Opinió: “Talats els arbres de l’antic institut Luis Vives de Xiva”, per Mª Carmen Ulldemolins

Post també disponible en:

Hem assistit en aquestes setmanes, impotents i desconcertats, a la tala d’uns arbres que estaven des de fa anys en els terrenys de l’antic institut Luis Vives de Xiva.

El projecte de construcció d’un nou col·legi en eixe lloc ni ha contemplat la possibilitat de conservar aquests arbres, que ja formaven part d’un xicotet i quasi únic pulmó verd del nostre poble. N’hi ha prou amb buscar en Google la foto aèria de la zona per a comprovar-ho.

I no s’entén, a més, com ni tan sols s’ha tingut en compte que aquests no estaven, en la seua majoria, en el centre d’aquest terreny. Per posar dos exemples, l’arbreda formada per diversos plàtans d’ombra estava just en una cantonada, per no parlar del gran pi talat que estava també en un lateral.

Diverses generacions vam créixer i juguem sota aquests arbres, que van sobreviure en la seua majoria a la demolició de l’antic institut, la qual cosa ens va fer pensar que seguirien ací per sempre, qualsevol que fora el projecte que es desenvolupara en aquests terrenys. I la idea que es conservarien es va reforçar encara més al saber que s’anava a construir un nou col·legi en aquest lloc, on els xiquets anaven a poder gaudir d’ells com ho vam fer anteriors generacions.

Però no ha sigut així, i hauríem d’haver imaginat que ocorreria això, perquè ja ho hem vist en altres actuacions en tota aquesta zona del poble: és massa fàcil tallar arbres que ja formen part del nostre entorn.

I en el seu lloc veurem alçar-se pròximament uns edificis moderns, amb totes les etiquetes energètiques sostenibles i potser fins i tot amb alguns materials reciclats en la seua construcció, encara que segurament tindran patis de ciment i poca vegetació, com sol ocórrer en massa construccions d’aquest tipus. I cal dir també que els arbres talats oferien ja un entorn vegetal, de calma, per a uns xiquets que passaran moltes hores de la seua vida en aquest col·legi. 

Podem impartir tallers i donar xarrades en centres educatius, per a sensibilitzar a les noves generacions sobre la importància de cuidar el medi ambient, però gestos com aquest, on es talen arbres com es llevaria una simple tanca, són exemples nefastos que no influeixen per a bé en la creació d’una consciència col·lectiva de respecte per la naturalesa que ens envolta.

Els arbres no saben d’ideologies polítiques ni de teories econòmiques, només purifiquen l’aire que tots respirem, ens protegeixen de la calor amb la seua ombra i creen entorns tranquils, terapèutics, tan necessaris en la nostra estressant època actual.

És hora que se’ls protegisca amb lleis més efectives, perquè no està en la consciència de tots que la seua importància és bàsica i fonamental: ens permeten respirar i estan massa desprotegits.

No sabem qui ha pres la decisió de no conservar-los, de talar-los en plena primavera, quan estaven brollant, omplint de verd la zona, i esborrant el color marró que semblava haver-lo envaït tot després de la DANA.

Només sabem que sentim ràbia, impotència i tristesa perquè s’ha acabat amb una cosa insubstituïble, i perquè continua sent massa fàcil tallar els arbres.

Mª Carmen Ulldemolins és professora i veïna de Xiva