Post també disponible en:
Castellano
Més de 3.500 milions d’euros en inversió, la creació de 3.000 llocs de treball directes i altres 12.000 ocupacions indirectes, una extensió de terrenys que aconsegueix les 200 hectàrees de sòl en total i altres 10.000 milions a completar projectes auxiliars. No es tracta de la carta als Reis Mags avançada a la primavera o l’estiu, ni tampoc d’un somni. És una realitat aprovada i palpable fruit de la gestió del Govern del Botànic. No ha sigut un procés fàcil ni ràpid. Al contrari, ha costat diversos anys de negociacions dures i complexes, a més d’una competència aferrissada amb altres zones d’Espanya i de la resta d’Europa. Per això, el resultat collit recobra major importància si cap. Transcorregudes diverses setmanes des de la presentació del projecte de la giga factoria de bateries que s’implantarà, finalment, a Sagunt, és el moment de posar en valor les repercussions i els beneficis que aquest megaprojecte suposa per a l’àmbit general de la Comunitat Valenciana en un moment en el qual l’augment del preu de l’energia ha encés les alarmes en l’economia.
En primer lloc, aquest projecte col·loca a la Comunitat Valenciana en el lloc que es mereix, especialment en el marc europeu, i és un recolzament a les polítiques econòmiques que s’han incentivat en aquests últims anys, amb l’objectiu de diversificar el sistema productiu i, a més, d’avançar-se als reptes que tenim davant nosaltres: l’impuls dels vehicles elèctrics. La giga-factoria que produirà les bateries per a aquesta mena de turismes no sols repercutirà en la indústria relacionada directament amb les bateries, sinó que, a més, tindrà una incidència directa sobre la resta de sectors econòmics implantats en el territori valencià. La logística serà una de les quals resultarà més beneficiada, amb uns interessos estratègics indubtables que es veuran recompensats amb la generació d’ocupació i, per tant, riquesa, en bona part de l’àrea metropolitana valenciana. Amb la posada en marxa de la giga-factoria, l’àrea d’influència es multiplicarà exponencialment i els avantatges d’aquestes sinergies seran de les més importants experimentades durant les últimes dècades.
Per tot això, l’III Fòrum Logístic que hem celebrat recentment a Riba-roja de Túria, com a ciutat amfitriona, cobra major rellevància mentre hem tingut l’ocasió de posar en comú les últimes novetats i tendències d’aquest sector. Cal no oblidar que l’anterior edició finalitzava pocs dies abans de decretar-se l’Estat d’Alarma al març de 2020 a causa de la pandèmia i, des de llavors, s’han produït nombrosos canvis i tendències que ara cal actualitzar i, al mateix temps, promoure les possibles solucions davant els reptes del nostre futur més pròxim. Entre elles, l’articulació de les polítiques relacionades amb la reconstrucció post-pandèmia, el foment de les energies renovables i els fons europeus Next Generation. Els municipis que formem el denominat grup G6 –Riba-roja de Túria, Arteixo, Antequera, Martorell, Mèrida i Mondragón- som conscients que els sistemes de transport, base del sector logístic, no poden entendre’s sense implantar una mobilitat sostenible, i, per això, hem de continuar millorant i perfilant aquest model: disminució de les emissions de CO₂. De fet, Riba-roja de Túria està alineada en la “Agenda urbana 2030” d’Espanya entre els compromisos de la qual la reducció d’aqueixes emissions juga un paper essencial, amb una reconversió de la indústria tradicional i logística adaptada a tal fi. Continuar invertint en aquestes polítiques basades en la sostenibilitat serà clau per al progrés i la modernització del sector logístic. En aquest fòrum hem llançat la Xarxa Nacional de Municipis Industrials i Logístics, en el marc de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, que la pandèmia ha impedit posar en marxa malgrat la seua aprovació en el fòrum celebrat en 2020. Per això, ha sigut una bona ocasió per a posar-nos al dia després dels més de dos anys transcorreguts de pandèmia.
Robert Raga Gadea, alcalde de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria.
Be the first to comment