Post també disponible en:
Castellano
Hola, em permetreu que expresse la meua opinió sobre els últims esdeveniments que van sorgint davant el nefast i vergonyós episodi provocat per Rubiales, en aquell temps president de la Real Federació Espanyola de Futbol.
Estan convertint, jo diria més aviat que han convertit, aqueix desafortunat episodi que tots coneixem, en un tema que va més enllà de l’ètic, de l’error, d’una conducta irrespectuosa en la qual tots podem caure en un moment d’eufòria i celebració.
Això ja ha arribat massa lluny tant a nivell nacional i internacional.
Rubiales ha tacat i ha fet malbé l’orgull i l’alegria de tots-as els espanyols per veure a les nostres representants campiones del món de futbol femení, i això no té perdó.
Ara la FIFA ha suspés al nefast Rubiales del seu càrrec, el CSD l’ha denunciat al TAD perquè siga inhabilitat, les denúncies i les dimissions de càrrecs federatius augmenten cada vegada més, els jugadors i càrrecs dels clubs de la Lliga s’han manifestat en favor de Jenni Bell i les campiones del món…
Malgrat tot des de la federació segueixen amb la seua fugida cap avant i la seua prepotència plantant cara i defensant amb ungles i dents i d’una manera absurda a un president que va perdre els papers després del partit, els va perdre encara més en el seu discurs asambleístico i els continua perdent en les seues represàlies i respostes plenes de prepotència i rancor cap a totes les acusacions i desqualificacions, amb una actitud injustificable.
Han transformat una acció, masclista, sí, i improcedent, sí, però que podia haver tingut una justificació si des del principi haguera reconegut la seua falta i haguera demanat perdó, en un assumpte entre masclistes patètics i dones que defensen el seu honor.
No tenen res a fer. Continuar oposant resistència amb justificacions fàtues, amb mentides, culpabilitzant, a base de mentides i misogínia, a Jennifer Hermoso d’una desgraciada acció de la qual la teua vas ser l’únic actor i protagonista és de covards, Rubiales.
No tens res a fer, t’has ficat en un tema molt esvarós, un tema entre masclistes i feministes. Ningú et dona suport ni a tu ni als teus empleats federatius comprats i pressionats per tu.
És un tema que se’t va de les mans. Més t’hi haguera vàlid tindre homenia, demanar, perdó i dimitir si haguera sigut necessari, almenys t’hagueres anat com un home i amb el teu honor restituït, o quasi.
T’aniràs, perquè et tiraran, com una rata sense honor i sense homenia.
Has pres decisions en calenta, error, i sense reflexionar, la teua arrogància, masclisme i prepotència t’han jugat una mala passada.
No tens eixida.
Potser encara eres a temps de reflexionar i marxar-te amb una mica d’homenia i dignitat si és que alguna vegada l’has tinguda.
Pensa-ho Rubiales, ves-te ja.
Potser encara eres a temps.
La meua admiració a les campiones del món de futbol femení.
Enhorabona campiones.
Ànim Jenni!
Les jugadores han denunciat conductes sexistes i d’assetjament des de fa anys. Han renunciat a la selecció 86 jugadores.
No és bastant Rubiales?
Fins on?
Be the first to comment