milions d’euros per a la bonificació en el rebut elèctric en les empreses afectades. 

En l’eix d’ocupació i activació laboral per a “protegir els llocs de treball i garantir que els afectats puguen mantindre els seus ingressos” s’ha posat en marxa l’activació de ERTEs per força major “perquè els treballadors afectats accedisquen a beneficis de manera ràpida i sense traves”.

En aquesta línia, el president també ha indicat que s’ha sol·licitat al Govern “una prestació extraordinària per cessament d’activitat per a autònoms i agricultors” que podran beneficiar-se d’una ajuda directa de fins a 6.000 euros, així com la suspensió d’obligacions tributàries i de notificacions administratives durant el període d’emergència. Igualment, per als autònoms es reduirà el mòdul tributari i s’establirà un nou calendari fiscal que permeta als afectats complir amb les seues obligacions.

D’altra banda, Mazón ha assenyalat que als treballadors que es troben en ERTO se’ls oferirà formació per a “millorar les seues competències i habilitats i preparar-los per als nou reptes laborals”. Una mesura que beneficiarà a 40.000 treballadors en els pròxims sis mesos. Així mateix, es fomentar l’ocupació local en tasques de recuperació o rehabilitació.

Respecte a l’eix de fons europeus i cooperació internacional, el president ha apuntat que la Generalitat ha sol·licitat que el Govern d’Espanya active el Fons de Solidaritat Europeu “per a finançar immediatament el restabliment d’infraestructures, serveis públics, i l’assistència urgent a la població afectada”. 

Igualment, s’ha instat l’Estat que demane a la Unió Europea la creació d’un “fons extraordinari per a pal·liar els danys econòmics i socials de la DANA”, similar al fons REACT, que va ser creat per a afrontar els efectes de la pandèmia de COVID-19.

Pel que respecta a l’àrea d’infraestructures i prevenció, contemplarà la millora de sistemes de drenatge i d’alerta primerenca, així com la construcció d’obres de canalització en rius i zones amb el risc d’inundació, per al que ha requerit “un veritable compromís de treball conjunt i una voluntat de posar sempre a les persones en primer lloc”.

En aquest sentit, Mazón ha subratllat el compromís per a la posada en marxa immediata de mesures extraordinàries i la mobilització de recursos significatius per a “atendre les necessitats urgents dels nostres ciutadans”. 

Així s’ha referit a la mobilització de la Generalitat d’ajudes directes per valor de 200 milions d’euros inicials per a fer front a la pèrdua de béns bàsics, 50 milions per a ajudes directes per a ajuntaments de les poblacions afectades o el programa de 50 milions d’euros per a lloguers.

El cap del Consell també ha destacat l’ampliació de la Renda Valenciana d’Inclusió i Simplificació de Tràmits, els contractes d’Emergència per a infraestructures i centres públics amb 2,5 milions d’euros, els beneficis fiscals per a afectats, l’exempció del cànon de sanejament, el suport al sector agrícola amb la rehabilitació de camins rurals amb una inversió de 20 milions d’euros, la reparació d’infraestructures crítiques com a carreteres, ponts i la xarxa de Metrovalencia amb 100 milions d’euros o la restauració de serveis elèctrics, entre altres.

Així, ha incidit que “la Generalitat continuarà treballant amb esperit d’unitat i solidaritat perquè la Comunitat Valenciana isca d’aquesta crisi més forta, més resilient i amb un futur ple d’oportunitats”.

Durant la seua intervenció, el president ha demandat “una col·laboració àgil i sincera que es traduïsca en accions concretes i resultats tangibles” i ha manifestat la predisposició de la Generalitat a col·laborar amb el Govern central i qualsevol altra institució “a sumar esforços en la reconstrucció de la nostra comunitat”.

El Consell de la recuperació

Durant la seua intervenció, el president ha avançat un nou Consell per a la Recuperació que “naix amb un propòsit clar i ferm: assegurar la recuperació econòmica i social de cada racó de la nostra terra que permetrà fer front a les necessitats de hui i als reptes de demà”.

D’aquesta manera, ha anunciat la creació d’una nova Vicepresidència i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social que serà l’encarregada de “coordinar la reconstrucció econòmica i social de València i de la Comunitat Valenciana, harmonitzant totes les accions per a superar les adversitats i establir les bases per a un futur que construirem des d’ara mateix”.

Així, ha explicat que la missió d’aquesta Vicepresidència és “integrar i enfortir totes les àrees estratègiques de la nostra economia i la seua afecció social¨. Així, serà la responsable de la gestió dels fons europeus fins a l’impuls de l’ocupació; el suport a les petites i mitjanes empreses o la promoció del cooperativisme i la innovació, entre altres.

El cap del Consell ha assegurat que aquesta Vicepresidència serà “la porta d’entrada de nous projectes, d’inversions que generen ocupació, de polítiques que donen resposta a les famílies i als treballadors”, al mateix temps que ha afegit que “volem que cada persona trobe el seu lloc en la recuperació i senta que forma part d’aquest renaixement”.

Així mateix, la Vicepresidència dirigirà la Comissió Interdepartamental de Recuperació Econòmica i Social en la qual estaran tots els Consellers de la Generalitat Valenciana per a dur a terme una acció “coordinada, integral i coherent” per a la recuperació del que la riuada ha destruït i beneficiar així a tota la Comunitat Valenciana.

El màxim representant de l’Executiu valencià també ha posat l’accent a reforçar i millorar els serveis d’Emergències per a “respondre a les situacions de crisis d’una manera més àgil, ràpida i coordinada, sinó també d’anticipar-se a elles en la mesura que siga possible”. 

Sobre aquest tema, ha apuntat la creació d’una nova Conselleria d’Emergències i Interior “dissenyada exclusivament per a protegir i vetlar per la seguretat de tots els valencians”. Per això, ha indicat que a més d’actuar en situacions de crisis també “tindrà entre les seues competències l’acció de prevenció, anticipació davant qualsevol amenaça al nostre benestar i seguretat”.

D’aquesta manera, aquesta Conselleria tindrà entre les seues competències la “anàlisi de riscos, la coordinació de simulacres i el disseny de protocols d’actuació que protegisquen vides i minimitzen els danys”. 

El president ha explicat que aquest nou departament treballarà amb totes les administracions “per a potenciar les polítiques de prevenció i dissenyar i ajustar els protocols de resposta i auxili”, a més de potenciar “una cultura de l’Emergència” entre la ciutadania “que arribe a cada llar, a cada escola i cada centre de treball”. 

D’altra banda, aquesta nova conselleria serà la que tinga les serà la que tinga les competències “per a revisar, actualitzar i exigir al Govern d’Espanya la modificació dels protocols d’avís i de resposta davant catàstrofes”.

Agraïments

El president ha agraït als professionals dels serveis d’emergències, bombers, protecció civil, forces i cossos de seguretat de l’estat, Unitat Militar d’Emergències i efectius dels tres exèrcits, així com un agraïment especial cap als milers de voluntaris que en aquests dies han acudit a ajudar “en un acte col·lectiu admirable de compromís i fraternitat que la societat valenciana mai oblidarà”. 

Així mateix, ha posat en valor la col·laboració de la resta de govern autonòmics, diputacions, ajuntaments, empreses, ONGs, associacions i milers de ciutadans que han enviat ajuda.  A més, ha posat de manifest el reconeixement que mereixen els alcaldes i alcaldessa dels municipis afectats per les inundacions, la Diputació de València o la Delegació del Govern.