Post també disponible en:
Castellano
Aquest estiu hem assistit a una de les decisions més controvertides i punyents del president brasiler Jair Bolsonaro. Portava temps brandant la seua decisió i, al final, l’ha executada: aprovar l’asfaltat de la major carretera que creua l’Amazones. Dels prop de 900 quilòmetres dels quals consta la via, existeixen asfaltats el tram inicial i el final, al voltant de 400 quilòmetres i, ara, es licitarà el tram central, els 500 restants. Aquest colp a l’ecosistema natural ha passat desapercebut mentre bona part de l’opinió pública estava embardissada, precisament, a analitzar i discernir els efectes del canvi climàtic arran de les altes temperatures que s’han viscut aquest estiu. La decisió del Brasil camina en el sentit contrari del que s’hauria d’exigir a un mandatari d’un país tan important d’Amèrica del Sud. En lloc de preservar un ecosistema natural de la grandària de la Unió Europea que és clau en la captura del diòxid de carboni, Bolsonaro aposta per alguns negocis units a la selva amazònica: tala il·legal de fusta, cria de bestiar o els cultius de soja en la zona. Esgrimeix un desenvolupament de les gents que viuen en la zona però que, a mitjà i llarg termini, suposarà un cost enorme sobre l’entorn. Novament, la dicotomia entre desenvolupament i entorn es torna a posar sobre la taula. De moment, els experts parlen de la desaparició de més de 11.000 quilòmetres quadrats d’arbres en l’últim any sobre una extensió global que supera els 7 milions. Una acció populista amenaça a una de les grans joies del planeta.
Els dirigents, els polítics i les persones que ens ocupem de gestionar els recursos públics hem de combinar, amb el major dels encerts, el progrés i els avanços econòmics amb la protecció del medi ambient, clau per a afrontar els reptes del present i del futur. Cal aprofitar els recursos que tenim en el nostre medi ambient, però, al mateix temps, hem de saber que no són il·limitats i, per això, hem d’utilitzar-los amb altes dosis de “trellat”. En aquest sentit, a l’Ajuntament de Riba-roja de Túria hem aprovat i posat en marxa ja la primera ordenança municipal reguladora de la compensació de la petjada de carboni, pionera en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. Amb aquesta nova normativa pretenem que qualsevol empresa del nostre municipi o del qualsevol altre lloc de la geografia puga invertir en el registre local que es crearà pròximament i on estaran inclosos els projectes enfocats a reduir els gasos d’efecte d’hivernacle i, al mateix temps, d’absorció de diòxid de carboni. A partir d’ara, no farà falta que una empresa haja de creuar l’Atlàntic per a invertir en la reducció de la petjada de carboni. De manera fàcil i senzilla, podrà fer-ho sense eixir de casa. Així ajudarem a la preservació del nostre medi ambient sense coartar per a res el desenvolupament econòmic de la societat. Cada vegada més, els empresaris, les pimes i els autònoms han interioritzat una major consciència per a seguir aquest camí, el de la defensa del nostre entorn perquè només així podrem garantir el futur de la humanitat que cada dia està més amenaçat per l’acció de les persones.
Per a dur a terme aquesta iniciativa comptem, a més, amb la iniciativa privada, clau perquè l’ordenança de reducció de la petjada de carboni siga un èxit. Tots els agents socials i econòmics són molt importants perquè a poc a poc puguem anar reduint les emissions de diòxid de carboni i absorbint les ja existents. Als empresaris els explicarem bé els beneficis d’aquesta ordenança. Han sigut mesos durs i llargs per part del personal tècnic de l’ajuntament per a elaborar i redactar un text molt complet i exigent en el qual hem volgut ser molt equànimes i justos amb totes les parts implicades perquè només així puguem garantir el desenvolupament d’aquesta ordenança. Els mesos de calor que hem suportat aquest estiu han sigut un bon crit d’atenció perquè ens prenguem de debò l’avenir del planeta.
Robert Raga Gadea, alcalde de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria.
Be the first to comment