Post també disponible en:
Castellano
La consellera d’Hisenda valora l’aprovació en Les Corts dels comptes de 2025, centrades en “la reconstrucció i la consolidació del canvi” iniciat fa just dos anys.
Destaca que el pressupost és el més complex i ambiciós de la història, amb 32.291 milions dels quals 2.364 es destinen a la reconstrucció íntegrament mitjançant deute, ja que el Govern d’Espanya no aporta recursos a fons perdut.
Els comptes aprofundeixen en l’alleujament fiscal, l’eficiència de la despesa i el reforç dels serveis públics que ja van marcar els primers comptes del Consell.
La despesa social aconsegueix el seu màxim històric i representa el 81,5% del pressupost no financer, amb 19.590 milions per a Sanitat, Educació i Serveis Socials.
Merino destaca l’esforç negociador que ha desembocat en “el millor pressupost per a tots els ciutadans de la Comunitat”.
La consellera d’Hisenda i Economia, Ruth Merino, ha subratllat que l’aprovació en Les Corts dels Pressupostos de la Generalitat per a 2025 suposa una demostració de responsabilitat institucional per part del Consell de Carlos Mazón, que ha sigut capaç de tirar avant uns comptes orientats a la reconstrucció i que aprofundeixen en l’alleujament fiscal i el reforç de l’estat del benestar que ja van marcar els seus primers pressupostos.
Les Corts han aprovat aquest dimecres el dictamen final de la Comissió d’Hisenda, que arreplega el text definitiu del projecte de llei de Pressupostos presentat pel Consell a la fi de març. Amb això, l’actual Govern valencià aconsegueix tirar avant el seu segon pressupost consecutiu, consolidant així l’estabilitat institucional i financera de la Generalitat.
Merino ha manifestat que aquests pressupostos “són la mostra del compromís del Consell amb la reconstrucció de les zones afectades”, que s’afrontarà exclusivament amb recursos propis de la Generalitat mitjançant endeutament i sense ajudes a fons perdut de l’Executiu central, i ha destacat que aprofundeixen en l’alleujament fiscal i el reforç dels serveis essencials amb més de 19.500 milions destinats a Sanitat, Educació i Serveis Socials.
El pressupost total ascendeix a 32.291 milions d’euros, un 8,6% més que l’exercici anterior. D’aquesta xifra, 2.364 milions es destinen a actuacions de recuperació després de la DANA, finançades íntegrament amb recursos propis. El pressupost no financer aconsegueix els 26.251 milions d’euros, amb un creixement del 15,8%.
Estabilitat enfront de la paràlisi del Govern central
Ruth Merino ha incidit en què, encara que durant la tramitació parlamentària s’han aprovat nombroses esmenes, “la base, el nucli i el fonamental del pressupost ja estaven en el projecte que presentem al març”. Segons ha indicat, aquestes esmenes han permés perfilar mesures concretes en les diferents conselleries, fruit d’un procés de negociació: “Sempre que es vol avançar i construir una mica millor, cal asseure’s a parlar, a negociar i arribar a acords i això és el que s’ha fet amb el partit Vox”.
La titular d’Hisenda ha contrastat el compromís de l’Executiu valencià amb la inestabilitat del Govern d’Espanya, que per segon any consecutiu ha optat per prorrogar els seus pressupostos. “Mentre la Generalitat compleix el seu mandat estatutari i aprova els seus comptes, l’Executiu central torna a eludir el debat parlamentari sobre el seu projecte econòmic”, ha afirmat.
“El Consell ha actuat amb responsabilitat i altura de mires, pensant en els ciutadans i ha fet el que devia: presentar uns pressupostos i buscar els suports necessaris per a tirar-los avant”, ha conclòs Merino, destacant que “aquests pressupostos reforcen el canvi iniciat en els de 2024, consoliden les mesures anunciades pel Consell i prioritzen la reconstrucció després de la DANA”
El pressupost més social
La despesa en Sanitat, Educació i Serveis Socials representa el 81,5% de la despesa real. En concret, es destinen 9.170 milions a Sanitat, amb un increment del 7,8%; 7.392 milions a Educació, un 4% més; i 2.864 milions a Serveis Socials, amb un augment del 2%, reforçant especialment l’atenció a la dependència i l’increment de places sociosanitàries.
La Conselleria de Sanitat rep la seua major dotació històrica amb 9.170 milions. Entre les prioritats sanitàries destaca l’impuls de l’Atenció Primària amb 1.738 milions, 47 milions més que en 2024, el reforç de l’Atenció hospitalària amb 4.401 milions i l’ampliació de les prestacions farmacèutiques fins a 1.476 milions.
La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació comptarà amb 7.392 milions d’euros. Merino ha destacat com a prioritats la gratuïtat i universalitat de l’educació de 0 a 3 anys amb una dotació de 70 milions, la continuïtat en l’aposta pel multilingüisme a l’escola i l’increment en el finançament dels concerts educatius.
Alleuge fiscal i eficiència en la despesa
La consellera ha recordat diverses de les mesures fiscals incloses en la Llei d’Acompanyament, com la rebaixa de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials al 9% per a tota la ciutadania i al 4% per a la compra de parcel·les agràries, la supressió de taxes al sector pesquer i la reducció de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats per a fomentar la inversió estratègica.
Així mateix, s’han ampliat les deduccions autonòmiques per fill i per natalitat, que es dupliquen o tripliquen, beneficiant a més de 41.900 famílies. També s’ha estés la bonificació de l’Impost de Successions al grup III (germans, oncles i nebots) i s’ha elevat el mínim exempt de l’Impost de Patrimoni de 500.000 a un milió d’euros.
Pel costat de l’eficiència, Ruth Merino ha posat en valor la racionalització del sector públic empresa pel Consell, amb un estalvi de 544 milions des de 2023, destacant que cada euro “es destina a l’important: salut, educació, natalitat, dependència o reindustrialització”.
Infrafinançament i cost del deute
D’altra banda, la consellera d’Hisenda ha lamentat que la Comunitat Valenciana continue sent l’autonomia pitjor finançada de l’Estat, amb una diferència de 1.000 euros per habitant respecte a les comunitats millor tractades. Malgrat això, el Consell ha reduït el dèficit en 1.300 milions en els dos últims anys.
Be the first to comment