Post també disponible en:
Castellano
Diu Luis Enrique en una publicació que si el teu fill no juga a la seua escola de futbol porta-t’ho a una altra.
Els xiquets estan per a gaudir i no per a atabalar-se pel resultat.Han de jugar tots almenys en edat infantil i fins a cadet.
El que comenta l’ex seleccionador i actual entrenador del PSG és totalment cert i ocorre amb freqüència en moltes escoles, no en totes, insistisc, no en totes.
I el pitjor és que molts xavals no juguen per ser millors sinó per ser familiars o reunits a uns certs directius o empleats d’aquests centres.
Jo no ho vaig consentir, em vaig enfrontar amb qui em vaig haver d’enfrontar i vaig canviar al meu fill 2 vegades d’escola.
Mai vaig entendre als pares que callaven i li ho engolien tot fins i tot quan veien humiliar als seus fills.
Jo em vaig negar, vaig defensar els drets del meu fill i el vaig canviar 2 vegades de centre abans que veure-ho menyspreat.
El seu nivell no era inferior i estava preparat per a competir per un lloc; eixe lloc que ocupava un altre amb més endolls.
Vaig preferir anar-me amb el cap alt.
Les escoles es queixen que els pares protesten però no expliquen els motius.
Alguns no tindran motius però altres sí, ull que no és or tot el que rellueix.
“Morir dempeus abans que viure de genolls” és una lliçó que has d’ensenyar als teus fills.
Compartisc l’opinió de Luis Enrique i fa que em reafirme en la meua actitud i decisions d’aquells anys.
Amb els xiquets no es juga, almenys amb el meu no.
El meu fill no va triomfar en el futbol però tampoc va patir menyspreus ni humiliacions. He d’afegir que això va ocórrer en escoles de València capital, on residisc habitualment. Però insistisc que totes les escoles no són iguals, almenys la de Bunyol i comarca no, i ho sé de bona font.
El futbol és el futbol i és complicat manejar a 200 o 300 xavals sense cometre errors i mantindre a tots contents és complicat. Passa en equips d’Aficionats i fins i tot en el futbol professional. Però a les escoles hi ha xiquets i adolescents i això…això és sagrat.
Abans que futurs futbolistes són persones i abans de res xiquets.
Que ningú s’equivoque.
El futbol a les escoles és abans de res diversió i esport.
Arribar a ser professional és molt difícil i això els pares també han d’entendre-ho. Que ningú pense que el seu fill per ficar gols o tindre unes certes aptituds pot viure del futbol, això és un error.
No sé equivoquen. Els seus fills que facen esport i siguen feliços a les seues escoles de futbol, però això sí, no es conformen amb tot i lluiten per l’afició que el seu fill tiene.si no està d’acord amb la valoració esportiva que li fan a la seua escola vaja’s a una altra, això sí primer demane explicacions tècniques i esportives.
Jo ho vaig fer i el meu fill va ser més feliç.
Be the first to comment