Post també disponible en:
El dia 7 de febrer de 2023 va morir Pilar Polvoreda Pascual.
Pilar, va nàixer a Gandia i va viure els últims 33 anys a Bunyol. Va ser una de les fundadores i primera Presidenta de l’Associació Gatuna de Bunyol que es va constituir el 21 de setembre de 2017 denominada oficialment “Gatunos de Bunyol”.

Pilar pertanyia a aqueix grup de persones que han sigut denominades voluntariats o gestors de colònies felines. Són persones que fan un treball desinteressat, altruista, emprant gran part del seu temps i diners per a millorar la vida dels gats comunitaris del seu poble sense cobrar res per això. L’activitat de l’associació consistia, i consisteix, a alimentar i cuidar de manera contínua i responsable als gats que viuen en els espais urbans i periurbans de Bunyol, netejar i mantindre les instal·lacions on s’alberguen en condicions higièniques, capturar i esterilitzar al major número possible per a intentar controlar que no augmenta més la seua població, recollir i cuidar als malalts i ferits per a evitar el seu sofriment i finalment buscar o facilitar les adopcions d’aquells gats que siguen sociables. Els gats de colònia en general tenen un caràcter poc sociable i normalment no són susceptibles de ser adoptats pel que es deixen en el seu hàbitat natural d’on es van recollir segons el consell dels diferents especialistes.
El voluntariat és la peça clau o essencial en el programa municipal del control de les colònies felines.
Aquestes labors són els propòsits o la finalitat amb la qual es va crear l’associació Gatunos de Bunyol. Altres fins de l’associació en l’actualitat és promoure la sensibilització social per a la protecció i defensa de la vida dels gats de carrer i evitar l’abandó dels gats criats “a casa”o de les seues ventrades.
Aquesta activitat no està exempta de disgustos i sovint i donada l’absència d’un programa municipal de gestió de les colònies felines, poden arribar a ser una font de crítiques, incomprensió i protestes que deriven en no pocs conflictes amb els veïns.
Els gats de carrer en realitat són responsabilitat dels Ajuntaments que en general són ateses de manera altruista per organitzacions de defensa dels animals. Els ajuntaments, com el de Bunyol, col·laboren donant subvencions econòmiques i cedint locals per a albergar als gats recollits bé per estar malalts, acabats d’operar o bé fins que se’ls trobe una llar. Sense aquesta labor totalment gratuïta i desinteressada dels voluntaris o gestors de les colònies felines, l’ajuntament no podria gestionar les colònies felines, moltes vegades són incompresos per la Societat. La seua labor està regulada en la Llei 45/2015.
Els gestors de les colònies felines no haurien d’assumir unes despeses que no li corresponen com: pense, desparasitaciones, visites veterinàries, gasolina, etc. Però malgrat la valuosa i crucial ajuda de l’ajuntament, no sol ser suficient i acaben posant diners de les seues butxaques per a medicaments, millores dels locals i compra de pinso i medicaments.
Les colònies felines (agrupacions dels gats comunitaris o llistes de carrers) haurien d’estar censats, identificats i esterilitzats (als quals se’ls marca amb un tall tipus osca en l’orella esquerra per a saber que ja estan esterilitzats i evitar així haver de capturar-los de nou). Cal tindre en compte que entre els gats de carrer estan els gats abandonats, extraviats i els que s’ixen de les seues cases (aquest grup sí que són sociables ja que viuen o han viscut amb persones). Per a reduir el número d’aquest grup són importants les campanyes de conscienciació ciutadana en matèria de tinença responsable dels gats “de casa”.
Qualsevol persona que no pot atendre gats de carrer perquè llavors es poden crear focus insalubres per acúmulo de brutícia o paràsits com a puces. Per exemple, l’alimentació no s’ha de deixar directament sobre el sòl sinó sobre recipients que han de ser retirats, una vegada consumit a l’hora i els espais d’alimentació han de ser netejats periòdicament. La quantitat de menjar s’ha d’ajustar al nombre d’animals de la colònia (per la qual cosa és important tindre un cens de les diferents colònies). Per a atendre o alimentar als gats de carrer s’ha de sol·licitar i obtindre l’autorització com a persona col·laboradora.
Per al control sanitari de les colònies felines primer s’ha de realitzar un cens que tinga en compte a tots els gats (assilvestrats, colònies, protectores i de particulars). Donada l’escassetat de mitjans econòmics dels quals en general es disposa es deuen priorització les actuació: colònies conflictives, perilloses o que hagen rebut queixes. S’ha de lluitar contra l’abandó i tinença responsable dels gats “de casa”. L’ideal seria crear protocols de desparasitación (interna i externa), vacunació i controls sanitaris de les colònies. Si no es pot separar els animals positius no val la pena invertir diners en proves sanguínies per a determinar les malalties víriques. Amb els diners justos el més important és esterilitzacions, desparasitación i donar menjar. S’han de capturar tots els gats i esterilitzar-los. El major èxit dels programes de control del nombre d’animals es dona quan es realitzen programes de captura i retirada en el mateix lloc de la captura després de la recuperació de la cirurgia (al costat dels programes d’adopció i eutanàsia dels animals greument malalts, irrecuperables o portador de malalties infeccioses greus).
Al principi l’associació gatunos de Bunyol van començar cinc persones quedant-se al poc temps poc menys que la meitat de mitja dotzena per a recollir, cuidar, netejar, alimentar i sanar als gats de carrer de Bunyol. Valga com a reconeixement a Pilar Polvoreda Pascual, recentment morta, i per a aquestes poques persones que li van acompanyar i continuen amb la seua labor agafant d’aquesta manera el relleu, eixint cada dia pels carrers a cuidar a aquests gats de carrer i abandonats, tenint com a única recompensa la satisfacció de procurar-los un major benestar.

Be the first to comment