Opinió: “Roberto Gil, un jugador i una persona irrepetible”, per Robert Raga

Robert Raga Gadea, alcalde de l'Ajuntament de Riba-roja de Túria y presidente del Consorcio València Interior (CVI).
Robert Raga Gadea, alcalde de l'Ajuntament de Riba-roja de Túria y presidente del Consorcio València Interior (CVI).

Post també disponible en: Castellano

Quan aquest matí ens hem despertat amb la trista i desgraciada notícia de la mort del nostre veí Roberto Gil, he recordat, immediatament, aquella època de la infantesa en la qual tots els amics anàvem darrere d’una pilota i teníem unes ganes malaltisses per jugar a futbol. En aquells anys Roberto Gil representava tot el que qualsevol de nosaltres anhelàvem: jugar en el nostre València, arribar pel cap alt alt i, a poder ser, alçar algun títol. I a base de sacrifici i esforç, Roberto Gil va aconseguir totes aqueixes fites. Des de les categories inferiors fins a arribar al primer equip, Roberto va aconseguir tot el que es va proposar. En els anys 60, quan alguns encara no havíem nascut, Roberto saltava les fronteres de l’època i es feia un nom en tota Europa. Va guanyar dues Copes de Fires (1962 i 1963) i la Copa del Generalíssim l’any 1967. Eren els anys en què el València es tractava amb els més grans amb jugadors d’empenta, casta i enorme transcendència. I, la qual cosa és millor, amb gent de la casa, que sap el que representa aqueix escut.  

Roberto ho ha sigut tot al València. Jugador, entrenador i secretari tècnic i en totes aqueixes parcel·les va demostrar una saviesa i una sapiència només a l’abast dels triats. Aquells que tenen un sisé sentit i un olfacte que els permet donar amb la tecla per a resoldre qualsevol problema o contrarietat. Però no sols va ser un gran futbolista i un entrenador excels. Com a persona era molt millor. Sempre es mostrava afable, simpàtic i bon conversador. I, especialment, accessible a tots els seus conveïns. La grandesa i la fama del nostre il·lustre veí va ser tal que, de fet, el meu nom, Robert, me’l va posar la meua mare per ell. Era tal el grau de popularitat que arrossegava Roberto Gil en el nostre municipi que tothom el coneixia: joves i majors, homes i dones, xiquets i adolescents. Qualsevol coneixia a Roberto i sabia de les seues aventures i èxits amb la pilota. No en va, de casta li venia al llebrer. La seua mare, “la tia María”, era una autèntica aficionada al futbol, una aficionada enorme, que acudia cada setmana a animar al Riba-roja de Túria. Una família futbolera.   

Al llarg de les últimes dècades, Roberto Gil ha sigut el nostre millor ambaixador, la persona que portava el nom del municipi allà per on anava. Sense cap excepció, s’enorgullia i s’encarregava d’expandir les nostres excel·lències. Com a alcalde no vull passar l’oportunitat per a agrair els gestos que Roberto Gil va tindre amb mi. Sempre tenia un consell i unes paraules quan se li requeria. Director de l’escola de futbol de Riba-roja de Túria durant anys, Roberto dona nom a l’estadi municipal. Era el mínim que podíem fer per a recompensar-li per totes les alegries i els èxits que va aconseguir i dels quals, d’alguna o una altra manera, ens considerem copartícips. El nostre Roberto era i serà sempre una part inigualable per als nostres veïns de Riba-roja de Túria. Per això, no podem deixar de dir-li: “Roberto, bon vent i barca nova!”. 

Robert Raga, alcalde de Riba-roja del Túria

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*