Post també disponible en:
Castellano
Dissabte passat, 2 d’abril, el saló de plens de l’Ajuntament va acollir el primer acte del cicle de recuperació de la Memòria Democràtica amb un homenatge al chestano Ángel Tomás (1921-2020), titulat Un chestano en l’exili: humanista llibertari.
“Ángel Tomás representa la vivència de tants homes i dones que van deixar els seus llocs de naixement a conseqüència de la guerra del 36 a Espanya, provocada per l’alçament militar en contra del govern de la II República, triat democràticament pel poble espanyol. És un exemple de coherència i de llibertat; un exemple del capital humà que es va perdre amb el colp d’estat dirigit per Franco, que va sumir a Espanya en la misèria i que la va fer retrocedir 40 anys en la història. Per totes les persones que van patir exili, persecució, presó o mort continuem demanant memòria, justícia i veritat”, manifestava la regidora de Cultura, Mª Ángeles Llorente, en la presentació de l’acte.
L’homenatge va estar presidit pel fill d’Ángel Tomás, José Tomás, qui va narrar la vida del seu pare des de la seua joventut, detenint-se en la seua activitat política i en els detalls del seu exili. També va destacar l’amor del chestano per la seua terra natal i com, 34 anys després del seu exili, va poder tornar a Xest i recuperar la nacionalitat espanyola. “El meu pare va ser sempre fidel als seus ideals i va recordar el seu poble amb afecte, ja que conservava velles amistats; una vegada va poder tornar a Xest va visitar el poble dues vegades a l’any, coincidint amb les festes. Solia dir: vaig viure quasi 40 anys sense nacionalitat i ara em moriré amb dues’”, comentava José Tomás.
Durant la xarrada, el fill de l’homenatjat va explicar que el seu pare va formar part del moviment llibertari i anarquista de Xest, i com els seus primers anys de vida van estar replets d’experiències que constituirien a Espanya les idees llibertàries i anarquistes que ell continuaria promulgant la resta de la seua vida. Tal com va narrar, Ángel Tomás era fill de llauradors acomodats, va ser membre fundador de les joventuts llibertàries de Xest, va participar en la creació de les col·lectivitats agràries i va tindre un paper molt actiu en L’Ateneu, on es reunien els soldats de la 118 Divisió. Al març de 1939 Ángel Tomás va marxar amb ells cap al port d’Alacant, on va ser detingut i va passar pels camps de concentració dels Ametlers i d’Albatera. Va aconseguir escapar i tornar a Xest, on va romandre durant un any. Més tard, va aconseguir exiliar-se a França i va romandre al servei de companys i companyes, formant part de la Xarxa Ponzán, ajudant als qui escapaven i volien travessar la frontera.
Previ a la xarrada de José Tomás, José Vicente Castillo, Doctor en Història Contemporània, va realitzar una ponència titulada La col·lectivitat de Xest, en la qual va desgranar la història d’aquesta institució econòmic-social en el municipi, de la qual també va formar part l’homenatjat, i va reivindicar el reconeixement dels assoliments d’aquest moviment. “Un dels triomfs de la dictadura va ser aconseguir un silenci total sobre aquests temes. A causa del meu treball, coneixia personalment a Ángel Tomás, sabia del seu exili però mai vaig imaginar la seua experiència vital; la nostra societat necessita recuperar aqueixa memòria, així com la llista interminable de dones i homes que van lluitar per la llibertat”, concloïa l’historiador.
L’esdeveniment també va comptar amb la presència de representants de la corporació municipal i amb la participació de l’alcalde de Xest, José Morell, i va estar amenitzat per la música d’un duo de violí i violoncel integrat per les buñolenses Alicia Gómez Aldás i María Galán Parra. “El de hui és un modest acte de Memòria Democràtica i de reparació de la vida d’Ángel Tomás, un chestano que va haver d’exiliar-se pel colp d’estat de Franco. Vides com la seua van quedar oblidades del relat oficial i esborrades de la memòria col·lectiva. Felicite la regidoria de Cultura, i concretament a la regidora, Mª Ángeles, per aquesta iniciativa i altres que es desenvoluparan en el marc d’aquest projecte de recuperació de la Memòria Democràtica”, declarava l’alcalde, José Morell, a l’inici de l’acte. “És inevitable fer paral·lelismes entre la vida d’Ángel Tomás amb la situació actual de les persones ucraïneses que estan arribant a Xest fugint de la guerra, perquè és exactament el mateix que van viure molts dels nostres avis”.
Durant l’acte es van interpretar en directe diversos temes populars, com El cant del ocells, Tornar i Per un cap, de Carlos Gardel; Solament una vegada, de A. Lara; Amapola, de J. M. Lacalle; i Bella Ciao, peça tradicional italiana que va emocionar tant al públic com a José Tomás. “Aquesta cançó defineix completament als meus pares: d’una banda és una música de llibertat, que em recorda al meu pare, i d’altra banda és una peça italiana, que és la nacionalitat de la meua mare”, subratllava amb emoció José Tomás.
En finalitzar l’homenatge, totes les persones assistents van poder veure els objectes vinculats amb la vida d’Ángel Tomás exposats en el saló de plens i es va oferir una àgape.
Be the first to comment